80 milions de bacteris en un petó

Els humans no són els únics que practiquen el contacte boca a boca, però els petons amb llengua i l'intercanvi de saliva sí que són exclusius de la nostra espècie. Aquesta pràctica, present a la gran majoria de les cultures, provoca, segons un estudi, que les parelles comparteixin els bacteris de les seves boques. Fins a 80 milions d'aquests microorganismes viatgen en un petó de 10 segons.

Al cos d'un humà adult i sa pot haver-hi al voltant de 100 bilions de bacteris. Si s'apilessin tots junts, pesarien al voltant d'1,5 quilograms. Organitzades per espècies, superen les 2.000 i, encara que la majoria són a l'estómac i als intestins, on hi ha més diversitat és a la cavitat oral. Fins a 700 espècies de Streptococcus, Rothia, Neisseria, Gemella, Fusobacterium... viuen a la boca. Ara, un grup d'investigadors holandesos ha volgut esbrinar com influeixen els petons en el microbioma bucal.

Els científics van seleccionar 21 parelles tant heterosexuals com homosexuals i van prendre mostres de la llengua i la saliva abans d'un petó llarg, i després del petó. Per comparar-les, van utilitzar una escala del 0 (completament similars) a l'1 (gens similars).

Després d'analitzar genèticament les mostres per identificar la presència d'una molècula, l'àcid ribonucleic ribosòmic (rRNA), que els permetés localitzar els diferents gèneres bacterians, van veure que els amants tenen una taxa mitjana de similitud de 0,37 davant del 0,55 dels no amants. Per valorar la importància d'aquesta diferència, cal tenir en compte que el perfil de la flora bacteriana del mateix individu pot variar molt entre mostra i mostra.

A la boca hi ha unes 700 espècies diferents de bacteris

Aquesta similitud al microbioma de les parelles és particularment destacada en les mostres preses de la llengua. De fet, a la saliva les diferències són molt elevades tant entre els amants com en comparació dels desconeguts (0,71 per als primers i 0,72, per als segons).

"La saliva és un entorn molt dinàmic", diu el microbiòleg del TNO (organisme holandès similar al CSIC espanyol) i principal autor de l'estudi, Remco Kort. "Com que empassem constantment, amb prou feines podem identificar similituds", explica. De fet, la ciència encara no té clar si la saliva té la flora bacteriana pròpia o si els bacteris que hi ha procedeixen d'altres zones de la boca.

Kort i el seu equip van fer un parell d'experiments més per determinar fins a quin punt influeixen els petons en el microbioma dels amants. Segons expliquen a la revista Microbiome, van entrevistar les 21 parelles per conèixer el seu historial de petons. Després de descartar una d'elles que assegurava que es feien petons unes 50 vegades al dia per poc creïble, van veure que hi havia una correlació entre els petons declarats i la similitud bacteriana de la saliva. També van veure que, amb nou petons amb llengua al dia, la similitud entre flores bacterianes era significativa. No obstant això, no hi havia correlació amb els bacteris de la llengua.

Com el mateix Kort reconeix, caldria seguir els participants al llarg d'anys per determinar la veritable influència dels petons en el microbioma compartit. "Òbviament, hi ha altres factors importants implicats com fer la mateixa dieta o fer servir la mateixa pasta de dents", recorda.

L'última part de la seva investigació buscava quantificar l'efecte dels petons en els microbis. Per fer-ho, van recórrer a un iogurt microbiòtic. Com que conté grans quantitats de bacteris dels gèneres Streptococcus, Lactobacillus i Bifidobacterium, van poder utilitzar-los com a marcadors fàcils de diferenciar dels bacteris propis de la boca i, el més difícil, comptar-los.

Els investigadors van tornar a mesurar la flora bacteriana dels dos membres de la parella abans de donar-li el iogurt a un d'ells. Van repetir la mesura després d'un profund i llarg petó per estimar que, de mitjana, uns 80 milions de bacteris passen d'una boca a l'altra després d'un petó de 10 segons.

L'estudi de Kort i el seu equip ha estat l'estrena científica de Microcopia, un museu dedicat al món invisible format pels microorganismes que viuen al cos humà, però també a fora. També ha servit de substrat per crear una mena de besòmetre que presenten dimarts a Amsterdam.