Els Globus d’Or celebren l’experiment de ‘Boyhood’

Una història senzilla i fascinant, tant com créixer i ser pares, va tallar la cinta aquest diumenge de la temporada de premis a Hollywood. Richard Linklater va rodar durant 12 anys la vida d'un nen fins que va a la universitat, i l'any 2014, aquest projecte va ser reconegut com la millor pel·lícula que ha vist la indústria. Boyhood, premiada aquest diumenge com a millor pel·lícula dramàtica pels Globus d'Or, és potser l'experiment més estrany que hagi guanyat un gran reconeixement de la indústria i serà interessant veure si l'impacte d'aquesta pel·lícula s'estén als Oscar del 22 de febrer que ve.

Després d'haver recollit el premi com a millor director, Linklater va presentar el seu productor, Jonathan Sehring, com "l'home que ha fet el salt de fe més gran de la història del cinema" en garantir-li diners des de fa més d'una dècada per a un projecte com aquest. "El dedico a les famílies, que ho fan tan bé com poden en aquest món", va dir Linklater. Fora de l'escenari, va explicar que volia fer "una pel·lícula sobre créixer i ser pares" i que necessitava "tot aquest temps" per expressar el que volia. L'equip de la pel·lícula s'ha anat trobant una vegada a l'any durant més d'una dècada per rodar. "Ha estat un privilegi tenir un llenç tan gran per treballar".

La raresa que suposa la pel·lícula de Linklater en la indústria del cinema fa enorme el reconeixement d'aquest diumenge. Patricia Arquette ho va definir així: "Les productores et diuen: 'Això és el que la gent vol veure'. Però no, la vida és bonica. Veure créixer un nen és bonic". Això és Boyhood.

Patricia Arquette va recollir també el premi com a millor actriu secundària a Boyhood. Arquette, la carrera de la qual va caure en la grisor després d'irrompre en la pantalla als anys noranta, fa un extraordinari paper de mare soltera. Al mateix temps que el protagonista travessa l'adolescència, ella passa per la trentena davant l'espectador. “Una dona que s'assembla a tantes dones”, va definir. Va guanyar ni més ni menys que contra Meryl Streep, l'actriu que més Globus d'Or té, vuit, un valor tan segur en les travesses que fins i tot és objecte de burla en les presentacions. Arquette va ser qui millor va definir Boyhood en agrair a Linklater haver produït “una cosa tan humana, tan simple i tan revolucionària en la història del cinema”. Fora de l'escenari, va relatar que li hauria agradat seguir rodant i acabar la pel·lícula com una dona gran.

Els Globus d'Or lliuren dos premis per cada categoria important, ja que distingeixen entre obra dramàtica i comèdia o musical. En la 72a edició, Boyhood competia en la primera i Birdman, en la segona. La pel·lícula d'Alejandro González Iñárritu va aconseguir el premi al millor guió i Michael Keaton el guardó al millor actor, que va acceptar amb una emoció adequada a la falta d'aquesta classe de moments en la seva llarga carrera. No obstant això, Linklater va guanyar en la categoria dels directors per fer rotund el triomf de Boyhood i El gran hotel Budapest, premiada com a millor comèdia, va acabar d'arruïnar les possibilitats d'empat per Iñárritu.

Julianne Moore va ser reconeguda com a millor actriu dramàtica pel seu treball a Siempre Alice, on interpreta una dona que s'enfronta a una malaltia tan cruel com un alzheimer prematur, després de fer 50 anys. La sobrietat i credibilitat de Moore sostenen la pel·lícula. El premi a millor actor dramàtic va ser per a Eddie Redmayne, a qui resulta impactant veure dret en un escenari acceptant un premi i fent un discurs d'agraïment pel seu treball en La teoría del todo, després d'haver vist la seva transformació sorprenent en el científic Stephen Hawking. En la seva interpretació, Redmayne passa per totes les fases de la malaltia de Hawking.

Si els Oscar són els premis de l'any, els Globus d'Or són la festa de l'any. La premsa es diverteix amb dades com les ampolles de xampany que es beuen al sopar (aquest any 400 magnum i 1.500 mini, més 600 de vi), la realització de televisió busca intencionadament reaccions curioses entre les estrelles, i el protocol directament no existeix, si es compara amb la formalitat aristocràtica dels Oscar. Els premis es lliuren des dels quaranta a càrrec de l'Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood, composta per uns 90 periodistes, que són els que voten.

És interessant veure com els Globus d'Or han acabat per posar els premis de televisió a la mateixa altura que els de cinema, un reconeixement al transvasament de talent que ha tingut la indústria des del naixement de les grans sèries dramàtiques d'una hora, fa poc més d'una dècada. Quan Michael Keaton, Reese Witherspoon, Kevin Spacey i Matthew McConaughey desfilen per la catifa vermella és difícil distingir qui està nominat en quin mitjà. Hollywood, igual que el públic, ja celebra els dos com a propis.

La nit del diumenge, Hollywood també va ser Charlie. En el dia en què gairebé quatre milions de persones van inundar els carrers de París contra la intolerància religiosa en una manifestació que no s'havia vist mai abans, l'esdeveniment televisiu dels Globus es va omplir de referències en solidaritat amb la revista Charlie Hebdo. El matrimoni Clooney o Helen Mirren van lluir la seva solidaritat a la roba. Fa només un mes que Hollywood veia sorprès com una misteriosa organització amenaçava amb atemptats terroristes els cinemes que projectessin la pel·lícula The interview. Un gegant de la indústria com Sony Pictures, desbordat per les amenaces i una onada de ciberatacs, va suspendre l'estrena uns dies.

Hollywood va celebrar la raresa, l'atreviment i, per a uns quants, la diversitat. Faltaven sis hores per a la cerimònia i, durant les proves de so a la sala de premsa els tècnics oferien un xou còmic privat fent i contestant preguntes com si fossin periodistes i estrelles. Era un retrat bastant encertat de l'intercanvi que acostuma a produir-se en aquesta sala, per la qual desfilen els guanyadors davant la premsa mundial. No en el cas de Gina Rodríguez, premiada pel seu paper en la sèrie Jane the Virgin, que va fer un emocionat al·legat pel reconeixement de la comunitat llatina en aquest país. Només la nominació, “permet a les llatines veure's sota una llum bonica, ens permet veure'ns on volem ser, convidades a la festa”, va assegurar. “Sóc una prova que [la indústria] està canviant, és una cosa que comprovo cada dia”.