Una estàtua reobre la guerra de 1714
Madrid rebutja retirar l'efígie a Blas de Lezo, a qui Barcelona culpa d'assetjar la ciutat
“En cap moment, en cap concepte i en cap cas estudio retirar el monument a Blas de Lezo, que ho és a la veritat, contra l'oblit i contra la manipulació dels que pretenen canviar la història d'una gran nació com és Espanya”, ha respost l'alcaldessa de Madrid, Ana Botella (PP) a EL PAÍS sobre l'exigència de l'Ajuntament de Barcelona (CiU), perquè es retiri l'estàtua al militar.
“Què dirien si Barcelona homenatgés una persona que hagués bombardejat Madrid?”, es preguntava dimecres el primer tinent d'alcalde barceloní, Joaquim Forn (CiU). “Homenatjar el còmplice de la pèrdua de les nostres llibertats, de la prohibició de la nostra llengua i un llarg etcètera, no ens sembla just, ni digne d'admiració”, va censurar Joan Laporta (Democràcia Catalana), que, al costat de Jordi Portabella (ERC), va presentar la moció, informa Clara Blanchar.
Segons Laporta, “Blas de Lezo va tenir un protagonisme destacat al setge a Barcelona, en capitanejar el bombardeig”. En opinió de la historiadora Carolina Aguada, comissària de l'última gran exposició sobre el militar i assessora en l'elaboració de l'estàtua, “aquest punt de partida és erroni”. Segons la seva reconstrucció, encara sota investigació, Blas de Lezo (Pasaia, 1689) acabava pràcticament d'iniciar la seva carrera i era alferes de vaixell de gran tonatge quan el van enviar a Barcelona durant el primer (i fracassat) setge, el 1706, en què va participar Felipe V i que per mar va capitanejar Lluís Alexandre de Borbó.
El 1713, relata la historiadora, Barcelona era l'últim bastió lleial a l'arxiduc Carles d'Àustria quan les tropes de Felip V, comandades pel duc de Popoli, van assetjar de nou la ciutat. Blas de Lezo va formar part del setge per mar com a capità del Campanela en una flota sota el comandament de Manuel López Pintado. En els combats, va perdre la mobilitat en un braç per un tret de mosquet; el 1704 havia perdut una cama a Vélez-Màlaga per una canonada, i dos anys després un ull a Santa Caterina de Toló.
Laporta, amb el suport de CiU i ICV, l'acusa de “capitanejar”
“Les autoritats catalanes van decidir continuar la guerra contra Felip V davant la possibilitat de perdre les seves lleis i autogovern”, va assegurar la Generalitat (CiU) amb motiu d'una exposició al febrer que commemorava el tricentenari de la caiguda de Barcelona. La ciutat “va capitular després de 14 mesos de setge”.
“Els decrets de Nova Planta (el 1716) van posar fi a les lleis catalanes i el seu govern. Al segle XIX, el moviment catalanista de la Renaixença va contribuir a crear un imaginari col·lectiu sobre el passat català”, i l'Onze de Setembre “es va convertir en símbol i un referent important de les reivindicacions nacionalistes”, afegia.
Així ho explica el catedràtic Joaquim Albareda (UPF): “Va ser la pèrdua d'un sistema jurídic i polític propi; no només es van perdre les Corts, la Generalitat i un tribunal de tipus constitucional, sinó la capacitat que l'home comú participés en política. De cop i volta, es va imposar un sistema militaritzat i absolutista”.
Així, l'estàtua és “inoportuna per les seves connotacions en un moment polític ja en si mateix bastant complex i enverinat”. “Amb la memòria històrica cal tenir respecte pel que significa, sobretot perquè a la guerra va haver-hi una Espanya vençuda”, conclou.
Botella: “En cap cas i en cap concepte retiraré el monument”
Difereix Ricardo García Cárcel, catedràtic de la UAB i membre de la Reial Acadèmia de la Història: “La participació de Blas de Lezo va ser gairebé anecdòtica, i no servint Espanya sinó Felip V contra els partidaris de l'arxiduc. Em produeix un rebuig enorme la interpretació de la Guerra de Successió en termes d'Espanya contra Catalunya. És fals i maniqueu”. Fernando García de Cortázar, catedràtic de Deusto, ho considera “una mostra més de l'esgotadora campanya nacionalista”. “La derrota de 1714 es perllonga en la imaginació col·lectiva com aquests relats de ficció que neguen la història i pretenen reconstruir-la. Dubto que enlloc de Europa s'hagi assistit a tal tasca de manipulació cultural com la que estem patint en ocasió del tricentenari. Ara li toca a Blas de Lezo, un dels marins més destacats. Aquí no hi ha lloc per a la indiferència professional ni la desídia cívica perquè el nacionalisme mai construeix els seus miratges sense arrabassar-nos les nostres realitats”, assegura.
José Álvarez Junco, catedràtic emèrit de la UCM, coincideix que “tot això no té res a veure amb el que va passar fa 300 anys sinó que respon a interessos polítics actuals”.
Albareda: “És inoportú en un moment ja complex i enverinat”
L'estàtua, tot i això, va tenir una gènesi aparentment innocent, segons explica el seu impulsor, Íñigo Paredes. “Volem recuperar la memòria d'aquell almirall que, davant una flota molt més gran que l'Armada Invencible, va fer gala d'un heroisme inigualable”, va assenyalar en una petició a change.org. Va recaptar 10.700 signatures, va provocar la resposta entusiasta de Botella, i va permetre recaptar 150.000 euros entre ciutadans del carrer per construir l'estàtua (obra de Salvador Amaya), que el rei Juan Carlos I va inaugurar a la plaça Colón el dissabte 15.
La referida gesta va ser la defensa victoriosa de Cartagena de Indias (ara, Colòmbia) amb 6.000 soldats i 990 canons davant les tropes angleses, que tenien 23.600 homes i 3.000 peces d'artilleria. Blas de Lezo va morir sis mesos després de pesta.
García Cárcel i García de Cortazar rebutgen la crítica al militar del segle XVIII
Poc abans de la inauguració de l'estàtua, el regidor barceloní de Cultura, Jaume Ciurana (CiU), va publicar a Twitter: “Madrid demà inaugura una escultura a Blas de Lezo, que, entre altres coses, va bombardejar Barcelona durant el setge de 1714. En fi”. Aquesta piulada va aixecar una tempesta en aquesta xarxa social, i es va convertir en un dels temes més comentats.
Dimecres, a l'Ajuntament barceloní, també ICV va veure “plenament justificada” la petició de retirar l'estàtua. Els socialistes van assegurar que no ho entenien, i van qualificar la moció d'“ingerència” en assumptes de Madrid. Van acusar els proponents de voler “esborrar tot el que té a veure amb la història comuna”, però es van abstenir; el PP va votar-hi en contra. A Madrid, el candidat socialista a l'alcaldia, Antonio Miguel Carmona, va atribuir dijous la iniciativa a “la incultura, el provincianisme i un desig de reescriure la història perquè els fets quadrin amb els seus deliris”.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.