El Govern i el PSOE pacten fer junts una llei contra el terrorisme

El Govern i el PSOE han pactat aquest dimarts elaborar conjuntament una proposició de llei orgànica contra el terrorisme que doni un nou enfocament penal al gihadisme. Els ministres de l'Interior i de Justícia, Jorge Fernández i Rafael Catalá, han acordat amb una delegació socialista –encapçalada pel portaveu parlamentari Antonio Hernando– elaborar el text en les properes setmanes perquè es tramiti amb caràcter urgent al Congrés. L'acord estarà obert a altres grups amb els quals es reuniran en els propers dies.

L'acord ha estat canalitzat aquest dimarts al matí en una conversa telefònica entre el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el líder de l'oposició, Pedro Sánchez, a instàncies d'aquest, i estarà obert a altres grups, amb els quals es reuniran els pròxims dies.

La base seran les 12 esmenes presentades pel PP i el pacte consisteix a treure del projecte de llei de Codi Penal que es tramita al Congrés tot l'apartat de terrorisme. La reforma ja estava prevista abans dels atemptats de París, però ara l'Executiu ha decidit impulsar-la i acompanyar-la d'un pla per combatre el terrorisme internacional o islamista.

Les esmenes del PP suposen un canvi radical del tractament penal del terrorisme per fer front al gihadisme. Fins ara, aquest capítol estava dirigit a combatre fonamentalment grups organitzats i ara es referirà a terroristes que actuïn de manera individual. Aquestes esmenes sobre les quals el PP i el PSOE treballaran es dirigeixen a tipificar el reclutament i ensinistrament, de manera que sigui possible empresonar els qui rebin ensinistrament a països que exporten la gihad, com el Iemen o Síria, entre d'altres.

Hi ha algun punt polèmic, com el que tipifica la consulta "habitual" de pàgines web en què s'ensinistrin terroristes. En aquest apartat hi ha objeccions que tenen a veure amb l'ambigüitat de la redacció o les dificultats per a investigadors o curiosos a conèixer els detalls d'aquestes pàgines que són d'accés públic permès. Com que es fa mitjançant esmenes, no és possible obtenir informes del Consell General del Poder Judicial, el Consell d'Estat i el Consell Fiscal per afinar o matisar les garanties. Fonts d'Interior expliquen que estan disposats a retocar la redacció.

Inicialment, el PP va presentar les seves esmenes sense consultar-ho amb el PSOE, cosa que –segons el principal partit de l'oposició– trencava el consens que, de fet, s'ha mantingut en l'àmbit del terrorisme durant els últims 30 anys. El Govern va rectificar i va aconseguir l'acord amb el PSOE, que pretén estendre.

Una altra mesura que afecta una norma és el registre de passatgers o PNR (Passenger Name Record), que permet guardar dades sobre els viatges de cada ciutadà. Aquesta mesura, sobre la qual ja treballava el Govern de Mariano Rajoy des de fa mesos, s'ha agilitat després dels atemptats de París i com a conseqüència de les decisions de la UE. En aquest cas, el Govern vol donar-li cobertura legal amb una esmena a la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a llei mordassa pels crítics. "Una senzilleta esmena de tres paraules", ha dit Jorge Fernández aquest dimarts.

Aquesta esmena del PP seria inclosa al Senat dins d'aquesta polèmica llei, que ja va ser reformada per donar cobertura legal als lliuraments en calent a les tanques de Ceuta i Melilla. Aquesta controvertida forma de legislar ja l'havia fet servir abans l'actual Govern per eliminar la justícia universal o per aforar la família real, entre altres assumptes clau.

La tercera llei és la d'Enjudiciament Criminal, que es troba en fase d'informes i que haurà de tornar al Consell de Ministres abans d'anar a les Corts. La norma és del segle XIX i, per tant, el capítol d'intervenció de comunicacions està tan desfasat que no parla de mòbils, missatges de text o Internet. L'avantprojecte del Govern permet aquests mitjans d'investigació, clau per fer front al terrorisme internacional.

Aquest avantprojecte tenia un punt controvertit, titllat d'inconstitucional pel Poder Judicial, i que pretenia ampliar la possibilitat d'intervenir comunicacions sense ordre judicial prèvia, que ara només es permet per a delictes de terrorisme. Interior va imposar estendre-ho a altres "circumstàncies greus", com la pedofília o la pornografia infantil. Malgrat això, després de les crítiques i els informes contraris, el Govern assegura que està disposat a fer marxa enrere. A més a més, l'Executiu prepara un pla, que no requereix reformes legals, per fer front a aquest terrorisme.