_
_
_
_

L’Exèrcit vol tornar a obrir un museu militar a Barcelona

Les col·leccions s'exhibiran a l'edifici de Defensa del Portal de la Pau

Foto: atlas | Vídeo: VIDEO: ATLAS
Clara Blanchar

El tinent general inspector general de l’Exèrcit, Ricardo Álvarez-Espejo, va fer ahir un anunci inusual durant la celebració de la Pasqua militar a Barcelona: va expressar la seva intenció de crear un museu militar a l'edifici del Govern Militar, situat al Portal de la Pau, al començament de la popular Rambla, davant de l'estàtua de Colom.

Durant un discurs en què va donar compte dels actes oberts organitzats per Defensa a Catalunya durant l'últim any, Álvarez-Espejo va afirmar que “l'establiment progressiu” del museu respon a la voluntat de mostrar “la contribució de Catalunya a la història militar espanyola” i no “impedir a la ciutadania poder contemplar un patrimoni tan singular”. “És un objectiu ambiciós i irrenunciable, al qual dedicaré tot el meu esforç”, va dir davant autoritats militars, institucionals –com la delegada del Govern central, Llanos de Luna–, consulars i policials.

La capital catalana no té museu militar des que el 2009 va tancar el que hi havia al castell de Montjuïc, una instal·lació que Defensa va cedir a les administracions catalanes després de la promesa que va fer el president del Govern d'aleshores, José Luis Rodríguez Zapatero, socialista; al Govern tripartit i a un ajuntament també en mans del PSC. La idea era reconvertir-lo en el Museu de la Pau.

L'antic museu militar de Montjuïc va ser inaugurat per Francisco Franco el 1963 i va ser un dels últims vestigis del franquisme a Barcelona. El museu conservava 7.000 peces propietat de Defensa, de l’Ajuntament i de particulars: canons, armadures, vestuari, barrets i gorres, sabres, pistoles, soldadets (11.000!), maquetes, retrats... El 2009 la col·lecció s'enfrontava a un futur incert. Les col·leccions privades es van retornar als seus propietaris, com el Museu Frederic Marès, que va recuperar 269 armes antigues: des de ballestes alemanyes del segle XVI, espases toledanes del Segle d'Or, fins a armes de cintura fabricades a Ripoll segles enrere.

El Ministeri de Defensa va traslladar el gruix de la col·lecció a la caserna de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà), on continua embalada en un magatzem, informa Marta Rodríguez-Font. Segons fonts del consorci que gestiona el castell de Sant Ferran de Figueres (Alt Empordà), només se n'exhibeix una petita mostra, integrada per maquetes de fortaleses catalanes i soldadets de plom en visites guiades en un espai que es va habilitar a la fortalesa. El març del 2010, Defensa va anunciar una inversió de nou milions d'euros per rehabilitar la Casa del Governador de la fortalesa, que ocupa 34 hectàrees, i dissenyar el projecte museogràfic del futur Museu Militar de Catalunya. Els gairebé 2.500 metres quadrats de l'edifici, va afirmar Defensa, permetrien exhibir tot el material de Montjuïc. Però les obres ni han començat.

La quarta col·lecció

Barcelona ha tingut tres museus militars des del segle XVIII. El 1888, poc abans de l’Exposició Universal, José Estruch va obrir el Museu Armeria Estruch a la plaça de Catalunya. Va tancar el 1903 i les seves 1.300 peces –armes i armadures de diferents èpoques històriques– s'exposen al Musée de l’Armée de París.

Entre el 1906 i el 1940 la capital catalana va tenir un altre museu militar, el Museu de la Guerra, impulsat per Alfons XIII al Tibidabo. La col·lecció, situada sota el Gran Mirador del Tibidabo, estava dedicada a la I Guerra Mundial i exhibia, per a esbalaïment del públic, trinxeres, plànols i munició.

L'últim museu militar de Barcelona va ser el franquista, obert el 1963 i que va tancar el 2009. El 15 de juny de 2008 milers de ciutadans van pujar a Montjuïc i es van apoderar del pati d'armes per celebrar la recuperació del castell per a la ciutat amb una festa en què hi va haver pallassos, gegants i una fideuada popular. Un any després, el 24 de maig de 2009, la festa de comiat del museu va ser més discreta, però no hi van faltar banda de música ni xocolatada.

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_