Pare i fill Núñez ingressen a la presó per complir condemna

Josep Lluís Núñez i el seu fill han ingressat a la presó de Quatre Camins aquest diumenge a la tarda, al municipi de la Roca del Vallès (Barcelona), per complir la condemna que els va imposar la justícia pel cas Hisenda, un macroprocés iniciat fa 15 anys per subornar inspectors de l'Agència Tributària per obtenir avantatges fiscals.

L'empresari de la construcció i expresident del FC Barcelona, acompanyat del seu fill, també condemnat pel mateix cas, compleixen d'aquesta manera el requeriment de l'Audiència de Barcelona, que el 6 de novembre passat els va donar un termini de deu dies per ingressar a la presó després de desestimar l'últim recurs presentat pels Núñez.

L'Audiència de Barcelona va ordenar l'ingrés a la presó de l'empresari i va fer el mateix amb el seu fill amb idèntics arguments: cap dels dos ha donat "cap mostra de penediment i contrició".

Els Núñez havien sol·licitat la suspensió de la pena de presó a l'espera que el Govern espanyol tramités la seva petició d'indult. Els magistrats, no obstant això, s'hi han negat perquè, en la seva opinió, les probabilitats que els concedeixin la mesura de gràcia són pràcticament nul·les. La interlocutòria al·ludeix a un comunicat recent del Grup Núñez i Navarro en què pare i fill es presenten davant l'opinió pública "gairebé com a víctimes d'una injustícia".

Els magistrats reiteren que la pena s’ha de complir per la “gravetat” dels fets. La conducta de Núñez no va ser “ocasional, puntual o episòdica”, sinó que es va prolongar en el temps perquè “va subornar” inspectors de l’Agència Tributària “durant anys”. La interlocutòria és contundent en les manifestacions: “No ens trobem davant una persona marginal o marginada, sinó davant de persones que van utilitzar la seva excel·lent i privilegiada posició social i el poder econòmic empresarial per delinquir”, assenyala.

Núñez —a qui el Tribunal Suprem va rebaixar la condemna de sis a dos anys per dilacions indegudes— va ser condemnat per un delicte de suborn pel qual, a més de la presó, se li va imposar una multa d'1,5 milions d'euros i la inhabilitació per a càrrecs públics durant set anys.

L’Audiència va subratllar “la prevalença de l'interès públic en la ràpida execució d'una sentència que és ferma i que s’ha d'executar al més aviat possible”.

Els arguments esgrimits per la defensa en el recurs de súplica van ser desestimats un a un. La defensa va al·legar, per exemple, que hi havia hagut dilacions indegudes després de la sentència del Suprem. Però l’Audiència ho rebutja de ple i recorda que la defensa de Núñez ha usat “de manera prolixa els recursos i incidents processals” i això és, de fet, el que ha retardat el procés. El que hauria de prevaldre, assenyalen els magistrats, és l’“interès públic” que una sentència ferma s'executi “com més aviat millor”. Tampoc no creu que l’edat de Núñez (83 anys) o el seu possible mal estat de salut hagi de servir per suspendre l'execució de la pena. En qualsevol cas, serà Institucions Penitenciàries l'organisme que en valorarà l’estat a partir d'ara.