Els jutges demanen que s’ampliï la prescripció de delictes de corrupció

Els 45 jutges degans espanyols han aprovat aquest dimecres a València una bateria de 58 mesures concretes amb abast “estructural, organitzatiu i de gestió” per millorar la lluita contra la corrupció.

Els magistrats, que representen bona part del col·lectiu judicial per haver estat escollits pels seus companys, fan un diagnòstic greu sobre la situació d'Espanya. “La democràcia espanyola es troba avui en una situació molt delicada, encara que el sistema democràtic és, tot i les seves imperfeccions, el millor que hem estat capaços de desenvolupar en favor de la justícia, la igualtat, la llibertat i la convivència”, comença afirmant el document. Els jutges creuen que s'està produint un “indiscutible context de desconfiança, d'alarma sobre el funcionament de les institucions i de sospita generalitzada sobre la gestió dels fons públics”.

En el document aprovat en les XXIV Jornades Nacionals de Jutges Degans, que conclouen avui a València, els magistrats ofereixen a la resta de “poders de l'Estat” la seva “col·laboració” per millorar la resposta al fenomen i al que qualifiquen com una “desesperant lentitud de les causes” i aporten per aconseguir-ho la seva “experiència” en el “primer esglaó judicial”.

Les propostes, gairebé totes molt específiques, inclouen l'increment del nombre de jutges “fins a arribar a la mitjana europea de 21 jutges per 100.000 habitants”, mentre que ara n'hi ha 11. Triplicar la partida destinada a la justícia perquè passi a representar un 3% dels Pressupostos Generals de l'Estat. Augmentar l'“autonomia” econòmica del Poder Judicial. Ordenar el repartiment de competències: “cal aclarir qui pren les decisions en el nostre ineficaç sistema de gestió de justícia”, en què ara intervé el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el ministeri i les comunitats. Una “modernització informàtica”, que elimini, per exemple, les incompatibilitats que ara hi ha entre els sistemes que s'utilitzen a cada autonomia. I l'“agrupació de partits judicials i concentració en grans seus”.

La reforma del Codi Penal que plantegen inclou: ampliar la prescripció dels delictes de corrupció”; introduir el delicte d'enriquiment injust i el “finançament il·legal de partits polítics”; elevar les penes per delictes relacionats amb la corrupció, “en particular els de tràfic d'influències, la prevaricació i les negociacions prohibides a funcionaris públics”.

D'altra banda, aposten per rebaixar la quantitat a partir de la qual es considera que hi ha un delicte fiscal (avui són 120.000 euros). Augmentar les penes “per als qui indirectament emparin, amaguin o facilitin la corrupció”, “com l'omissió del deure de denunciar”. Incloure un delicte d'obstrucció per als casos en què una institució no remeti una documentació que se sol·liciti o ho faci de manera incompleta. Limitar o prohibir la possibilitat de substituir penes quan es tracti de delictes de corrupció i despenalitzar, en canvi, “petites infraccions” que suposen “un esforç desproporcionat” per al sistema.

Els degans plantegen modificar el sistema de selecció en el Tribunal de  Comptes i el Tribunal Constitucional

Els degans plantegen finalment altres mesures, com modificacions “en el sistema de selecció i nomenament dels membres del Tribunal de Comptes, del Consell General del Poder Judicial i fins i tot del Tribunal Constitucional”, que opinen que avui són “excessivament depenent dels partits polítics”. Així com l'“eliminació de la possibilitat del nomenament de magistrats a proposta dels parlaments autonòmics”.

Els jutges demanen que els reforços “en causes especialment complexes, en particular casos de corrupció”, s'adoptin “en qüestió de dies i no de mesos”. Així com la “possibilitat” que en aquestes investigacions “els jutges puguin treballar en equip”. Els degans obren la porta al fet que puguin cridar-se “jutges substituts per fer funcions de reforços”. I plantegen que el CGPJ tingui “facultat de control sobre el compliment per les comunitats de les seves obligacions de dotar de mitjans els jutjats”.

La Llei d'Enjudiciament Criminal, sotmesa a múltiples canvis des que es va aprovar al segle XIX, ha de ser, segons els jutges, sotmesa a una “reforma” profunda que redueixi la fase d'instrucció “situant el pes del procés penal en el judici oral i posant fi a sumaris interminables”. I reclamen una “regulació clara” de diligències d'investigació com les intervencions telefòniques o els registres que proporcionin “seguretat jurídica als jutges”. La rapidesa, continuen, ha d'arribar als “tràmits externs”, com a informes pericials o resposta a oficis per part d'altres institucions que, afirmen, consumeix “bona part del temps” dels procediments.

Els jutges plantegen suprimir “el privilegi” que permet a certes autoritats declarar per escrit

El document demana limitar els “recursos contra resolucions de pur tràmit”, que “confereixen armes per a la dilació processal absolutament injustificades”. I avançar cap a un model en què els “mitjans d'impugnació” es reservin per al final de la investigació com a via per “revisar-la”. Plantegen introduir “costos o sancions” per dissuadir les acusacions “temeràries”. Suprimir “el privilegi” que permet certes autoritats declarar per escrit “el que fa perdre tota espontaneïtat a aquestes declaracions”. Facultar els fiscals perquè valorin “si és convenient o no iniciar el procés penal en cas de petites infraccions”. Crear jutjats especialitzats en delinqüència econòmica a escala provincial o autonòmica. I accelerar les transcripcions de converses telefòniques i les comissions rogatòries internacionals.

Els degans proposen un canvi molt intens en el tribunal del jurat, com treure-li la competència per jutjar els aforats (com va passar amb l'expresident valencià Francisco Camps) i “en general, els delictes relatius a la corrupció”.

Demanen una revisió molt profunda de l'aforament, “que genera importants dilacions processals”. I en ocasions, afirmen, faciliten “l'ocultació o destrucció de proves” i “obliguen el jutge d'instrucció a circumval·lar la persona aforada i li impedeixen adoptar mesures limitatives de drets”, com les intervencions telefòniques. Consideren “oportú” que la de la instrucció de les causes d'aforats s'ocupi el jutge ordinari i, en tot cas, que es reservi l'enjudiciament a un tribunal d'aforats. Sol·liciten la supressió del suplicatori en les cambres legislatives, limitar l'abast de l'aforament als “delictes comesos en l'exercici dels seus càrrecs”, aclarir la qüestió competencial quan hi ha “aforats i no aforats” imputats i vetar el “canvi de jutge instructor o tribunal” per al cas que una persona “deixi d'estar aforada i viceversa”.

Els indults només haurien de concedir-se, opinen els degans, quan “hi hagi informe favorable del tribunal” sentenciador. I shauria de deixar-se de suspendre l'execució de la pena (entrada a la presó, per exemple), “en cas de sol·licitud d'indult” davant el que consideren un “ús abusiu” d'aquesta possibilitat.

Els jutges demanen de reforçar la independència dels fiscals “en cas que se'ls atribueixi la instrucció” dels procediments; augmentar “els mitjans personals i materials de la Fiscalia Anticorrupció”; crear “equips d'autèntica policia judicial amb agents a les ordres directes dels jutges”; augmentar la plantilla de la policia judicial i “en general de tots els grups especials de provada eficàcia dedicats a la investigació de la delinqüència econòmica i financera”.

Els degans plantegen que l'exigència de responsabilitat civil es reservi per a un procés paral·lel, perquè “habitualment retarden en excés la finalització de la instrucció”. Demanen que es puguin embargar béns a “testaferros o col·laboradors”, millorar la formació dels funcionaris dedicats a la investigació patrimonial i millorar el “l'intercanvi de dades” amb organismes com l'Agència Tributària, l'índex notarial, registres, del Banc d'Espanya, Seguretat Social i d'altres.

Finalment, els degans consideren necessari que es creï “un cos de perits comptables exclusivament al servei dels jutges”, a més de millorar la llei de protecció de testimonis i posar “experts en informàtica a disposició” dels magistrats.