“Anaven disparant una bala rere l’altra, lentament”

Sigolène Vinson ho recorda tot. Cada moment, cada pas, cada paraula. El “silenci mortal” que, minuts després de l'atac, va envair la sala de la redacció en la qual s'havien reunit una hora abans els periodistes del Charlie Hebdo. Recorda l'“olor de pols” i de tots aquests cossos estesos al terra, també. La cronista judicial de la revista, a la qual els germans Kouachi van perdonar la vida, ha relatat al rotatiu francès Le Monde la fredor amb què els dos terroristes gihadistes van assassinar dimecres passat 12 persones a la seu del setmanari satíric. “No es tractava de ràfegues. Anaven disparant una bala rere una altra. Lentament. Ningú va cridar. Tots devien estar envaïts per l'estupor”, relata la supervivent.

Vinson recorda que es va refugiar darrere d'una paret, situada entre la sala de redacció i els despatxos dels maquetadors, quan Chérif i Said Kouachi van irrompre obrint foc davant la gran taula ovalada al voltant de la qual s'anaven debatent temes i esbossant vinyetes per a la pròxima edició de la publicació humorística.

Said, el germà gran, va trobar Sigolène quan sortia de la sala principal. La va apuntar a la galta amb l'arma automàtica. “No tinguis por. Tranquil·litza't”, li va dir textualment. “No et mataré. Ets una dona. A les dones no se les mata. Però pensa en el que estàs fent. Et perdono la vida i com que te la perdono, llegiràs l'Alcorà”.

Vinson assegura que aquesta conversa va servir per salvar la vida a Laurent Léger, un col·laborador de la revista que en aquest moment estava amagat sota una taula contigua. Said va repetir tres vegades en veu alta que no mataria les dones. Però quan va recollir el seu germà a la sala principal allà hi havia el cos sense vida de l'Elsa Cayat, especialista en psicologia. Els dos germans van fugir junts. Després, el temps es va fer etern per a Vinson, que va viure en primera persona el pitjor atemptat a França en els últims 40 anys.