La Borsa de Teheran aprèn anglès

 “Si vol invertir a mitjà termini, faci-ho al sector miner”, aconsella Ali Mahmudi a la Borsa de Teheran. Encara que no és un professional, Mahmudi acudeix cada matí al parquet en part per afició, en part perquè li serveix per arrodonir el seu salari com a funcionari de l'Institut Sismològic. “Dóna bons beneficis”, assegura. Encara que no tothom es mostra tan convençut, la perspectiva de la fi de les sancions està animant els inversors. De moment, la institució ha començat a traduir les seves regulacions a l'anglès a la recerca de capital estranger.

“La política ens afecta. Moltes empreses han vist com disminuïen les seves vendes a causa de les sancions i les seves accions perdien interès per als inversors. Ara, tot i això, pressenten una evolució positiva del mercat i semblen més optimistes”, declara Rouhollah Hosseini Moghaddam, director del departament d'emissors de la Borsa, que funciona des d'abril del 1968.

Uns quants pisos més avall, un centenar de corredors i particulars, entre els quals només hi ha una dona, s'afanyen ordinador o mòbil en mà mentre observen a través d'una vidriera la sala d'operacions. Ara com ara, l'extensió de les negociacions nuclears dilluns passat va servir perquè el mercat frenés la seva tendència a la baixa i tanqués amb una lleugera apreciació. Moghaddam confia que augmenti el nombre d'inversors. “Som el mercat més diversificat del Pròxim Orient”, explica.

Hi cotitzen 315 empreses dividides en 36 categories, de les quals les petroquímiques són el 24% del total, seguides de banca, metalls, refineries i holdings. Per volum de negoci, encapçalen la llista totes les vinculades al petroli, amb les d'automoció en segon lloc.

Moghaddam explica que fa poc el simple rumor que una companyia francesa compraria una empresa local en va fer pujar significativament el preu. Abans, diverses de les cotitzades tenien socis estrangers, però amb les sancions se'n van anar tots.

“El valor actual del conjunt de les empreses llistades és de 4.000 bilions de rials i cada dia se'n negocien 4 bilions”, declara Moghaddam.

Encara que les xifres sonen gegantesques en rials, es desinflen quan es converteixen a euros: 120.000 milions (similar a la Borsa de Polònia) i 120 milions, respectivament. “És un mercat molt petit”, assenyala el responsable, que estima que la seva capacitat és “almenys 15 bilions” quan s'aixequin les sancions i pugui ampliar la seva activitat. Ells ja estan preparant el terreny.

“Estem traduint a l'anglès les normes i lleis que regulen el nostre funcionament i també la web de la Borsa”, anuncia Moghaddam. “A més, hem format comitès que reben propostes i suggeriments d'experts estrangers”, afegeix.

El desig d'atreure capital de fora de l'Iran s'ha concretat fa poc en una gira de diversos responsables per diversos països europeus que tenen una taxa d'interès baixa i per tant poden estar més interessats en un mercat que promet alts rendiments. Per dilluns que ve han organitzat un congrés internacional al qual han convidat 400 inversors de 25 països diferents.

Des que l'any passat es va signar el preacord nuclear entre Teheran i les grans potències, els analistes han especulat amb el potencial del mercat iranià. Però també amb els riscos.

“Entendre la idiosincràsia dels mercats iranians pot convertir-se en un repte per a l'estranger”, advertia no fa gaire Reuters.

A més, hi ha el problema de la corrupció. Transparency International situa l'Iran entre els països més afectats per aquesta xacra, a l'entorn de Nigèria i Ucraïna. Per a l'inversor també és molt difícil calibrar l'orientació de les companyies acabades de privatitzar, però que ara estan controlades per entitats semipúbliques, i que la seva la gestió i objectius resulten opacs.

Res d'això desanima Mahmudi, que ha passat la meitat dels seus 37 anys jugant a Borsa. Segons la seva opinió, el que és “arriscat” és comprar accions en funció dels esdeveniments polítics. “No cal posar mai tots els ous a la mateixa cistella. Cal tenir una cartera variada. A més, jo divideixo el meu capital entre valors i dòlars perquè quan un baixa l'altre puja”, conclou amb un ull posat a les pantalles amb les cotitzacions.