Els Globus d’Or es preparen per a la lluita entre ‘Birdman’ i ‘Boyhood’

La indústria de Hollywood comença un nou any fent el que millor sap fer: mirar-se el melic. Quan arriba la temporada de premis, tant se val les crisis viscudes en els últims mesos, el declivi de l'audiència, la falta de continguts o els atacs recents soferts contra la llibertat d'expressió. Ha arribat el moment de posar-se les millors gal·les i celebrar els èxits dels últims mesos, i per fer-ho no hi ha res millor que els Globus d'Or. Per alguna cosa els premis que entrega cada any l'Associació de la Premsa Estrangera a Hollywood són considerats la millor festa de l'any. Entre altres coses perquè és la primera gala destacable i, per bé o per mal, revela el rumb que seguirà la indústria a l'hora de decidir quines són les perles de l'any.

La frase gastada d'avantsala dels Oscar ja té poc de realitat. Les seves tries finals cada vegada són més diferents i la capacitat dels Globus d'Or d'influir en el vot dels acadèmics va de baixa. L'Acadèmia va tancar dijous passat les urnes per escollir els seus candidats, tres dies abans del lliurament dels Globus d'Or. Però quan dijous que ve s'anunciïn els nominats a la 87a edició dels Oscar, la presència de Birdman i Boyhood està garantida. La teoría del todo o The Imitation Game són seriosos aspirants, igual que El Gran Hotel Budapest o Perdida. I hi pot haver sorpreses com Selma, Whiplash o El francotirador. Però Birdman i Boyhood ja s'han guanyat el seu lloc en "el mira que bé que ho fem" que acostuma a subratllar aquesta temporada de premis.

Les presentadores Tina Fey i Amy Poehler garanteixen humor àcid

Cap de les dues pel·lícules van fer augmentar la taquilla en un any en què els ingressos van caure un 5% per sota del 2013 i, el que és pitjor, quan el nombre d'espectadors va arribar al seu punt més baix en dues dècades. Però tant el treball d'Alejandro González Iñárritu a Birdman, com el de Richard Linklater a Boyhood han aconseguit oferir alguna cosa única, el primer construint en un plànol seqüència una farsa de ficció que sembla real sobre el món de l'espectacle, i la segona seguint el seu protagonista al llarg de 12 anys en una història on la ficció s'acosta massa a la realitat. Per això, les rivalitats entre els diferents guardons de la indústria no tenen importància, tots reconeixeran a la seva manera la singularitat d'aquestes dues cintes en un moment en què la cartellera està farcida de sagues, seqüeles i preqüeles.

També està plena d'escàndols i d'aquests s'alimenten gal·les com els Globus d'Or per convertir aquests moments d'autocomplaença en un espectacle de masses. "I aquest any hi ha molta teca per parlar", va fer broma amb els periodistes el president de l'Associació de la Premsa Estrangera, Theo Kingma. La presència de Tina Fey i Amy Poehler com a mestres de cerimònia als Globus d'Or no només ha garantit la revitalització d'uns premis de vegades injuriats, sinó que assegura l'humor més àcid contra les realitats que viu la indústria. Per exemple, les denúncies que se succeeixen contra el qui durant anys va ser considerat el pare d'Amèrica, Bill Cosby, per presumptes abusos sexuals. "Dóna-ho per fet!", va exclamar Fey quan li van preguntar si inclouria la figura de Cosby en el seu monòleg d'obertura als Globus. El mateix passarà amb l'atac cibernètic que van patir els estudis Sony. Ni Amy Pascal ni Scott Rudin, els dos grans gurus de la indústria més malparats en aquesta filtració, hi seran per veure'l després de declinar la invitació a assistir a una vetllada que normalment no es perden. El ciberatac no és cosa de broma i els hackers autoanomenats Guardians de la Pau poden haver canviat per sempre la manera com la indústria actua en les seves comunicacions. Fins i tot poden haver canviat sense pensar-ho el model de distribució de pel·lícules. El que no van poder fer va ser aconseguir el seu propòsit: censurar l'estrena de The interview. Una victòria en la lluita per la llibertat d'expressió on la figura de George Clooney servirà de recordatori durant els Globus d'Or. El guardonat d'honor amb el premi Cecil B. DeMille va ser el primer a fer una crida a una aliança que permetés l'estrena d'aquesta pel·lícula quan les grans cadenes van retirar la comèdia de Seth Rogen i James Franco de les marquesines per temor a represàlies terroristes.

Aquest mateix esperit de lluita contra el terror es recordarà subtilment en cadascuna de 112 taules de la gala dels Globus d'Or. Allà, els més de 1.300 comensals del sopar es trobaran amb un llapis, un subtil recordatori de l'atac viscut a París en defensa de les armes de creació i no de destrucció.

Un homenatge sentit als caiguts en un acte festiu i, com la resta de les gal·les d'aquesta temporada, lucratiu. Perquè en poc més d'un mes, fins al lliurament dels Oscar al teatre Dolby de Los Angeles el 25 de febrer, se celebraran més de mitja dotzena de gal·les de premis cinematogràfics en què, més enllà de qui surti victoriós, els guanyadors seran les cadenes encarregades de fer-ne la retransmissió. Tot i que les xifres de debò no es divulguen mai de manera oficial, diferents cases de publicitat asseguren que el lliurament dels Oscar, la mare de totes les retransmissions, ofereix més de 59 milions d'euros en anuncis a la cadena ABC, encarregada de la seva programació als Estats Units. D'aquí la competència brutal entre els diferents xous, que intenten apuntar-se un toc d'originalitat que els faci diferents. Un exemple de travetes? El robatori de talents. Fins dimecres passat Chris Pine era a la llista dels qui trepitjarien la catifa vermella del Beverly Hilton de Los Angeles durant la gal·la dels Globus d'Or, una entrada en comitiva que va cancel·lar dijous. Divendres es va fer pública la seva presència al costat de J. J. Abrams i Alfonso Cuarón que seran els encarregats de donar a conèixer els noms dels nominats a l'Oscar. Coincidència? Pocs a Hollywood hi creuen.