Els àlter ego de Messi

Fa temps que Lionel Messi truca a les portes d'un cel futbolístic en què ja estan gravats els noms de Di Stéfano, Pelé, Cruyff i Maradona. No es conforma a asseure-s'hi al costat. És un depredador que polvoritza tots els rècords que se li posen davant. Ha tornat a demostrar-ho. Als 27 anys, es consagra com el màxim golejador de la Lliga i posa color a les memòries en blanc i negre.

Erico, l'heroi de Di Stéfano

“Erico és diferent a tot el que vaig veure. Un jugador notable”. Així definia Alfredo Di Stéfano el seu heroi de la infància: Arsenio Erico. Va néixer a Asunción, al Paraguai el 30 de març del 1915, i amb 15 anys ja havia debutat a Primera Divisió. Amb la Guerra del Chaco (conflicte bèl·lic entre el Paraguai i Bolívia) en flames, Erico, encara imberbe per agafar armes, va fer una gira per l'Argentina amb la selecció de la Creu Roja per recaptar fons. A Buenos Aires van quedar captivats del poder golejador que tenia. L'Independiente de Avellaneda va pescar un dels seus màxims ídols. Entre el 1934 i el 1942, el Saltarín Rojo va signar 293 gols en 325 partits que el coronen com el màxim artiller de la història de la lliga argentina.

El paio saltava sense agafar impuls i el cap sempre li arribava més amunt que les mans del porter”, va descriure Eduardo Galeano a Erico

“Englobava, sense exagerar, les quatre lletres de la paraula crac. Un malabarista de circ, un artista. Tenia un salt únic i valia la pena comprar una entrada per veure'l jugar”, assegurava Di Stéfano, que creuava el Puente Avellaneda des de Barracas per veure jugar el seu ídol amb la samarreta de l'lndependiente. “Tenia secrets amagats al cos. El paio saltava sense agafar impuls i el cap li arribava sempre més amunt que les mans del porter”, així va descriure el davanter centre paraguaià Eduardo Galeano al seu llibre Fútbol a sol y a sombra. Les porteries de les Copes del Món es van quedar òrfenes dels seus gols. L'Argentina, durant la recerca de reforçar la seva davantera per al Mundial de França del 1938, va intentar seduir-lo. Però Erico els va contestar: “No, gràcies; jo sóc paraguaià”.

La “mà de Déu” de Pioli

“Un gol frutto anche dell’istinto”. Diego Maradona no va ser el primer a engalipar els anglesos amb un gol il·legal amb la mà. “Vaig veure que de cap no hi arribava i, llavors, vaig donar un cop de puny a la pilota. L'àrbitre alemany, Bauwens, el va donar per bo”. Amb aquestes paraules, i amb menys eloqüència que El Pelusa, va resumir Silvio Piola (Pavia, 1913), la seva diana amb la mà davant d'Anglaterra en un partit amistós el 1939. Una jugada que, el 2007, també va emular Messi, quan va fer el mateix amb la mà durant el derbi contra l'Espanyol. Els llibres oficials expliquen que Piola va marcar 274 dianes en 537 partits amb les samarretes del Pro Vercelli, el Lazio, el Torino, el Juventus i el Novara Calcio, entre el 1930 i el 1954. No obstant això, els fonamentalistes de gol també li sumen els 16 que va fer durant la temporada 1945-1946, que es va disputar després de la Segona Guerra Mundial i que no es considera oficial.

“Encara no sé si Silvio és esquerrà o dretà, perquè xuta igual de bé amb les dues cames. Però el millor d'ell és la capacitat que té de lluir-se a les jugades acrobàtiques, com les xilenes”, va descriure Vittorio Pozzo, entrenador campió del món amb Itàlia el 1934 i el 1938. Amb la selecció italiana va anotar 30 gols i fins que Alessandro Costacurta, el 2007 i amb 41 anys, va marcar de penal davant de l'Udinese, Piola ostentava el registre del cannonieri més longeu del calcio, amb 40 anys i sis mesos.

Onnis, “limitat sí, però molt intel·ligent”

“Com podia ser el golejador de la Ligue 1 si a França hi jugava Onnis”, explica Michel Platini. Delio El Tano Onnis va néixer el 1948 a Itàlia, però amb tres anys la seva família va emigrar a Buenos Aires. “El Stade de Reims va venir a l'Argentina a buscar el Mono Obberti. Però com que la seva dona no va voler viatjar, em van fitxar a mi”, recorda el màxim buteur de la lliga francesa, amb 299 gols en 449 partits, entre els anys 1971 i 1986. “Vaig tancar els ulls i vaig dir: 'Som-hi'. Abans no era com ara, que molts jugadors vénen a Europa. Els primers tres mesos a França m'ho vaig passar malament, i em gastava tots els diners que cobrava trucant per telèfon al meu pare”, explica Onnis a EL PAÍS.

Com podia ser el golejador de la 'Ligue 1' si a França hi jugava Onnis”

Michel Platini

“Jo sempre vaig pensar que era un limitat, perquè tècnicament no era gens virtuós. I en un moment de la meva vida em vaig dir: ‘Tano, però si has fet molts gols'”, assegura Onnis amb més honestedat que falsa modèstia. “Recordo que un dia va venir un seguidor a la sortida del camp i em va dir: ‘Et felicito, no corres ni un metre sense saber per què ho fas'. Aquesta va ser la floreta més gran que vaig rebre a la meva vida”, afegeix el davanter centre. I remata, com si encara fos a l'àrea: “Això resumeix la meva vida al futbol. Limitat sí, però molt intel·ligent”.

Uwe Seeler, el mirall del Torpede

Abans que Gerd Müller sorprengués el món amb els seus 85 gols en 60 partits oficials el 1972, hi havia un altre davanter alemany, murri i baixet (168 cm d'alçada), que trencava xarxes als estadis d'Alemanya. Uwe Seller (Hamburg, 1936) és el màxim artiller del futbol alemany i per penjar-se aquesta medalla va haver de signar 416 gols en 518 partits, entre el 1954 i el 1972, tots amb la samarreta de l'Hamburg. Seller mai va pensar en trasllats.

“Jo vaig marcar molts gols, i d'importants, al llarg de la meva carrera”, resumeix Seller; “gols de tisora, de cap, i fins i tot, amb la part de darrere del cap. En realitat, mai em va importar si el gol era bonic o no. Per a mi l'única cosa important era que la pilota superés la línia de la porteria”. Màxim anotador de la lliga alemanya cinc cops, amb la samarreta de la mannschaft va marcar 43 gols, nou a les quatre copes del món en què va participar.

Jimmy Greaves, jugar sense pensar

A James Peter Jimmy Greaves (Londres, 1940) mai li va caldre pensar per jugar a futbol. I encara menys li va caldre per convertir-se en el top scorer de la lliga anglesa. Els seus 357 gols en 516 partits, entre les temporades 1957-1958 i 1970-1971, el van catapultar com a millor artiller d'Anglaterra. Íntim amic de George Best, s'engabiaven en la mateixa debilitat: l'alcohol. Durant anys, Greaves va lluitar contra els problemes d'alcoholisme que tenia. “El meu ídol era Smirnoff (la popular marca de vodka)”, bromejava el davanter centre anglès. “Els grans esportistes no pensen. Best, Gazza i jo no necessitàvem fer-ho. We just play [només juguem]”.

Es va iniciar al Chelsea, va deixar el seu segell golejador al calcio (la temporada 1961-1962 va anotar nou gols en 12 partits amb el Milan) i va rebentar porteries al Tottenham. És el màxim golejador de la història dels Spurs, amb 220 gols en les seves nou temporades amb la samarreta del quadre londinenc. Va penjar les botes al West Ham, després de marcar 13 gols en dues temporades. “Les tàctiques en el futbol s'estan convertint ràpidament en una cosa tan complicada com la fórmula química per a la divisió de l'àtom”, simplifica Greaves. No en volia saber res, de la pissarra. El seu lloc era l'àrea.

Dinamita al Maracanà

“Garoto dinamite-explodiu [El noi dinamita va explotar]”, va titular el rotatiu Jornal dos Sports el novembre del 1971. Carlos Roberto de Oliveira (Rio de Janeiro, 1954) va regatejar quatre rivals i va enviar la pilota a l'angle amb la samarreta del Vasco da Gama contra l'Inter de Porto Alegre. Des de llavors, el món el coneix com a Roberto Dinamita. Pelé no para de fer gols (a l'astre brasiler se li adjudiquen 1.284 dianes durant la seva carrera), però el número u a la taula de golejadors a la lliga del Brasil és Dinamita. El davanter centre va signar 190 gols en 326 partits amb les samarretes del Vasco da Gama i Portuguesa Desportos, entre el 1971 i el 1992. La Sèrie A brasilera es va inaugurar el 1971 (abans es jugaven els campionats regionals), i en aquell moment, Pelé, ja tenia poca benzina. “El rècord és meu, però Pelé és el millor de tots”, diu Dinamita.

El gol és un moment de vibració única i de total comunió amb l'afició”, assegura Roberto Dinamita

“El gol és un moment de vibració única i de total comunió amb l'afició”, assegura Dinamita a EL PAÍS. El davanter va provar sort al Barcelona la temporada 1979-1980, tot i que no se'n va sortir gaire. “Fer gols és difícil a tot arreu. Ser un gran golejador al Brasil és tan complicat com a Europa. Avui els davanters participen més en el joc col·lectiu de l'equip, però abans només esperaven a l'àrea”, conclou el canoner brasiler.