Sense abaixar la guàrdia

El que ha passat aquest divendres a París i a la localitat francesa de Dammartin-en-Goële ha de servir a la societat de recordatori que el malson gihadista va molt més enllà d'un atemptat puntual, la consternació que causa en les hores següents i la posterior tornada a la vida habitual. I mostra que l'amenaça del gihadisme és constant i contra tothom, tant contra aquells que estan públicament assenyalats, com els caricaturistes de la revista satírica Charlie Hebdo, com contra qualsevol ciutadà que és al seu lloc de treball o va a comprar en un supermercat.

Les autoritats franceses s'han trobat aquest divendres en una situació límit per qualsevol Govern perquè tenia dos segrestos gihadistes simultanis, sabent a més que, en un cas –una impremta al nord de París–, els seus protagonistes eren els autors dels 12 assassinats perpetrats a Charlie Hebdo, i en l'altre –un supermercat jueu al centre de la ciutat–, un dels segrestadors era previsiblement el responsable de la mort d'una agent de policia. Amb el món sencer seguint en directe totes dues situacions, convertides d'aquesta manera en un aparador immillorable per als gihadistes, França va prendre la legítima iniciativa d'acabar per la força els dos segrestos. Una decisió sens dubte complicada a la vista que a Dammartin-en-Goële els segrestadors havien declarat que tenien la intenció de morir i a París retenien moltes persones, entre les quals hi havia un bebè de pocs mesos. No es pot sinó felicitar les forces de seguretat franceses per l'èxit que representa haver aconseguit l'alliberament d'ostatges. Les víctimes mortals han de ser apuntades a la macabra llista dels gihadistes.

L'assalt, a més d'impedir que els terroristes hagin pogut augmentar el nombre de víctimes, és un avís a aquestes organitzacions que, encara que per la seva naturalesa les democràcies estiguin més exposades a atacs contra la població civil, les seves forces de seguretat estan preparades per repel·lir l'agressió i neutralitzar els terroristes.

Del que ha passat a França durant aquests dies hi ha un aspecte inquietant que convé no perdre de vista. És la constatació que, en una deriva perversa de la desraó terrorista, Occident s'ha convertit en el terreny on Al-Qaida i l'Estat Islàmic (EI) disputen la seva supremacia per abanderar el gihadisme. Es tracta d'una guerra entre bandes mafioses que intenten guanyar adeptes i robar militants al rival mitjançant la comissió d'actes el més atroços possibles. Encara que hi hagi diferències entre les dues organitzacions pel que fa a mitjans i objectius, no hem de perdre'ns en disquisicions que els puguin rebaixar la perillositat. Les dues bandes i els seus associats són enemics de la democràcia occidental i pretenen castigar amb tota la cruesa possible sempre que puguin, ja sigui decapitant un home lligat al desert sirià o disparant a un dibuixant de vuitanta anys en un setmanari de París. L'important per als països amenaçats, entre els quals hi ha Espanya, segons reiteren constantment tant Al-Qaida com l'Estat Islàmic, és que aquesta lluita per la preeminència del terror redobla el nivell de risc de sofrir accions criminals.

França ha cridat els seus ciutadans a manifestar-se aquest diumenge contra la barbàrie, acte al qual s'han adherit polítics estrangers, entre ells Angela Merkel, Mariano Rajoy, David Cameron i Matteo Renzi. Després de tres dies la barbàrie, serà una demostració de civilització. Un missatge clar als grups gihadistes –tant és sota quines sigles o banderes s'emmascarin– de la voluntat dels francesos de no renunciar als valors de la democràcia i no cedir davant el xantatge de la por. I en els ciutadans de França estaran representats tots els demòcrates del món.