Un de cada tres convenis col·lectius no sanciona l'assetjament sexual
CC OO denuncia que el 77% d'acords sectorials no castiga l'assetjament per raó de sexe
El 32% dels convenis col·lectius sectorials vigents a Catalunya no sanciona l'assetjament sexual i el 77% tampoc castiga la fustigació per raó de sexe, segons ha denunciat aquest divendres CC OO en un informe. El sindicat ha lamentat que aquests acords sectorials no recullin mesures contra els que cauen en aquestes pràctiques.
La secretària de la Dona, Alba García, ha explicat que si bé són les empreses les que estan obligades per llei a establir protocols contra aquests abusos, moltes no compleixen: "Els convenis els forcen a negociar i protegeixen ja no només una companyia sinó tot un sector". Només 51 acords sectorials introdueixen protocols contra aquests comportaments.
Només el 41% protegeix les víctimes de violència de gènere
Menys de la meitat dels convenis sectorials vàlids a Catalunya, el 41%, recull algun tipus de mesura laboral per col·laborar amb la protecció de les treballadores que pateixen violència de gènere en l'àmbit familiar, segons l'informe de CC OO. El document admet que aquest percentatge és més alt que el de "fa uns quants anys", però critica que, una dècada després d'aprovar la llei que protegeix aquest tipus de víctimes, encara hi hagi molts acords col·lectius que no tenen en compte aquest problema social.
CC OO ha destacat algunes disposicions com la del sector bancari, que dóna prioritat a les treballadores víctimes de violència de gènere a l'hora de demanar trasllats de centre de treball, bestretes, préstecs i determinació d'horaris, entre d'altres. O una altra inclosa al conveni col·lectiu d'Acció social amb infants, joves, famílies i uns altres en risc d'exclusió social, que permet a les treballadores intercanviar llocs amb interins.
De 266 convenis, 207 fan algun tipus de referència a l'assetjament sexual i menys de la meitat —101— al que té com a origen motius de gènere. CC OO ha atribuït aquesta diferència al fet que les molèsties amb connotació sexual "s'identifiquen amb més claredat" que la discriminació ocasionada pel fet de ser dona. García ha afegit que aquestes últimes són més difícils de provar: "A més, moltes vegades, la treballadora no és conscient d'aquest tipus d'assetjament. Sap que està sent maltractada però no s'adona que és per ser dona".
L'assetjament per raó de sexe no va ser recollit a la legislació espanyola fins al 2007, quan la Llei d'Igualtat el va definir com: "Qualsevol comportament realitzat en funció del sexe d'una persona, amb el propòsit o l'efecte d'atemptar contra la seva dignitat i de crear un entorn intimidatori, degradant o ofensiu"
El sindicat ha anunciat que habilitarà un Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) en l'àmbit laboral, que estarà disponible a partir del gener.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
