Agents del CNI, gravats mentre gravaven el petit Nicolás
La cinta clandestina, a la qual ha tingut accés EL PAÍS, ha estat lliurada al jutjat
El més molest que pot passar a algú que té com a ofici escoltar els altres és ser escoltat mentre escolta. I si el que escolta i alhora és escoltat pertany al Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), encara pitjor. Doncs justament això és el que ha passat a dos agents del CNI, un home i una dona, que compartien el contingut de les escoltes que feien al petit Nicolás amb un alt càrrec de la Policia que, per la seva banda, també es dedica a escodrinyar el que fan els seus col·legues/subordinats, per si algun d'ells s'aparta de la llei.
L'enregistrament clandestí (al qual ha tingut accés EL PAÍS) ha estat incorporat al sumari del Jutjat d'Instrucció núm. 2 de Madrid sobre les aventures del petit Nicolás. Perquè d'ell parlen aquests tres treballadors públics al llarg dels sis minuts i 52 segons que dura l'enregistrament. Hi ha passatges de molt mala audició, però molts altres són de gran nitidesa. Sobretot, quan els dos espies del CNI i l'alt càrrec policial comencen a riure amb una de les gestes de Francisco Nicolás Gómez, que així és com es diu el petit Nicolás. El que explica l'agent del CNI als seus interlocutors (i ho sap perquè li té el telèfon mòbil intervingut) és que el petit Nicolás està amb tractes amb un banc de Guinea Equatorial per aconseguir un crèdit de 20 milions de dòlars, i que té gairebé convençut un empresari perquè li avali aquest préstec amb un vell casalot semiesfondrat.
El riure de tots tres augmenta quan l'agent, cargolant-se de riure, relata el dia, era divendres, en què ell mateix el va portar al jutjat, després que fos detingut per sis agents d'Assumptes Interns de la Policia. Fonts judicials de la plaça de Castilla no entenen per què aquest departament es va haver d'implicar en un assumpte d'un noi que pel cap alt ha pogut cometre delictes de suplantació, falsedat i estafa. L'agent del CNI explica, gairebé sense poder parlar, que, el dia en què va portar el petit Nicolás al jutjat, el noi li va parlar de la contrarietat de la situació en què es trobava, detingut, en un moment en què havia de viatjar a Guinea per tancar un negoci. I que, tractant d'entabanar-lo, el petit Nicolás li va dir que anava a parlar amb Obiang [es refereix al president de Guinea Equatorial], i que se n'anés amb ell “que el faria ministre…”.
L'alt comandament policial, al minut 4.26 de la cinta, demana als seus interlocutors del CNI que aguantin una mica més la intervenció (punxada) del mòbil de Nicolás, que ja tenen localitzat en un pis de Madrid i que està deixant anar joies per a la investigació. Però tots tres es mostren preocupats perquè s'han reduït dràsticament les trucades des d'aquest telèfon. Per això, el comandament policial els insta que indaguin si Nicolás està fent servir un altre telèfon. Tots tres coincideixen que és estrany que estigui fent tan poques trucades algú com el petit Nicolás, “que no pot estar sense trucar”. I a més, un dels agents del CNI gairebé dóna per fet que, amb les proves ja recollides, pot acabar a la presó.
Francisco Nicolás es va negar a declarar divendres passat davant el jutge de Madrid Arturo Zamarriego. La Constitució l'hi permet, i va al·legar per fer-ho que ignora el contingut de la part que encara es manté secreta al sumari, i que, segons fonts de la investigació, consisteix bàsicament en un extens informe del CNI sobre les seves incursions en relació amb un ministre i Guinea Equatorial, però tot s'ha revelat fals i fruit únicament del que el forense de la plaça de Castilla va definir, després d'examinar-lo, com la “florida ideació i megalomania” del petit Nicolás. Però encara que Nicolás hagués declarat, molt previsiblement no hauria anat a la presó.
Els agents, a l'enregistrament, es mostren convençuts que hi ha material perquè acabi a la presó
La Fiscalia de Madrid, almenys de moment, entén que el de Nicolás (al marge de l'enrenou mediàtic originat) no és més que el cas d'un petit delinqüent, i que en cap cas cal ingressar-lo provisionalment a la presó. Els agents del CNI, en l'enregistrament, es mostren convençuts que hi ha material perquè acabi a la presó. Aquest diari es va posar en contacte amb un portaveu del CNI, que va expressar el malestar que ha causat a la Casa el fet que algú hagi pogut gravar dos dels seus agents i un alt comandament policial. I va advertir, també ho va fer l'alt comandament, de querellar-se si es publicava el contingut de l'enregistrament, adduint que es tracta d'una conversa privada i que això seria constitutiu de delicte.
Fonts judicials de la Secció Penal de l'Audiència de Madrid discrepen d'aquesta interpretació. “No estem davant un enregistrament d'uns agents amb les seves dones, a casa; es tracta de tres funcionaris públics que parlen d'un assumpte que s'està investigant en un jutjat i que, a més, versa sobre un escandalós assumpte que ha generat alarma social, per la qual cosa res impedeix a un diari fer-ne difusió. Altra cosa és l'autor de l'enregistrament, que pot incórrer en revelació de secrets, entre altres delictes, si es tracta d'un funcionari públic”. Fonts policials assenyalen que aquest assumpte ha costat el càrrec a un altre cap policial que es creu que va poder gravar subreptíciament el diàleg entre aquests dos espies i l'alt comandament policial. Del diàleg crida l'atenció les objeccions sobre cobertura, se suposa que legal, que oposa un dels agents per continuar punxant el telèfon al petit Nicolás, encara que el comandament policial l'anima a mantenir alguns dies més la intervenció i fins i tot investigar si Nicolás ha pogut aconseguir un altre telèfon, cosa que explicaria la cridanera reducció de trucades del mòbil intervingut. I això que el telèfon no s'ha mogut de la casa on el tenen localitzat, segons confessa l'agent del CNI.
Una altra qüestió, adverteixen els citats mitjans judicials, és la legalitat d'aquesta intervenció. L'alt comandament policial va explicar a EL PAÍS el seu convenciment que, per punxar el mòbil de Nicolás, el CNI havia demanat permís “al seu jutge”. En el mateix sentit es va pronunciar el citat portaveu del CNI. El servei secret està obligat a demanar permís al jutge del Tribunal Suprem Pablo de Lucas, i en absència seva, al també magistrat de l'alt tribunal Julián Sánchez Mergal, per intervenir un telèfon. I només punxar converses privades quan es tracta d'assumptes que afecten la seguretat nacional. “I no sembla que, en principi, que el que ha fet aquest noi, per molt espavilat que hagi estat, i molt ingenus els altres, afecti la seguretat nacional, excepte que per seguretat nacional vulguem entendre l'intent del petit Nicolás de suplantar un alt càrrec del govern per als seus tripijocs lucratius”, resolen les citades fonts judicials. El director del CNI va declarar fa poc que el tema del petit Nicolás no afectava la seguretat de l'Estat. Tot i això, el seu telèfon ha estat intervingut.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.