Els valors de les mestresses blaugrana

La Penya Gastronòmica Barça va néixer dilluns, 17 de novembre, a la llotja del Camp Nou. Entre safates d’exquisits plats dels cuiners adscrits a la penya i l’alegria del centenar de socis, el president de la penya, Pere Duran, assegura que la nova associació “és com el club, més que una penya”. Què vol dir “més que una penya”? Que faran de banc? Que obriran una consulta veterinària? No: “més que una penya” vol dir que la penya gastronòmica Barça defensarà els mateixos valors que els jugadors del Barça. Quins són aquests valors tan especials? Deixar de pagar Hisenda? Insultar guàrdies urbans? Josep Maria Minguella, agent de jugadors com aquells exemples de modals que eren Maradona i Stóitxkov, mira d’explicar-m’ho: “No cal parlar de valors. Els valors es demostren actuant. Les paraules no serveixen de res, no cal parlar de valors, només cal aplicar-los i no dir res”.

La Penya Gastronòmica Barça s’ha presentat, doncs, amb el postureig del Barça com a club modèlic que van construir prodigis com l’escriptor Vázquez Montalbán, el periodista Joan Barril i l’entrenador i ambaixador del mundial de Qatar Pep Guardiola. Duran ha insistit que els jugadors de futbol, com els cuiners, han de ser un exemple per als nens. He treballat molts anys netejant plats en restaurants i dubto que hi hagi gaires professions on la mala llet i els insults proliferin més que a les cuines. Duran es referia als valors de la bona cuina, de l’alimentació sana. Pregunto al cuiner Nando Jubany si ell es considera un model per als nens: “El problema és que som en una societat que hi ha cuiners que han assumit un gran protagonisme i, esclar, millor que no siguin estúpids. Però és veritat, els valors es demostren fent bé la feina i no dient que tens valors”.

La trobada culinària blaugrana aplega una gran quantitat de periodistes, curiosos i també els sospitosos habituals, és a dir, algun representant de La Caixa, d’Estrella Damm i un membre del Tricicle. Sempre hi ha d’haver un membre del Tricicle en un acte social d’aquesta mena. En aquest cas, es tracta de Joan Gràcia, que és membre de la directiva de la penya. Han sorprès les absències del president del Barça i la del senador Josep Maldonado. Que Maldonado es perdi un còctel esportiu d’aquesta volada és un fet inusual.

Una de les iniciatives més cridaneres és la creació de l’Agrupació de Mestresses Blaugrana. Busco potencials membres de les Mestresses Blaugrana. Interrogo Carme Camós, de les Cuineres de Sils. Les cuineres de Sils és un dels quatre col·lectius responsables de l’àpat de la inauguració; en concret han preparat coques amb botifarra, truites, mandonguilles amb sèpia i pa de pessic. Tot, deliciós. Les setanta membres de La Cuina a Sils sí que es consideren mestresses, però Camós en particular admet que no és del Barça, ni de cap club en particular; el futbol no és del seu interès. Pregunto a tres noies, dues hostesses i una empleada del club, si s’apuntarien a la colla de mestresses blaugrana. Totes tres em diuen que no se senten mestresses, que elles i el nòvio assumeixen les tasques de la llar per igual.

Demano a Duran si no creu que seria més equitatiu incloure també una mena d’Agrupació de Mestres Blaugrana: “Volem començar amb les mestresses perquè hi ha més cuineres que cuiners”. Curiosament, entre el centenar de socis que ja té la penya, Duran confirma que hi ha molt poques dones. De fet, de 24 membres que té la directiva, només tres són dones. Curiositats dels valors blaugrana.