Grècia haurà d’avançar les eleccions per no haver pogut escollir president

El que teòricament havia de ser només un tràmit parlamentari, l'elecció de president de Grècia, s'ha convertit en el principal cataclisme polític viscut al país des que va començar la crisi econòmica, després de dos intents fallits previs per triar el cap de l'Estat que han fet revifar la inestabilitat i els temors de Brussel·les i la troica i que aquest dilluns han portat el país definitivament a les urnes, en convocatòria anticipada, després que l'elecció presidencial hagi finalitzat sense resultat. Les enquestes pronostiquen que el partit d'esquerres Syriza guanyarà aquests comicis.

Mitjançant votació nominal en veu alta, en un agònic degoteig de noms dividits per circumscripcions, els 300 diputats grecs s'han pronunciat a favor o en contra de l'únic candidat a presidir l'Estat, el conservador Stavros Dimas, excomissari europeu i diverses vegades ministre de Nova Democràcia, el partit del primer ministre Andonis Samaràs. Dimas havia estat proposat pel Govern –que només té 155 escons– i, a diferència de les dues voltes anteriors, aquesta vegada necessitava 180 vots. N'ha aconseguit només 168, els mateixos que en la segona votació, el passat dia 23.

A l'Executiu de Samaràs li ha resultat, per tant, impossible obtenir més suports malgrat la crida que va fer dissabte, quan va apel·lar a la responsabilitat dels legisladors per “evitar l'aventura” de les urnes. Ara el Parlament es dissoldrà en un termini de 10 dies a partir d'aquest dilluns, i a continuació es convocaran eleccions entre tres i quatre setmanes més tard, és a dir, el 25 de gener o l'1 de febrer. Les enquestes apunten a un triomf del partit d'esquerres Syriza, amb el 28% dels vots, i a un desastre del bipartit Nova Democràcia —el partit de Samaràs— i els socialistes del Pasok, que han estat al poder durant quatre dècades de còmoda alternança.

La retransmissió en directe de la televisió pública Nerit, amb un sobretítol en què es podia llegir “elecció de presidència o urnes”, ha estat una successió d'escombrades sobre l'hemicicle amb un marcador inscrit a la pantalla, com si fos un partit de futbol, en què figuraven les dues úniques opcions possibles, Stavros Dimas o “aturada” (present, a manera de vot blanc, l'opció de 132 parlamentaris); des dels primers vots ha quedat clar que era una elecció a mata-degolla i que Dimas no sortiria escollit.