Milers de persones demanen reformes als EUA contra la violència policial

L'onada d'indignació per la violència policial als Estats Units, que els últims mesos s'ha cobrat la vida de cinc afroamericans, i contra un sistema judicial que castiga determinades minories va arribar aquest dissabte a la capital, Washington, on milers de persones es van manifestar en un ambient festiu cap al Capitoli en demanda de reformes. La protesta de Washington no va ser l'única. En ciutats com Nova York i San Francisco també estaven convocades concentracions com a culminació de l'anomenada Setmana de la Indignació.

La protesta de Washington, encapçalada per la vella guàrdia d'organitzacions de drets civils com la National Action Network del reverend Al Sharpton, la Black Women’s Round Table, la National Association for Advancement of Colored People o la National Urban League, no es va dirigir cap a un Capitoli buit. El Senat estava treballant aquest dissabte, per vegada primera aquest any, ja que divendres no va aconseguir aprovar la llei pressupostària.

Les demandes dels indignats (la reforma del gran jurat, investigacions federals independents quan l'encausat sigui un policia, més formació dels policies, control de la feina dels fiscals, entre d'altres) van trobar ressò, per tant, entre els senadors reunits.

En un lloc principal entre els manifestants es podia veure familiars de les víctimes més recents de la violència policial: Eric Garner, Michael Brown, Tamir Rice, Akai Gurley i Trayvon Martin. En els dos primers casos, la decisió del gran jurat de Staten Island (Nova York) i Ferguson (Missouri) d'exculpar els policies responsables va causar una onada d'indignació que ha arribat a tot el país. Aquest dissabte, desenes d'autobusos procedents de Nova York, Nova Jersey, Delaware, Maryland, Carolina del Nord, Florida i altres Estats van contribuir al caràcter multitudinari de la marxa.

Sóc aquí pel meu nét, ja que em fa por el que li pot passar quan sigui un adolescent”

“Sóc aquí pel meu nét, ja que em fa por el que li pot passar quan sigui un adolescent. La policia ha d'estar més ben entrenada per tractar amb persones de diferents races i no utilitzar les armes amb tanta facilitat. Ells són els que han de protegir”, comenta a EL PAÍS Joy Bailey, una àvia afroamericana de Washington DC.

Michelle Mutisya, estudiant negra del Montgomery Community College, lamenta el que està passant: “Sembla que hàgim retrocedit cent anys. Hem d'avançar, canviar el sistema i que la policia respongui de les seves accions”. Prop d'ella, Peter Roberts, jubilat blanc de Maryland, considera que “per canviar primer han de canviar els cors. Es necessita lideratge i que els polítics donin la cara”.

L'objectiu de la manifestació era demanar una reacció del Congrés i del Departament de Justícia davant el que es considera una policia massa violenta, paramilitaritzada i un sistema judicial condescendent amb ella. Si la llei de drets civils, la llei de drets de vot i la llei d'habitatge just es van aprovar totes als anys seixanta en resposta a una demanda racial, amb la comunitat afroamericana com a gran protagonista, en aquest cas la protesta és molt més transversal. Manifestants de tota raça i condició han pres el centre de moltes ciutats del país en un fenomen global i sense filiacions polítiques. La protesta de Washington n'és un exemple.

Un estudi indica que set de cada deu nord-americans ha comès algun delicte sense saber-ho

“La persistència d'un racisme profund i la consciència creixent que les demandes dels negres necessiten canvis estructurals han generat una nova fase de resistència blanca al nord i al sud”, va dir el reverend Martin Luther King fa 47 anys. Avui, el 2014, molts dels concentrats a Washington i en altres ciutats creuen que s'està vivint un moment similar. És el que qualifiquen com a Estat 51 de la Unió, l'Estat de la Negació. Per aquest motiu la protesta, anomenada "Justícia per a tothom", tenia els legisladors de Washington com a objectius.

Recentment, i com a resposta al que va passar a Ferguson i Nova York, el president Obama va anunciar un grup de treball que elaborarà un informe amb recomanacions de reformes concretes en 90 dies. Així mateix, va prometre fons federals perquè 50.000 policies actuïn amb càmeres. No obstant això, el Capitoli continua sense llançar cap iniciativa.

Dijous passat va haver-hi una protesta dels treballadors negres del Congrés. Personal de les Cambres, assistents de legisladors i fins i tot alguns congressistes es van congregar a les escales de la Cambra de Representants i van alçar les mans per cridar “no puc respirar”, la ja històrica frase pronunciada fins a onze vegades per Eric Garner abans de morir asfixiat aquest estiu quan era detingut per la policia.

L'expresident Bill Clinton, en relació amb els fets, va plantejar dues qüestions en una entrevista al canal en espanyol de la CNN. “La primera qüestió és si la llei va fer el correcte. L'altra és com podem millorar les relacions en aquest país entre la policia i la comunitat”.

Clinton va afegir: “A Ferguson, si l'agent no s'hagués sentit obligat a anar darrere del jove i disparar-li, seria viu. A Nova York, la policia va actuar amb una clau prohibida contra un home amb sis fills i malalt que venia cigarrets. Hauria d'haver estat multat. Tot això significa que tenim molta feina per fer”.

L'expresident demòcrata va concloure la seva intervenció amb una reflexió molt comuna aquests dies: “El problema és quan les persones pensen que les seves vides i les dels seus fills no importen, que són d'un sol ús, com un tovalló de paper després d'un esmorzar en un restaurant. Hem de fer que la gent senti que les seves vides importen”.

La protesta de Washington, com la majoria de les que s'han celebrat durant les últimes setmanes, amb l'excepció de Ferguson, va discórrer de forma pacífica. La indignació no és només racial. És, més aviat, un qüestionament d'un sistema disfuncional en un país en el qual 90 de cada 100 persones té alguna arma, els morts “justificats” a les mans de la policia se sumen per centenars i on el Codi Penal ha adquirit unes dimensions desproporcionades.

Segons una investigació de la Rutgers University, el 70% dels nord-americans ha comès algun delicte sense saber-ho. Segons la Heritage Foundation, els penals han passat de 3.000 el 1980 a 4.450 el 2008, una línia que continua amb un nou delicte per setmana, motiu pel qual el sistema envia tanta gent a presó (més de dos milions, el 25% de la població carcerària mundial).