Claus de la nova Llei de Propietat Intel·lectual

La reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual (LPI) ja és realitat. Han estat anys de debats i crítiques després dels quals el Partit Popular ha aprofitat la majoria absoluta al Parlament per tirar endavant en solitari la normativa, el text que entra ara en vigor. La reforma, això sí, és parcial, fins al punt que estableix un termini d'un any perquè l'Executiu aprovi una altra modificació, més profunda i completa, de la llei. Tot i això, i malgrat que algunes de les novetats entraran en vigor gradualment al llarg de l'any, la nova LPI conté canvis de certa importància que han provocat conseqüències fins i tot abans de ser aplicables. Aquestes són les modificacions principals:

Google News no parla espanyol

La novetat potser més polèmica de la llei és la introducció de l'anomenada taxa Google o cànon Aede (perquè és una reivindicació històrica de l'Associació d'Editors de Diaris Espanyols): es tracta d'una compensació que els agregadors de notícies, com Google News o Menéame, han de pagar a partir d'ara als editors per publicar "fragments no significatius" dels seus articles. La llei estableix que el cobrament és un "dret irrenunciable", per aquest motiu a Google només se li va acudir una alternativa per evitar pagar: ha deixat d'incloure notícies de mitjans espanyols a Google News. La satisfacció d'Aede s'ha transformat en preocupació per la possible pèrdua de visites, així que ha demanat "la intervenció de les autoritats espanyoles i comunitàries per protegir de manera eficaç els drets dels ciutadans i de les empreses".

La butxaca dels pirates

La nova LPI augmenta fins als 600.000 euros les sancions màximes per als webs que vulnerin els drets de propietat intel·lectual. El text amplia la lluita contra la pirateria a les pàgines d'enllaços (les que faciliten l'accés a d'altres webs que allotgen el contingut no autoritzat) així com als intermediaris, anunciants o serveis de pagament en línia que col·laborin amb aquests webs, tots amenaçats amb les mateixes multes. A part de la mateixa conducta infractora, la llei considera responsable "qui hi cooperi, coneixent-la o tenint indicis raonables per conèixer-la; i qui, tenint un interès econòmic directe en els resultats de la conducta infractora, tingui una capacitat de control [sobre ella]". Entre els susceptibles de ser sancionats, el text exclou explícitament els cercadors.

A causa de l'arribada d'aquesta reforma, la cèlebre pàgina Series.ly, una xarxa social amb fitxes i crítiques de sèries que els usuaris aprofitaven per trobar enllaços a continguts pirates, ha decidit retirar prèviament tots els milions d'enllaços sobre els quals no pogués garantir que respectessin el copyright.

El nou cànon es paga entre tots

Fa anys que el cànon digital va ser enterrat. Per substituir-lo, la LPI recull la introducció, activa des del 2012, de la compensació per còpia privada amb càrrec als Pressupostos Generals de l'Estat. És a dir, la paguem entre tots. La llei acota el concepte de còpia privada i ha reduït la recaptació per a les entitats de gestió dels 115 milions fins als 5 que van cobrar l'any passat. Aquest vincle del nou sistema amb els Pressupostos Generals de l'Estat no convenç el Tribunal Suprem, que va preguntar al Tribunal de Justícia de la UE si la mesura és coherent amb les normatives europees.

Després del 'cas SGAE'

El 2011, l'entrada de la Guàrdia Civil a la seu de la SGAE i la detenció del llavors president de l'entitat, Eduardo Teddy Bautista, per un suposat escàndol de desviació de fons, van destrossar la imatge de les entitats de gestió, ja per si mateixa pel terra. Per evitar un déjà-vu, la LPI augmenta el control i les obligacions de transparència per a aquests organismes. També introdueix un catàleg d'infraccions de "lleus" a "molt greus", que poden suposar una multa de fins a 800.000 euros (o del 2% de la recaptació de l'any anterior) per a l'entitat que incompleixi la llei.

Altres tarifes, una sola finestreta

La llei insta les entitats de gestió a aprovar unes noves tarifes, "adequades" al que estableix la reforma. Televisions, ràdios, hotels i altres usuaris dels drets de propietat intel·lectual titllen d'"abusius" des de fa anys els preus imposats per les entitats. La reforma estableix un termini de sis mesos per aprovar les noves tarifes, des del moment en què entri en vigor "l'ordre del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport que aprovi la metodologia per a la determinació d'aquestes tarifes". El text també imposa a les entitats la creació d'aquí a cinc mesos d'una finestreta única per a la facturació i el pagament per part dels usuaris. En cas que els organismes no arribin a un acord, la secció primera de la Comissió de Propietat Intel·lectual (l'organisme administratiu creat per la llei Sinde) s'ocuparà de solucionar el problema.

La citació i els campus virtuals

També polèmic, tot i que menys conegut, és un altre aspecte de la LPI: l'obligació per a les universitats de pagar a Cedro (l'entitat de gestió dels llibres) per fer servir manuals i textos universitaris als campus virtuals. El dret, com en el cas del cànon AEDE, és irrenunciable: és a dir, fins i tot si el mateix autor del manual volgués posar-lo a disposició lliurement, estaria obligat a ser remunerat.