Al mar hi ha prou plàstic per omplir més de 10 milions de camions

Es necessitarien 11,2 milions de camions de transport internacional per recollir tot el plàstic que hi ha als oceans. Un estudi d'una organització antipol·lució plàstica ha estimat que uns cinc bilions de plàstics de totes les grandàries suren als mars del planeta. El seu pes acumulat gairebé arriba a les 270.000 tones. Les xifres gairebé multipliquen per deu les recollides per una altra investigació elaborada per científics espanyols.

Els investigadors, liderats per l'organització 5 Gyres Institute, no s'han posat a comptar totes les ampolles, restes de xarxes, boies o bosses que hi ha al mar. Van dissenyar un model amb una sèrie de variables i, sobre aquest model, van bolcar les dades que van recopilar en la vintena d'expedicions que han fet per gairebé tots els oceans i alguns grans mars com el Mediterrani. Des del 2007, han pres mostres de 1.570 localitzacions.

Entre els ingredients del model hi ha des dels corrents marins fins als vents predominants, passant per la densitat de població de les zones costaneres fins a la producció anual de plàstics. Altres elements que han tingut en compte han estat la ràtio de fragmentació dels macroplàstics en microplàstics i la seva degradació per agents climàtics com el sol o les onades.

Per prendre les mostres, van utilitzar xarxes de petit mallat per capturar els trossos més petits. Per als grans, com les ampolles de plàstic, van recórrer a l'albirament i recollida. Per a les expedicions van triar els anomenats girs subtropicals, cinc grans sistemes de corrents oceànics. Estudis anteriors han comprovat que aquí acaba la major part del plàstic generat pels humans. També van visitar tres grans mars: el Mediterrani, el que banya el golf de Bengala i els mars del sud d'Austràlia.

Les escombraries plàstiques es concentren en els anomenats girs subtropicals

"Calculem que almenys 5,25 bilions de partícules de plàstic amb un pes de 268.940 tones suren actualment al mar", escriuen els autors en la revista científica PLoS ONE. Basen les seves dades en el fet que el model reprodueix a escala global les xifres obtingudes en els tests que van desenvolupar.

A part de les dades quantitatives, l'estudi mostra alguns fets que sorprenen. Els dos girs oceànics de l'hemisferi nord (el de l'Atlàntic Nord i el del Pacífic Nord) contenen el 55.6% de les partícules i el 56.8% de la seva massa total. La resta se la reparteixen els tres girs de l'hemisferi sud i els mars tancats, amb el gir de l'Índic com el més contaminat. Això contrasta amb el fet que els màxims consumidors de plàstic viuen a la part nord del planeta.

Però la dada que crida més l'atenció (ja avançada per altres estudis) d'aquest treball és que, classificats per grandàries, els comptes no quadren. Els científics van calcular una ràtio de fragmentació per la qual els macroplàstics, com una ampolla d'aigua, es fragmenten en unes 16 parts de mesoplàstics i que cadascuna d'aquestes parts es divideix en 625 trossets de menys de cinc mil·límetres i, encara aquests trossets, en centenars de partícules gairebé microscòpiques.

On va tant plàstic?

El model i la lògica preveien que els microplàstics més petits (inferiors a un mil·límetre) devien ser els més abundants. No obstant això, en totes les zones analitzades excepte la del Pacífic Sud hi havia més trossets grans que petits. La relació amb els mesoplàstics i els macroplàstics tampoc seguia la ràtio de fragmentació esperada. Què passa amb tots aquests plàstics?

"Els nostres resultats mostren que els abocadors al centre dels cinc girs subtropicals no són l'última parada de les escombraries de plàstic flotant del món. La meta dels microplàstics és la seva interacció amb tots els ecosistemes de l'oceà", diu el director d'investigació del 5 Gyres Institute, Marcus Eriksen.

Un treball similar desenvolupat per investigadors espanyols i publicat l'estiu passat ja destacava l'aparent evaporació del plàstic més petit. Llavors assenyalaven un conjunt de factors que explicarien el misteri. A escala nanomètrica, els plàstics perdrien bona part de la seva flotabilitat i acabarien al fons del mar. Els que no, entrarien a la cadena alimentosa, integrats a l'organisme dels peixos més petits o absorbits per bacteris. Així que, en realitat, mai no desapareixen.

No obstant això, l'estudi espanyol, un dels fruits de l'expedició Malaspina, no anava tan lluny en les seves estimacions de les escombraries plàstiques. Segons les seves dades, a la superfície de tots els mars del planeta podria haver-hi fins a 35.000 tones de residus plàstics, gairebé 10 vegades menys que l'estudi del 5 Gyres.

Un estudi espanyol estimava que a la superfície dels oceans hi ha 35.000 tones de plàstics

El principal autor d'aquell treball, el biòleg de la Universitat de Cadis Andrés Cózar, es mostra escèptic amb els resultats del treball del 5 Gyres. "Utilitzen un model per millorar la resolució, integrar els valors i produir mapes mundials. Si bé aquest és un bon pas en la direcció correcta, la comparació entre les prediccions del model i les observacions deixa molt a desitjar. En particular, el model sobrerepresenta en excés l'abundància i la massa dels residus flotants a les zones amb una abundància relativament baixa, amb valors previstos de quantitat i massa que són 100 i fins i tot 1.000 vegades més alts dels mesurats", diu Cózar.

Un altre problema que observa en aquest estudi el biòleg espanyol és que els autors no inclouen dades de gran part del mar, com els oceans Antàrtic i Àrtic o les zones oceàniques tropicals i equatorials. "En conjunt, aquestes àrees cobreixen la major part de la superfície oceànica i les extrapolacions de les zones mesurades a aquestes àrees no s'han validat", explica.

Malgrat la divergència en les dades quantitatives, Cózar sí que té clar que hi ha massa escombraries plàstiques al mar: "Amb només dues o tres generacions utilitzant plàstic queda clar que l'actual model per gestionar els materials plàstics és insostenible des del punt de vista econòmic i ecològic".