Pedro Sánchez, l’intrèpid (i senyora)

Jesús Calleja és tot un aventurer: l'hem vist pujar l'Everest, nedar entre taurons, caure a l'aigua en un accident de globus, gairebé naufragar a l'oceà Antàrtic. A més ha resultat que és un presentador i entrevistador solvent, com va demostrar diumenge amb Pedro Sánchez en l'inici de la segona temporada de Planeta Calleja, el programa de Cuatro en què es porta un convidat a les seves activitats de risc però també ell es cola en la vida aliena. El secretari general del PSOE, entossudit en aquesta etapa a agradar i sortir molt per televisió, va aprofitar l'ocasió i el 8,7% de share per exhibir capacitats atlètiques i això que anomenaven tarannà, però també per obrir les portes del seu pis i presentar-nos la seva dona: Begoña Gómez, economista com ell, directora d'una consultora i mare de les seves dues filles, que van quedar fora del pla.

Primer Calleja es va enganxar a Sánchez durant tota una jornada i al migdia ja s'havia adonat, amb sorna, que havia fet sis promeses electorals. A aquest ritme, va calcular, seran 20 promeses. Vam veure Sánchez parar-se a xerrar amb un jove indignat, felicitar el pare d'un nadó que se li creua. L'aventurer va acabar sopant a casa seva i dormint al seu sofà, després de treure petites confidències a Begoña Gómez, com que ell amb prou feines cuina “plats de solter” (espaguetis o truita a la francesa) o que a ella no li fa il·lusió viure a la Moncloa. A la parella se la veia desimbolta davant la càmera. Sense por escènica, aparentment.

Ja en el seu terreny, Calleja va fer suar Sánchez en despenjar-se tots dos fent ràpel des d'un aerogenerador de 80 metres (del patrocinador Iberdrola), i després escalant l'imponent penyal d'Ifach, a Calpe, de 330 metres d'alçària. Així que va poder estirar-li de la llengua en circumstàncies poc habituals: va intentar fer-li entendre el cabreig del poble penjats en el buit; li insistia sobre Podem a la part alta del penyal. Amb la innocència de qui no pretén passar per periodista, li va preguntar si farà fora Chavez i Griñán, sobre la seva baralla amb Susana Díez o si havia provat el porro (“jo era més de lligar”, va respondre).

El candidat socialista vol ser espontani (quan va iniciar l'escalada va bromejar: “Mariano, anima-t'hi”), però algunes de les seves respostes eren calcades a les que havia donat el diumenge anterior a Salvados (La Sexta), on el van reunir amb una família de desencantats amb el PSOE. “Ni som tan casta ni ells tan castos”, repeteix. És la part dolenta de la sobreexposició mediàtica: que pot ser que vegem que l'espontaneïtat es prepara al detall.