Partit d’elegància

El FC Barcelona es va presentar al Parc dels Prínceps amb un full de servei excepcional, imbatut a la Lliga i a Europa, dinàmica triomfal que prohibia qüestionar els canvis de Luis Enrique, amb els extrems tancats, transicions fulgurants i la defensa d'allò més avançada per ajudar en la pressió. Però el PSG va desmuntar la idea, vencedor de l'enfrontament de l'anada de la lligueta (3-2). Després va ser el torn del Madrid i el Barça va tornar a xocar contra la realitat, competitiu però encara incapaç de superar un rival gran. Ara, després d'encadenar set victòries, alguna de notable, com la que va obtenir contra el Sevilla i el València, torna a arribar el PSG. “En tenim ganes”, va reflexionar Luis Enrique; “pel resultat de l'anada i perquè és un aspirant com nosaltres a la Champions”.

El tècnic blaugrana, no obstant això, assegura que és poc més que un partit, atès que va desacreditar la vàlua d'acabar com a campions de grup i jugar contra un segon. “Ser els primers té una importància relativa”, va exposar l'entrenador; “però no és definitiu perquè només et dóna un avantatge parcial. No és el partit més important de la temporada; espero que encara hagin d'arribar”. Però la història recent el contradiu. Sobretot perquè en 20 de les últimes 24 eliminatòries de vuitens (comptant els tres últims anys) han guanyat els caps de sèrie, els que tenien el factor camp com a avantatge (un 83,3% de les eliminatòries). “És un partit molt important perquè volem ser primers”, va replicar David Luiz, central del PSG. “Guanyar et dóna avantatge i tot suma en aquesta competició de detalls”, va replicar Laurent Blanc, l'entrenador parisenc.

No compta el Barça ni amb Alves ni amb Rafinha, tots dos sancionats. “Malgrat l'absència d'Alves, reforçarem la banda esquerra perquè cap aquí cau Messi, que és el perill més gran del Barça”, va exposar Blanc. Preocupació doble de Luis Enrique perquè té tres laterals més (Montoya, Douglas i Adriano) i no en pot disposar. Tampoc no hi funciona Alves, fins al punt que prova Bartra en els entrenaments com a reconvertit i, contra el València, va jugar Busquets de volant per tapar el forat. I això, en un Barça que pressiona tan a dalt, és un pecat cabdal, com va demostrar el mateix PSG. “La teoria, de no atacar massivament i tenir equilibri, és fàcil. Però la pilota t'acaba encantant i cal vigilar i estar atents a la segona línia de pressió”, es va esplaiar el tècnic blaugrana. Va recollir el testimoni Blanc: “El Barça ataca de vegades amb vuit i defensa amb dos o tres, i molt lluny de la porteria. Podem fer-los mal si els robem la pilota”. Encara que, moderat com poques vegades, va afegir: “Sobretot, el que intentarem és defensar perquè no volem ser pretensiosos i dir que tindrem la pilota”.

El Barça definirà avui el seu futur a Europa i, de pas, el seu estatus perquè, si guanyés, revaloritzaria la seva elegància.