Identifiquen el mecanisme que explica per què menjar poc allarga la vida

Hi ha una recomanació de salut tradicional xinesa, coneguda com hara hachi bu, que consisteix, més o menys, a menjar només fins que s'estigui ple al 80%. Encara que només sigui per casualitat, aquesta tradició mil·lenària sembla tenir suport en la ciència. Fins ara, l'única intervenció amb eficàcia demostrada per estendre la longevitat en models animals consisteix a reduir les calories ingerides sense arribar a la malnutrició.

Ara com ara, la utilitat d'aquest tractament per viure més no s'ha provat en humans, però és una via d'investigació que desperta molt interès. Ara, un equip d'investigadors de l'Escola de Salut Pública de Harvard (HSPH, de les seves sigles en anglès) ha identificat en ratolins un mecanisme molecular clau que pot ajudar a explicar per què menjar menys pot perllongar la vida.

Des de fa temps, s'ha observat que un dels efectes positius de la restricció calòrica es produeix perquè protegeix els mitocondris, les centrals energètiques de les cèl·lules, de l'oxidació. El mecanisme protector d'aquestes peces essencials de l'organisme seria el sulfur d'hidrogen (H2S). Experiments amb cèl·lules, mosques o cucs han demostrat que si se'ls dóna un suplement d'H2S o se'ls dóna algun mitjà per generar-lo, augmenten la seva protecció enfront de danys com el que produeix l'estrès oxidatiu i, en el cas de mosques i cucs, se'n perllonga l'existència. Al revés, quan s'anul·la la capacitat de les cèl·lules per produir H2S, es produeix l'efecte oposat.

Una de les primeres aplicacions d'aquest coneixement serviria per millorar algunes cirurgies

Els científics, que han publicat els seus resultats a la revista Cell, han observat que, restringint en la dieta la presència de dos aminoàcids, la metionina i la cisteïna, s'incrementa la producció d'H2S i es redueixen els danys produïts quan, durant el trasplantament d'un òrgan o un vessament cerebral, s'atura el flux sanguini.

Encara que els mateixos autors reconeixen que són necessaris més experiments per comprendre com es produeixen els efectes beneficiosos de l'H2S, un d'ells, James Mitchell, afirma que les seves troballes proporcionen “una nova perspectiva sobre quines molècules es poden centrar els esforços terapèutics per combatre la malaltia humana i l'envelliment”.

Els resultats de l'estudi poden servir, a llarg termini, per comprendre millor els mecanismes que endarrereixen l'envelliment i utilitzar-los per perllongar la vida dels humans. Més a prop, segons ha explicat en un comunicat Christopher Hine, un altre dels autors del treball, podria trobar-se la utilització d'aquest coneixement sobre la capacitat de protecció de l'H2S per ajudar a decidir “què menjar i què no menjar abans d'una cirurgia, en la qual el risc de lesió isquèmica pugui ser relativament elevat”.