L’autòpsia revela que Nisman va morir d’un tret a la templa
La justícia ordena mesures urgents per preservar les proves del fiscal contra Fernández
Els primers resultats coneguts de l'autòpsia practicada a Alberto Nisman, el fiscal argentí que investigava l'atemptat del 1994 a la seu de Buenos Aires de l'Associació Mutual Israelita Argentina (AMIA), en el qual van morir 85 persones, i que va aparèixer mort aquest diumenge al seu domicili, revelen que Nisman va morir per un tret a la templa. Així ho ha anticipat Viviana Fein, la fiscal a càrrec de la investigació, i ha informat l'agència de notícies Télam. En paral·lel, el jutge federal argentí ha ordenat mesures urgents per preservar les proves del fiscal mort contra la presidenta Cristina Fernández, a la qual el funcionari va acusar de “fabricar la innocència” dels terroristes responsables de l'atac.
Segons l'informe preliminar que han enviat els forenses a la fiscal Viviana Fein, la bala va entrar pel parietal dret de Nisman, situat dos centímetres damunt de l'orella, i no va arribar a sortir del cap. "El plom que els forenses van extreure del cap de Nisman durant l'autòpsia es correspon en un 99% a l'arma segrestada a l'escenari dels fets", ha assegurat una font judicial a Télam.
La fiscal Fein ara mira de determinar la propietat de la pistola. D'acord amb el Registre Nacional d'Armes (Renar), Nisman tenia dues armes a nom seu, però no se sap si la que es va trobar al costat del cadàver és una d'aquestes. La premsa argentina informa que Nisman hauria demanat a un amic seu que li deixés aquesta pistola per qüestions de seguretat. Fein ha cridat aquest testimoni a declarar per escoltar el seu relat en les properes hores.
La Policia Federal analitza a més a més el telèfon mòbil del fiscal mort per conèixer quins van ser les seves últimes comunicacions abans de morir.
El fiscal argentí Alberto Nisman va ser trobat mort diumenge a la nit al lavabo del pis on vivia, situat al barri Puerto Madero de Buenos Aires. Al costat seu hi havia una arma i un casquet de bala. Nisman, de 51 anys, tenia previst comparèixer aquest dilluns davant la comissió de legislació penal a la Cambra de diputats, a petició de diversos grups opositors, per exposar els termes de la seva denúncia contra la presidenta de l'Argentina i altres col·laboradors. Nisman havia denunciat dimecres Cristina Fernández per “fabricar la innocència” dels terroristes que van causar la mort de 85 persones en l'atemptat amb cotxe bomba contra la seu de Buenos Aires de l'Associació Mutual Israelita Argentina (AMIA) el 18 de juliol del 1994.
A les quatre de la matinada, la fiscal encarregada d'investigar la mort del fiscal, Viviana Fein, va confirmar que s'havia trobat una arma del calibre 22 al seu domicili. Però demanava precaució abans d'aventurar cap hipòtesi: "Hem trobat una arma. Ara hem de trobar els detalls de la causa de la mort. No puc assegurar si va ser suïcidi o no. Us demano prudència".
Nisman va ser designat pel president Néstor Kichner (2003-2007) per investigar de forma exclusiva l'atemptat contra l'AMIA. I aquesta va ser la seva funció des del 2004. La relació amb el Govern s'havia tornat distant, sobretot arran de l'acord que l'Executiu de Cristina Fernández va signar amb l'Iran el gener del 2013 per dissipar els dubtes sobre l'atemptat del 1994. L'acord es va fer sense el coneixement de Nisman. Una vegada publicat, el fiscal sempre va manifestar la seva oposició.
La diputada opositora Patricia Bullrich va declarar al canal TN que aquest dissabte va parlar amb Nisman per telèfon tres vegades. I en el transcurs d'aquestes xerrades, segons Bullrich, el fiscal li va dir que havia rebut diverses amenaces. També li va dir que era conscient que s'exposava a moltes crítiques davant la gravetat de les seves acusacions, però ell assegurava que se sentia tranquil i així deia que l'hi havia explicat a la seva filla de 15 anys.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.