Interior podrà fer escoltes sense permís del jutge en delictes greus

El Govern espanyol pretén ampliar les circumstàncies excepcionals en les quals el ministre de l’Interior pot ordenar intervencions de comunicacions sense autorització judicial prèvia, segons l’avantprojecte de reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal aprovat al Consell de Ministres.

En aquest moment són possibles aquest tipus d’intervencions només en casos de terrorisme. No obstant això, l’avantprojecte presentat ahir pel ministre de Justícia, Rafael Catalá, assegura que “en cas d’urgència, quan les investigacions es facin per indagar delictes comesos al si d’organitzacions criminals, de terrorisme, contra menors o persones amb capacitat modificada judicialment o altres delictes que, en virtut de les circumstàncies del cas puguin ser considerades d’especial gravetat, i hi hagi raons fundades que facin imprescindible la intervenció de comunicacions, el ministre de l’Interior o, en defecte d’això, el secretari d’Estat de Seguretat, podrà acordar la mesura d’investigació pertinent”.

Afegeix que aquesta mesura haurà de ser comunicada al jutge “en el termini màxim de 24 hores, en un escrit en el qual hauran de constar les raons que justifiquen l’adopció de la mesura, l’actuació desenvolupada, la forma en què s’ha efectuat i el resultat. El jutge competent, també de forma motivada, revocarà o confirmarà aquesta actuació en un termini màxim de 72 hores des que es va ordenar la mesura”. És a dir, que ara estan tipificades només per a delictes de terrorisme aquestes intervencions sense autorització prèvia i el Govern pretén ampliar el catàleg, inclosa la genèrica d’“especial gravetat”.

L’avantprojecte passarà ara a la fase d’informes al Consell General del Poder Judicial, el Consell d’Estat i el Consell Fiscal. Tornarà al Govern i l’1 de febrer iniciarà el seu tràmit a les Corts.

Fonts de Justícia expliquen que aquest apartat de la norma ha provocat tensions amb el Ministeri de l’Interior, que va imposar aquest precepte excepcional. Justícia va aconseguir que es limiti a dos anys improrrogables el termini màxim per a qualsevol tipus d’escolta o intervenció de comunicacions. L’avantprojecte cobreix el buit legal sobre comunicacions, ja que l’actual Llei d’Enjudiciament Criminal és tan antiga que no inclou més intervencions que les telefòniques, postals i de telegrames. Ara també s’hi inclouran mòbils, missatges de text, correus electrònics i Internet. Per exemple, s’autoritza el control remot d’ordinadors, mitjançant el que es coneix com “troians bons”, amb autorització judicial.

L'actual normativa és tan antiga que només inclou intervencions  telefòniques, postals i de telegrames

També es regularà la instal·lació de càmeres i micròfons en domicilis i cel·les de detinguts, també amb autorització judicial prèvia.

El Govern ha optat per una reforma parcial i limitada de la llei, que data del segle XIX. A l’inici de la legislatura va elaborar un esborrany de Codi Processal Penal amb un nou model de procediment en el qual, per exemple, els fiscals assumien la instrucció per fer-ho més àgil. L’anterior ministre, Alberto Ruiz-Gallardón, va abandonar aquell projecte i ara el Govern només n’assumeix algunes parts i opta per aquesta reforma parcial per falta de temps. El text, segons Justícia, encara ha de ser “polit” en el tràmit que falta. Per exemple, aquell text establia un control de la instrucció del fiscal per part d’un Tribunal de Garanties. Es regulava un termini de sis mesos d’instrucció ampliable a divuit i prorrogable en casos extraordinaris.

Una altra de les novetats és la possibilitat d’evitar els macroprocessos

L’actual ministre ha fet seva aquesta idea literalment, però l’ha adaptat a una reforma parcial. És a dir, aquests terminis i les possibles ampliacions les decidirà el mateix jutge instructor, d’ofici o a instàncies del fiscal. Abans era un altre tribunal qui controlava aquests terminis, però en l’avantprojecte s’estableix una forma d’autocontrol del mateix magistrat instructor.

Així, a la pràctica els terminis són simbòlics, ja que és el mateix jutge instructor qui es concedeix les pròrrogues, encara que hagi de motivar-les, i no hi ha retret, sanció o conseqüència si se sobrepassa. Cap dels grans casos de corrupció, per exemple, han tingut terminis d’instrucció inferiors a 18 mesos. Fins i tot, algun de molt cridaner i senzill en la investigació com el de l’incident de trànsit d’Esperanza Aguirre, presidenta del PP de Madrid, ha superat amb escreix el termini de sis mesos previst en l’avantprojecte.

El text aprovat ahir no inclou terminis màxims, ni especifica com i on es recorren les pròrrogues. Segons Justícia, aquests detalls es perfilaran durant el tràmit amb els informes no vinculants i en el procediment parlamentari.

Justícia admet que l’establiment d’aquests terminis no porta aparellat l’augment de les plantilles de jutges i magistrats per complir-los, ni la disminució de recursos o tràmits. La reducció de la càrrega de treball dels jutges i fiscals vindrà de la desjudicialització dels anomenats procediments sense autor conegut. Per exemple, furts que ja no aniran al jutjat, sinó que no passaran de la denúncia davant les Forces de Seguretat de l’Estat.

Una altra de les novetats és la possibilitat d’evitar els macroprocessos, es limitarà la connexió en els fets que s’investiguin en el sumari. És a dir, que cada delicte pugui ser jutjat de manera autònoma sense esperar que s’acabi tot el sumari.

“El que es busca és una agilitació de la nostra justícia penal perquè no hi hagi cap sensació d’impunitat ni tampoc sospites perllongades i indefinides en el temps, sinó que en un temps de tramitació raonable i suficient per a una investigació profunda es pugui arribar a una sentència”, va assegurar el ministre de Justícia.