Raúl surt de l’ombra de Fidel
El germà petit reafirma la inclinació al model socialista i les seves tímides reformes
Ni una línia al Granma, ni una foto seva a televisió. Tres dies després que el president Raúl Castro anunciés als cubans el restabliment de les relacions diplomàtiques entre l'illa i els Estats Units, fins a aquest dissabte Fidel Castro encara no ha dit ni una paraula —per escrit o de viva veu— sobre l'acord aconseguit amb Washington per superar més de mig segle de distanciament i hostilitats. En aquest episodi de la història, Raúl és el protagonista. I així ho assumeixen els cubans, sense més escarafalls.
L'actual líder cubà va tornar aquest dissabte al prosceni amb el seu discurs per tancar les sessions de l'Assemblea Nacional, en què va reafirmar el seu compromís amb el socialisme. “No s'ha de pretendre que, per millorar les relacions amb els Estats Units, Cuba renunciï a les idees per les quals ha lluitat durant més d'un segle”, va dir. Emparat per l'aplaudiment dels seus copartidaris, va tancar el seu discurs amb visques a un Fidel absent com mai abans del debat públic.
Fins i tot estant allunyat de la vida pública, la paraula de Fidel Castro mai havia faltat en forma de memòries o articles, on solia referir-se a temes tan diversos com la possibilitat d'una guerra a Corea o l'expansió de l'univers. “De vegades sortia a la premsa almenys un comentari del comandant. Però per aquests dies, res”, comenta Rodolfo, mentre repara el motor Nissan encastat al seu vell Chevrolet.
L'última d'aquestes notes va aparèixer al diari Granma el 22 de febrer, quan el president xinès Xi Jinping va visitar l'Havana. Aquell mateix dia, els mitjans oficials van difondre una imatge de la reunió que va sostenir amb el president Xi, on se'l veu dempeus, amb la mirada extraviada, subjectant amb la mà dreta el canell esquerre del president xinès. Aquesta és la fotografia més recent que el Govern cubà ha mostrat d'ell, mentre que l'última vegada que se'l va veure en públic va ser el 8 de gener, quan va assistir a la inauguració d'una exposició d'art a l'Havana.
Quan Raúl Castro va assumir el poder el 2006, es va plantejar el dubte de si seria capaç d'encarar les reformes que requeria l'Estat cubà mentre el seu germà Fidel seguís amb vida. L'abril del 2011, el ple del governant Partit Comunista va fixar les línies sobre les quals es fomentaria un nou model de gestió econòmica, política exterior i inversió, per reestructurar un Estat ineficient, escanyat per la crisi financera i les demandes socials. Alguns canvis s'han aconseguit lentament des de llavors, i no han transformat encara les velles estructures, però han fet més suportable —i costosa— la vida quotidiana dels cubans: ara poden treballar per compte propi en sectors establerts per l'Estat, viatjar a l'estranger amb l'autorització governamental prèvia, comprar i vendre cotxes, i llogar immobles a través de les empreses autoritzades per l'Estat. I la gran fita de la seva gestió és haver acordat dimarts a la nit, durant una conversa telefònica amb Obama i després d'any i mig de secretes negociacions, el restabliment de relacions diplomàtiques amb els Estats Units que podria conduir a la fi de l'embargament.
Raúl Castro va anunciar que no optarà a la reelecció quan el 2018 acabi l'actual mandat
David, que va néixer a la dècada dels 90 —el període especial i de la crisi dels balseros, en la qual els seus oncles van marxar a l'exili— creu que la seva història personal i familiar hauria estat diferent si Raúl Castro hagués assumit abans el poder. “Raúl a poc a poc ha anat guanyant-se el protagonisme, encara que ell també ja està deixant anar [atribucions] i ho està delegant tot al primer vicepresident [Miguel Díaz-Canel], que és a qui li toca [assumir el poder] per llei de la vida”.
Raúl Castro, ara de 82 anys, va anunciar el febrer del 2013 que no optarà a la reelecció quan el 2018 acabi l'actual mandat, i va nomenar com a primer vicepresident del Govern l'enginyer civil de 53 anys Miguel Díaz-Canel, en substitució de l'octogenari José Ramón Machado Ventura.
Díaz-Canel ha actuat des de llavors com el portaveu del “socialisme pròsper i sustentable” que Castro s'ha proposat construir sobre les velles estructures de l'Estat revolucionari, i com el seu eventual successor quan li arribi el dia de cedir el poder.
Castro, tot i això, s'ha envoltat també dels seus vells companys d'armes en càrrecs clau del Govern. El general Leopoldo Cintra, de 73 anys, és el ministre de les Forces Armades Revolucionàries de Cuba, càrrec que havia ocupat Raúl. El general Abelardo Colomé Ibarra és ministre d'Interior i vicepresident del Consell d'Estat i de Ministres. I Ramiro Valdez segueix pertanyent també al Consell d'Estat en qualitat de vicepresident. Mentrestant, el Ministeri de Planificació i Economia està a càrrec del coronel Marino Alberto Murillo.
