Els Estats Units admeten “problemes sistemàtics” al seu arsenal nuclear

El Pentàgon està decidit a abordar les causes arran del reguitzell d'escàndols que sacsegen des de fa un any i mig les instal·lacions militars nuclears dels Estats Units. Concebudes com un element clau de protecció i dissuasió enfront de la Unió Soviètica, les instal·lacions mostren una decadència gradual des de la fi de la Guerra Freda fa dues dècades. Han perdut gran part de la seva raó de ser i el prestigi que tenien. Els escàndols –negligències, males conductes i errades de manteniment– són una conseqüència de la falta d'inversió econòmica, l'escassetat d'atenció per part d'alts càrrecs i la moral pel terra dels treballadors, segons les conclusions de dues revisions internes ordenades al febrer pel Departament de Defensa.

“És un sentiment generalitzat que una carrera en el sector nuclear ofereix massa poques oportunitats de creixement i progrés”, va afirmar divendres el secretari de Defensa, Chuck Hagel, en la roda de premsa de presentació de l'informe. “[Les revisions] han evidenciat problemes sistemàtics que si no són abordats en podrien minar la seguretat i efectivitat”.

La investigació, elaborada per militars retirats, recomana implementar més d'un centenar de mesures de millora perquè no es repeteixin episodis incòmodes, com, per exemple, que l'equip que supervisa els 450 míssils balístics intercontinentals solament tingués una clau per configurar-los. La clau s'enviava per missatgeria entre tres bases als EUA amb aquests míssils. En una d'aquestes instal·lacions, deu persones van ser suspeses al març per haver copiat en un examen sobre llançament de míssils. En una altra, 19 van ser penalitzades per mala conducta en una inspecció, un general va ser destituït després d'un episodi d'embriaguesa a Rússia i la porta d'un magatzem de míssils del 1950 no es pot tancar.

La implementació de les recomanacions costarà uns quants milions de dòlars en els pròxims cinc anys, que se sumaran als programes de modernització de part de l'arsenal nuclear aprovats el 2013. Hagel va explicar que la despesa s'incrementarà un 10% anual. Actualment, el Pentàgon gasta prop de 15.000 milions de dòlars en el seu programa nuclear, per la qual cosa la inversió addicional vorejaria els 7.500 milions. L'informe recomana aclarir l'estructura de govern a les instal·lacions militars nuclears, reduir burocràcia, invertir més en entrenament i inspecció, i canviar la “cultura de microgestió”.

Els EUA tenen, segons les últimes dades, del setembre del 2013, un arsenal de gairebé 4.800 armes nuclears de les Forces Aèries i la Marina. Prop de la meitat estan llestes per ser emprades en qualsevol moment des de diverses bases al país i submarins. La xifra queda molt lluny de les 31.200 que hi havia el 1967, la punta de l'arsenal nuclear, en plena tensió amb l'URSS en la Guerra Freda.

Però, en qualsevol cas, la xifra actual i els plans de reforma són remarcables pel context en el qual es produeixen. El president dels EUA, Barack Obama, es va presentar a les eleccions del 2008 prometent un món lliure d'armes nuclears i l'abril del 2009 va signar amb Rússia un acord històric per reduir un 30% el seu arsenal nuclear estratègic en els set anys següents. El desembre del 2010, el Congrés dels EUA va aprovar l'acord, però ho va fer després que la Casa Blanca s'assegurés el suport de diversos legisladors republicans en prometre un pla d'inversió milionari en instal·lacions nuclears.

El president ha defensat des de llavors que el desarmament nuclear és compatible amb l'aposta per garantir la seguretat i eficàcia de l'arsenal actual. “És la política dels EUA seguir el desenvolupament i desplegament dels sistemes de míssils de defensa contra amenaces míssils de nacions com Corea del Nord i l'Iran”, deia Obama el 2011 després de l'entrada en vigor del pacte amb Rússia.