El descens secret a l’infern d’una mare

Llicenciada en Magisteri i en Filologia Anglesa, i nascuda en el si d'una família acomodada i propietària de diversos pisos a Oviedo, la dona que aquest divendres va ingressar a la presó per haver abandonat una setmana abans tres filles de poca edat en un habitatge de la ciutat, encarna un dramàtic cas de descens a l'infern d'una persona de classe mitjana i notable qualificació acadèmica.

Quan després de ser detinguda, un policia li va preguntar per què havia acabat en la marginalitat, la dona, M. J. F. G., de 42 anys, es va encongir d'espatlles i va mussitar: “La vida és així”. Sembla que una suma d'errors, companyies, infortunis i fracassos la van conduir a una degradació progressiva, en una espiral que va acabar per no poder controlar.

Va ocultar la situació a la seva família (la seva mare, amb qui parlava cada dia per telèfon, es pensava que vivia a l'estranger des de feia anys), es va anar carregant d'embarassos (5 amb diferents parelles) i va recórrer al que va poder per sobreviure. Al novembre la mort del seu últim company estable va extremar la seva situació.

La detinguda trucava a la seva mare cada dia fingint que estava a l'estranger

Per alimentar els seus fills prestava serveis sexuals ocasionals, segons testimonis veïnals. A Pumarín, un barri de gent treballadora, també se li va atribuir relació amb les drogues i l'alcohol, però a la comissaria no li van detectar símptomes de drogodependència i, tot i que aparentava que estava molt preocupada, nerviosa i fins i tot angoixada, tenia bon aspecte.

És probable que la dona mai tingués intenció de deixar abandonats els seus fills. Diversos veïns van assegurar haver-la vist tornar a casa aquella nit i fugir després d'adonar-se de la presència de la policia.

L'àvia desconeixia l'existència de quatre dels seus cinc néts

La dona havia estat vista per última vegada aquella tarda, quan es va produir un incendi a la cuina de la casa que compartia amb les seves tres filles, i diversos veïns la van ajudar a sufocar les flames.

Des de feia anys havia ocultat la situació a la seva mare i havia inventat una realitat falsa, per la qual cosa tampoc va veure factible demanar ajuda a la seva família. La mare, vídua, i que viu en una posició acomodada a Oviedo, no sabia que la seva filla residia a la ciutat. S'havia quedat a càrrec del que creia que era el seu únic nét, un nen de set anys amb qui resideix al barri de La Corredoria. El petit està escolaritzat i ben atès. M. J. F. G. té un altre fill de cinc anys, que viu amb la família del seu pare a l'estranger.

Els altres tres fills són els que la dona va deixar sols en un pis del barri de Pumarín. Són tres nenes de tres anys, any i mig i 27 dies de vida. Es creu que són filles de diferents pares. Les menors estan registrades amb els dos cognoms materns amb l'ordre invertit.

L'habitatge del barri de Pumarín és propietat de l'àvia materna de les petites, que, creient que la seva filla vivia en un altre país, li havia donat una clau per quan visités Oviedo. La propietària amb prou feines passava per la casa. I la filla només hi anava, segons residents a la zona, per a trobades ocasionals i cites amb les quals obtenia recursos.

Fins al novembre, la dona vivia amb les nenes i el seu últim company a Latores, un nucli rural a prop d'Oviedo. Però després de la mort de la seva parella per càncer es va traslladar amb les petites, inclosa ara un nadó, al pis de Pumarín.

La dona no té antecedents per abandonament dels seus fills encara que de vegades els deixava sols durant unes quantes hores per anar a comprar o pel que alguns veïns consideraven com a possibles pràctiques ocasionals de prostitució a domicili. No va explicar per què va fugir la matinada del divendres 20 quan en tornar a casa va veure a policies i ambulàncies davant de l'edifici. Només davant la jutge, en una declaració vaga i bastant imprecisa, va assegurar que es “va posar nerviosa”.

Potser va témer que l'estiguessin buscant per algunes de les seves suposades activitats, potser va creure que podia haver passat una desgràcia al pis de proporcions més grans que l'incendi d'aquella tarda i que li imputessin l'abandonament i desemparament dels menors o potser va entendre que tota la ficció que havia teixit entorn de la seva vida per ocultar la realitat a la seva mare s'havia esvaït amb la presència policial i ja no va voler afrontar la situació o no es va sentir amb forces per fer-ho.

Durant els sis dies que va estar oculta, la dona es va quedar a Oviedo i va tenir coneixement de la repercussió del cas i que el Govern d'Astúries havia assumit la tutela de les seves filles. És possible que es proposés emprendre una nova vida. Però acabava de fer un pas més cap a la marginalitat. Se la buscava per un delicte d'abandonament de menors.

La policia havia acudit a casa seva alertada pels veïns. Des de les nou del vespre sentien el plor d'un nadó i ningú contestava a les trucades. Els agents van trobar sobre un llit al nadó, de 27 dies de vida, plorant i tremolant de fred. Un dels policies va utilitzar la jaqueta del seu uniforme per embolicar la criatura i donar-li calor. N'hi va haver prou abrigant-la una mica perquè quedés adormida. Al menjador, es van trobar amb una altra escena patètica: una nena d'any i mig, amb una llauna de cervesa buida a la mà i donant cops de cap a la paret, i una altra, de tres anys, asseguda en un sofà, en silenci i amb la mirada perduda i esbalaïda.

Tot i que es va témer que la mare de les nenes hagués mort o estigués retinguda, la investigació va determinar que es movia per Oviedo canviant de zona dues vegades al dia per dificultar-ne la localització, havia canviat la targeta del seu telèfon mòbil i no dormia més d'una nit al mateix lloc. Per pernoctar va recórrer a pisos que lloguen habitacions per hores per exercir la prostitució i traficar amb drogues. El rastre telefònic va permetre situar-la la Nit de Nadal al nucli històric d'Oviedo. Al matí es va fer un rastreig però la dona, que ocultava el rostre amb un barret i una bufanda, va detectar la presència policial i es va escapolir. Agents no uniformats la van detenir en un parc proper.

Des de llavors, M. J. F. G. s'ha proveït de silenci i d'evasives. Abans de comparèixer davant la jutge, se la va veure preocupada, inquieta, de braços plegats, a estones trista i mossegant-se els llavis. Amb els cabells fins a les espatlles, molt morena i vestida de negre, va mantenir el rostre greu i la mirada pesarosa. Divendres va ingressar a la presó. Afronta possibles penes de dos a quatre anys de presó.