_
_
_
_

Iglesias afirma que “el famós SMS del ‘Passa-ho’ es va gestar” en el seu entorn

El líder de Podem relata a Gabilondo com es va convocar la manifestació del 13-M del 2004

Francesco Manetto
Pablo Iglesias, durant la seva primera classe al Parlament Europeu.
Pablo Iglesias, durant la seva primera classe al Parlament Europeu.Marina Valero (EFE)

A les 13.30 del dissabte 13 de març del 2004 Eduardo Zaplana, portaveu del Govern espanyol, va comparèixer a la Moncloa. "N'hi ha que sembla que volen descartar que pugui ser la banda criminal i assassina ETA, quan tot apunta, tret que es demostri el contrari i hi ha línies d'investigació en marxa de les quals s'ha retut compte, que evidentment no ens hauria de causar cap sorpresa que fossin els criminals i assassins de la banda terrorista ETA", va contestar davant l'allau de preguntes sobre l'autoria dels atemptats de l'11-M. La policia ja havia descartat aquells dies la participació de la banda terrorista en la matança. Creixen les ganes de saber. Aquell dissabte comença a circular un SMS que en només uns minuts es va convertir en un missatge viral: "¿Aznar de rositas? ¿Lo llaman jornada de reflexión y Urdaci trabajando? Hoy 13M, a las 18h. Sede PP, c/Génova 13. Sin partidos. Silencio por la verdad. ¡Pásalo!".

El líder de Podem, Pablo Iglesias, assegura que aquest missatge de text mitjançant el qual es va convocar una concentració multitudinària davant la seu central del Partit Popular, al madrileny carrer de Génova, "es va gestar" en el seu entorn, a la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Complutense de Madrid. Així ho afirma en l'entrevista a Iñaki Gabilondo emesa diumenge passat per La Tuerka. "El famós SMS es va gestar a la meva facultat amb un grup de gent que pensava com s'havia de posar perquè cabés en els caràcters i generés aquest efecte de flashmob", assenyala el secretari general de la formació.

Iglesias recorda que el fenomen es va gestar de baix a dalt, seguint una dinàmica contrària al que va passar, per exemple, quan van detenir Santiago Carrillo el 1976. "Què fa el Partit Comunista? Dóna una ordre en estructura jeràrquica als militants perquè vagin a la direcció general de Seguretat. És una ordre que va de dalt a baix".

La concentració davant la seu de Génova 13 va provocar una reacció molt dura del mateix candidat popular a les eleccions generals, Mariano Rajoy. Després d'entrar a la seu en un Audi A8 blindat pel garatge del carrer de Zurbano i reunir-se amb la plana major del partit, a les nou de la nit llegeix un escrit en el qual qualifica d'"il·legal i il·legítima" la manifestació. "Es tracta d'uns fets greument antidemocràtics que no s'havien produït mai en la història de la nostra democràcia", prossegueix. Les paraules de Rajoy provoquen una reacció a Ferraz, on el candidat socialista, José Luis Rodríguez Zapatero, autoritza Alfredo Pérez Rubalcaba a oferir una resposta oficial: "Els ciutadans espanyols es mereixen un Govern que no els menteixi, que els digui sempre la veritat. El Partit Socialista coneix les línies de treball de les Forces i Cossos de la Seguretat de l'Estat. Malgrat això, per sentit d'Estat, per respecte a la memòria de les víctimes, hem estat callats".

A les quatre de la matinada encara hi havia manifestants cridant al carrer.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Francesco Manetto
Es editor de EL PAÍS América. Empezó a trabajar en EL PAÍS en 2006 tras cursar el Máster de Periodismo del diario. En Madrid se ha ocupado principalmente de información política y, como corresponsal en la Región Andina, se ha centrado en el posconflicto colombiano y en la crisis venezolana.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_