Paco Ibáñez galopa al TNC

Paco Ibáñez repassa la seva intensa carrera musical aquesta nit al Teatre Nacional de Catalunya. Mig segle després del seu primer treball, dedicat a Federico García Lorca i a Luis de Góngora, el cantant ens porta Vivencias, una recopilació personal dels temes que més han marcat la seva trajectòria. Als 80 anys, Paco Ibáñez –el de sempre: camisa negra, guitarra al coll i mirada i veu sempre emocionades– cantarà en una Sala Gran que serà plena de gom a gom (ja no queden entrades) temes d’amor, de protesta, d’existencialisme... Cançons més que clàssiques que, tot i això, no deixen de tenir actualitat.

La veu profunda del poeta de la cançó ens portarà de viatge per la història de la poesia espanyola i llatinoamericana amb poetes sempre presents com Federico García Lorca, clàssics com l'Arcipreste de Hita, profunds com el seu amic i company d'escenaris José Agustín Goytisolo, magistrals com Brassens o inimitables com Gloria Fuertes. Tots aquests noms i molts d'altres són part de les vivències que ha acumulat durant tota una vida dedicada a la cançó, una cançó compromesa amb els mateixos valors que els dels seus poetes.

Paco Ibáñez ha reflectit, tot musicant poemes tradicionals, l'exili que va conèixer –fill d'un treballador anarcosindicalista, va anar a París després de la guerra– i que el va fer un inconformista convençut. Prohibit a Espanya durant els últims anys del franquisme, no ha rebut cap premi nacional de l'Estat, però no va tenir cap problema de consciència –més aviat al contrari– per rebutjar la Medalla de l'Orde de les Arts i les Lletres del Govern francès, el 1983. "Un artista ha de ser lliure i l'única autoritat que reconec és la del públic", es va justificar.

El director artístic del TNC, Xavier Albertí, ha volgut apostar per acollir aquest testimoni incòmode (per a molts) del segle passat i del present. Paco Ibáñez estarà acompanyat de nou músics des d’una sòbria escenografia concebuda per Frederic Amat en un concert important.