Israel impulsa una llei de l’“Estat jueu” que margina les minories

El Consell de Ministres d’Israel ha aprovat, diumenge, el primer esborrany d'una norma que consagra l’“Estat nació jueu”. La Llei Bàsica encara s’ha d'aprovar a la Knesset (el Parlament, on començarà a tramitar-se aquesta mateixa setmana) i, per la polèmica que ha suscitat, es creu que tindrà modificacions, però ara com ara manté elements que fan que el centre i l'esquerra cataloguin el text d’“equivocat”, “crim contra la convivència” i “racista”. L’essencial és que situa el caràcter jueu del país per sobre del democràtic, no garanteix de manera literal la igualtat entre tots els ciutadans i elimina l'àrab com a llengua cooficial. El 24,6% de la població d’Israel (1,9 milions d'habitants) no professa el judaisme. Gairebé un milió i mig són àrabs.

El text, que és una fusió de dues propostes nacionalistes, va ser aprovat pels partits de dreta i d'ultradreta, Likud, Israel Beitenu i Casa Jueva, i rebutjat pels ministres de Hatnuah (de la titular de Justícia, Tzipi Livni) i Yesh Atid (principal soci del primer ministre, Benjamin Netanyahu, liderat pel ministre de Finances, Yair Lapid). “A l’Estat d’Israel hi ha igualtat individual per a tots els ciutadans, però el dret nacional [està reservat] només per al poble jueu”, ha defensat Netanyahu, cosa que ha provocat la ira dels seus opositors.

Els mitjans locals revelen un important enfrontament verbal entre els ministres. Lapid, per exemple, recordava que dos dels policies morts en atemptats l'últim mes a Jerusalem eren drusos, no jueus. “Què els direu a la família: que són ciutadans de segona?”, replicava. Naftali Bennett, ministre d’Economia per Casa Jueva, aplaudia, per contra, una llei que previndrà “infiltrats” com els refugiats que demanen asil i s'agrupen al cinturó de Tel Aviv.

Els assessors del primer ministre insisteixen que, durant el debat, la llei serà edulcorada, i s’equipararà, finalment, el caràcter jueu i el democràtic de l’Estat i s’hi inclourà la paraula igualtat per parlar dels drets de tots els israelians, professin el credo que professin. Es mantindran, segons les primeres filtracions, la imposició d'assignatures d’història i tradició jueva a les escoles i la declaració de l'hebreu com a única llengua oficial.

No obstant això, l'oficina del fiscal general de l’Estat ha mostrat la seva “reserva” davant un document que creu que presenta “dificultats fonamentals” per conviure amb la legislació del país, que a partir d’ara s’haurà d’“inspirar” en aquests mateixos principis jueus. La declaració d'independència d’Israel ja proclamava “l'establiment d'un Estat jueu”, però en aquests 66 anys no s'ha aplicat a cap norma.

D'altra banda, un palestí de 32 anys va morir diumenge a Gaza a causa d’uns trets de l’exèrcit israelià. És la primera víctima a la Franja des que el 26 d'agost es va signar un alto el foc entre Israel i les milícies palestines al final de l’Operació Marge Protector. La família del jove afirma que estava buscant ocells cantaires, molt valorats, mentre fonts militars sostenen que es va aproximar a la tanca “de manera sospitosa”, no es va adonar del trets a l’aire d'advertiment i per això la patrulla va disparar-li “als peus”.