Mil fuetades per silenciar la crítica
Les monarquies d'Aràbia recorren a lleis antiterroristes per empresonar els activistes
Ensaf Haidar tremola davant la simple perspectiva de les 1.000 fuetades que esperen el seu marit, Raef Badawi, condemnat a l'Aràbia Saudita per “faltar al respecte a l'islam”. El seu delicte va ser defensar la llibertat d'expressió i haver fundat un portal a Internet on es podia debatre sobre religió. El brutal càstig, que s'executarà en tandes de 50 assots cada divendres i que se suma a 10 anys de privació de llibertat, busca dissuadir altres activistes dels drets civils al Regne del Desert. Com a la resta de les monarquies d'Aràbia, la por que la mínima obertura debiliti el seu poder absolut s'ha agreujat des de la primavera àrab.
“En altres països es denuncia la reducció de l'espai per a la societat civil, en aquesta part del món no hi ha espai a reduir”, lamenta Khalid Ibrahim, codirector del Gulf Center for Human Rights (GCHR). “Els defensors de drets humans són tractats com criminals, els resulta impossible trobar feina i no se'ls permet organitzar-se. D'Oman, on detenen un activista i no sabem on és, a l'Aràbia Saudita, on empresonen qualsevol que discrepa, passant pels Emirats, que no toleren la crítica, i Bahrain, on continuen les protestes; la situació és molt dolenta”, resumeix durant una conversa telefònica.
“Raef no és un criminal. No és un assassí o un violador. És un bloguer. El seu únic delicte és ser una veu lliure en un país que no tolera ni entén la llibertat”, repeteix una vegada i una altra la citada Haidar que, després de la detenció del seu marit el 2012 es va exiliar amb els seus tres fills al Canadà.
El saudita Badawi, de 30 anys, va rebre el novembre passat el premi de Reporters Sense Fronteres a la Llibertat de Premsa pel seu treball per promoure la llibertat d'informació. A més, aquesta organització, la branca espanyola de la qual apadrina el bloguer, ha demanat al rei Abdullah que li perdoni les fuetades i el deixi en llibertat. L'Aràbia Saudita, que Reporters Sense Fronters situa a la cua de la seva classificació mundial de la llibertat de premsa, ha aprovat aquest any una draconiana llei que considera terrorisme els delictes d'opinió.
“El control oficial dels mitjans de comunicació tradicionals ha fet que els activistes recorrin a les xarxes socials i els Governs han respost amb lleis antiterroristes i contra els delictes cibernètics”, denuncia Ibrahim. “Estan utilitzant el poder judicial com a instrument polític contra els que defensen la llibertat d'expressió”, afegeix.
En opinió d'aquest activista, “la situació ha empitjorat molt l'últim any; no només més defensors han estat empresonats sinó que s'ha generalitzat la prohibició de viatjar per a aquells als quals encara no s'ha jutjat i de vegades ni tan sols acusat formalment”.
Aquest és el cas de Samar Badawi, germana de Raef i esposa de Walid Abualkhair, un destacat advocat dels drets humans i pres de consciència saudita, condemnat a 15 anys per “danyar la reputació del regne” i “incitar l'opinió pública”. Badawi, que ha estat fent una campanya internacional per a l'alliberament del seu marit i altres activistes, va veure denegada la sortida del país a principis de desembre quan volia viatjar a Brussel·les per participar en un fòrum de la UE.
“Encara no m'han explicat el motiu”, respon per correu electrònic. Tot i això, la seva mobilització sembla que ha tingut efecte. “Walid està millor ara i l'estan tractant bé”, assenyala l'activista, que el 2012 va rebre el premi Women of Courage que atorga la Secretaria d'Estat nord-americana de mans de la llavors secretària, Hillary Clinton, i de la primera dama, Michelle Obama. Per a ella, “el problema més urgent a l'Aràbia Saudita és que se silencien les veus dels que demanen reformes”.
“Les revoltes àrabs van animar els defensors dels drets humans als països del Golf a demanar que es respectessin les llibertats i drets civils, però quan els governants van veure la caiguda de Ben Ali i Mubarak, van decidir actuar de forma preventiva. Els que no estan a la presó, esperen judici o han fugit del seu país”, resumeix Ibrahim. “Els Governs de la regió estan fent servir tots els instruments a les seves mans per evitar fer les mínimes concessions als seus ciutadans”, conclou.
Pena de mort per comentaris a Internet
Malgrat les diferències i rivalitats polítiques, a l'altre costat del golf Pèrsic, a l'Iran, la situació dels drets humans també és preocupant. El Tribunal Suprem va confirmar fa un mes la pena de mort a Soheil Arabi, de 30 anys, per uns comentaris escrits al seu Facebook que un jutge va considerar “insult al profeta”, amb referència a Mahoma. Se segueixen executant persones que eren menors quan van cometre els delictes i les organitzacions de drets denuncien la falta de garanties processals.
Encara que l'arribada a la presidència de Hassan Rouhani el 2013 ha suposat algunes millores, els activistes temen que les negociacions nuclears eclipsin les seves demandes.
“Hem vist una millora en la llibertat d'expressió, però la situació dels activistes polítics i dels drets civils amb prou feines ha canviat; encara queden molts presos polítics a la presó”, resumeix per telèfon des de Teheran l'advocada i defensora dels drets humans Nasrín Sotudeh, alliberada l'any passat i que tot i això té prohibit exercir.
Per això, cada dia fa una seguda davant el Col·legi d'Advocats per reclamar aquest dret. “[Les autoritats] també han permès manifestacions. Encara que a l'última, per protestar contra els atacs amb àcid a dones, van detenir alguns participants i Mahdieh Golru [una jove activista] encara no ha estat alliberada. Un altre indicador és el nombre d'executats, que ha augmentat els últims 18 mesos”, afegeix.
Per a ella, el principal problema és que “no han alliberat certs advocats [membres del Centre de Defensors dels Drets Humans, fundat per la Nobel de la Pau Shirin Ebadi], com Abdolfattah Soltani”. Subratlla a més que “les activistes dels drets de la dona segueixen moltes pressions i limitacions”
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.