Les pensions recuperen terreny

L'any acabarà, en aparença, amb una paradoxa: unes pensions gairebé congelades guanyaran poder adquisitiu. I ho faran per segon any consecutiu. El 2014 les pensions amb prou feines han pujat un 0,25%, però l'extrema debilitat dels preus, que els últims mesos té molt a veure amb l'ensorrament del petroli, ha permès que els pensionistes hagin guanyat poder de compra aquest any.

El mes passat l'índex de preus de consum (IPC) anual va caure fins al -0,4% i per a aquest mes la majoria d'analistes espera caigudes superiors a les cinc dècimes. Tant si es pren com a referència el novembre, que tradicionalment era la referència per saber l'evolució de la capacitat de compra de les pensions amb el vell mecanisme d'actualització lligat als preus, com aquest mes, les prestacions dels jubilats guanyaran terreny.

Es confirmarà el 30 de desembre. Aquest dia se sabrà l'índex de preus avançat i segons els càlculs de l'Insitut Flores de Lemus, la dada anual retrocedirà un 0,6%. Funcas preveu una caiguda més forta, el think tank de la caixes d'estalvi pronostica un -0,8%, i AFI va més enllà, -0,9%. Amb la dada de novembre, el Ministeri d'Ocupació ja va calcular un augment de poder adquisitiu dels pensionistes de 713,38 milions i el va sumar al del 2013, en què els preus amb prou feines van créixer un 0,2% i les pensions entre l'1% i el 2%, el resultat va ser 2.085 milions. Amb els números de l'últim mes de l'any, el quocient hauria estat encara més alt.

Però aquest augment, sobretot el d'aquest any, no arriba per la generositat de la pujada inicial. Procedeix de la gran debilitat dels preus, tant a Espanya com a la zona euro. Durant tot l'any, la inflació ha estat escanyolida. La mitjana els 11 primers mesos de l'any és del -0,1%. Al principi, va ser la debilitat de la demanda. I ara ha arribat el torn de la caiguda dels preus de l'energia. “La inflació s'està situant en taxes especialment negatives pel comportament de l'energia”, analitza l'Institut Flores de Lemus, que depèn de la Universitat Carlos III, en el seu butlletí d'anàlisi emès divendres, en què descarten que Espanya estigui davant d'un escenari de deflació.

Aquesta caiguda està directament relacionada amb l'enfonsament del preu del petroli. El barril brent, de referència a Europa, es pagava divendres a 61 dòlars, un 46% menys que al juliol, quan va començar a retrocedir.

El 2013, els que cobraven menys de 1.000 euros van veure com les prestacions pujaven un 2%.

Precisament, les causes de la baixada de preus fan que, malgrat el que diuen les grans xifres, els pensionistes notin menys els guanys que altres col·lectius. Per exemple, fan menys ús dels transport que els que treballen. I altres mesuradors que exclouen els vaivens del petroli, com la inflació subjacent, la que mostra l'evolució de l'IPC sense aliments frescos i energia, no recullen un comportament tan negatiu. Aquest últim índex no es mourà al desembre, segons Flores de Lemus i Funcas. I els preus dels aliments frescos s'encariran un 1,2% respecte a l'any anterior.

Per saber si la legislatura, que acaba l'any que ve, se saldarà amb un augment del poder adquisitiu de tot el col·lectiu caldrà esperar. De moment, ja serà així aquest any per a la majoria de pensionistes. El 2013, els que cobraven menys de 1.000 euros, uns dos terços, van veure com les prestacions pujaven un 2%. En acabar l'any amb un augment de preus del 0,2%, ja pràcticament havien recuperat els 1,9 punts perduts el 2012. La dècima restant l'han guanyat aquest exercici.

La resta, a qui els queden 1,1 punts, ho tindrà més difícil. El 2015, el primer en què ha actuat obertament el nou índex de revaloració, les pensions pujaran un 0,25%. Però les previsions apunten que la inflació pujarà més: entre el 0,2%, anticipat per Flores de Lemus, i l'1%, de Funcas. Aquesta última dada podria provocar fins i tot que tots els pensionistes se situessin en terreny negatiu al saldo del quadrienni.

I més enllà dels temps polítics, el que sí que passarà amb el nou índex de revaloració els propers anys, per poc que l'economia espanyola es recuperi i també la inflació, és que les pensions perdran terreny. Amb l'índex, l'evolució de les prestacions depèn dels ingressos i despeses del sistema, que seran deficitaris almenys fins al 2020, segons els últims càlculs de l'Autoritat Fiscal. Això fa preveure que els propers anys, de nou, haurà d'actuar l'augment mínim de l'índex de revaloració (0,25%) com ja ha passat per al 2015. Sense aquest mínim l'any que ve les pensions haurien d'haver baixat un 1,28%, segons els càlculs de l'equip d'actuaris de la Universitat de València dirigit pel professor Enrique Devesa.