La crisi de Ferguson persegueix Obama

La crisi de Ferguson col·loca Barack Obama en una posició delicada. Des que va començar la seva carrera política, el primer president negre al país de l'esclavitud i la segregació ha evitat identificar-se com el líder d'una sola comunitat. Després de l'exoneració, per un jurat, del policia blanc que aquest estiu va matar un jove negre desarmat, Obama busca un equilibri: entre el respecte a la independència dels tribunals i el reconeixement que en les forces de seguretat dels Estats Units persisteixen actituds discriminatòries.

El marge de maniobra d’Obama és estret. La separació de poders —i la necessitat de mantenir la confiança en el sistema— li impedeix criticar la decisió del gran jurat del comtat de San Luis (Missouri), compost per una majoria de blancs. El gran jurat va decidir no imputar Darren Wilson, el policia de 28 anys que el 9 d'agost va matar Michael Brown, de 18 anys, a Ferguson, una localitat de 21.000 habitants als afores de San Luis. La mort de Brown va desencadenar protestes i disturbis, que, aquesta setmana, després de la decisió del jurat, s'han reavivat i s'han estès per altres ciutats, com Nova York, Boston, Los Angeles i Atlanta.

Un altre obstacle perquè Obama intervingui és el mateix federalisme nord-americà. El Govern central, que ell representa, no controla ni els tribunals ni les policies locals. Des que els disturbis van esclatar a l'agost, la gestió de la seguretat a Ferguson ha recaigut en les autoritats d'aquesta ciutat, del comtat de San Luis i de l’Estat de Missouri. Washington ha estat més un observador distant i impotent que un actor amb capacitat per influir en els esdeveniments.

Del que sí que disposa Obama és del poder de la paraula, de la seva eloqüència i habilitat per, en moments de crisi, dirigir-se a la nació, unir-la, reconfortar-la, orientar-la. Durant el seu mandat, que va començar el 2009 i conclourà el 2017, ho ha fet en comptades ocasions. Per exemple, després dels tirotejos massius a Tucson (Arizona) el 2011 o a l'escola primària de Newtown (Connecticut) un any després.

El problema a Ferguson és que les relacions racials són un terreny minat als EUA. Precisament, com que és negre, Obama s'esforça en no pronunciar missatges —sobre la falta d'oportunitats o la discriminació davant el sistema de justícia— que un president blanc podria assumir amb més llibertat. En la seva primera intervenció, dilluns a la nit, després de l'anunci de la decisió del gran jurat, va reconèixer que “hi ha persones bones en les dues bandes d'aquest debat”. “No és la meva feina com a president comentar investigacions en curs o casos específics”, va dir dimarts.

El president pot obrir un debat sobre les relacions amb les minories

Obama, la imatge de polític postracial del qual és indissociable del seu ascens a la Casa Blanca, vol ser el president de tots. Dels negres i dels blancs. Dels que creuen que el gran jurat i el fiscal del comtat de San Luis, Robert P. McCulloch, que és demòcrata, van cometre una greu injustícia en evitar el judici a Wilson, i dels que sostenen que hauria estat una aberració jutjar sense proves un policia per exercir el seu dret legítim a l'autodefensa. Dels que estan convençuts que els EUA segueixen sent un país racista i que, mig segle després de l'”“I have a dream” (Tinc un somni) de Martin Luther King, els afroamericans sofreixen formes de discriminació més subtils però de vegades igualment nocives, i els que creuen superat el trauma, assenyalen com a prova que el president és fill d'un africà i la primera dama descendent d'esclaus i acusen els líders negres de conrear un victimisme que frena l'avanç dels marginats.

En el cas de Ferguson la via judicial no està esgotada. Queden algunes escletxes per les quals el Govern federal pot actuar. El titular del Departament de Justícia, el fiscal general Eric Holder, que és afroamericà, va obrir a l'estiu una investigació per aclarir si Darren Wilson va violar els drets civils de Michael Brown en disparar-li. L’FBI (inicials de l’Oficina Federal d’Investigació) és competent per investigar abusos de poder que comportin una discriminació de la víctima. Però fonts oficials citades a la premsa dels EUA al·ludeixen a les dificultats per recaptar proves.

L'opció que li queda al president és instar un debat sobre la relació de la policia amb les minories, en particular, l'afroamericana. Si Ferguson ha galvanitzat mig país, és perquè la mort d'un civil negre pels trets d'un agent és una experiència comuna a les ciutats i suburbis dels EUA. Un estudi de la publicació ProPublica revela que el risc que un jove negre mori pels trets de la policia és 21 vegades més elevat que el d'un jove blanc (altres dades per al debat: el 90% de morts violentes de negres és per trets de negres).

Des que va assumir el poder ha evitat ser vist com a líder d'una sola comunitat

Obama ha encarregat a Holder que es reuneixi amb agents policials, polítics locals i líders religiosos per trobar mesures perquè les pràctiques policials “siguin justes i s'apliquin amb igualtat a totes les persones d'aquest país”. Els EUA celebren avui, dijous, el Dia d’Acció de Gràcies —l'autèntica festa nacional— i, a l'espera de les protestes dels propers dies, és poc probable un gest del president. Viatjar a Ferguson no està a l'agenda. Ara com ara.