La ‘Philae’ intenta perforar el terra del cometa mentre esgota la bateria

Els científics i els enginyers de la sonda Philae estan treballant contra rellotge per obtenir totes les dades científiques que el robot està agafant a la superfície del cometa 67P/Txuriamov-Gerasimenko i, alhora, busca estratègies que puguin allargar-li una mica la vida al lloc on va anar a parar després del descens de dimecres passat. El principal problema, han explicat avui els experts de l'Agència Europea de l'Espai (ESA), continua sent que, com que està a l'ombra, la major part dels seus panells solars amb prou feines carreguen les bateries de la Philae. La sonda va arribar amb prou energia per funcionar durant dos dies i mig i el límit es complirà en les properes hores. Per aprofitar al màxim el temps disponible, els responsables de la missió han decidit activar el perforador que porta el robot, un dispositiu per fer un forat al terra (fins a 25 centímetres) i agafar mostres que s'analitzen a bord, cosa que pot donar dades crucials sobre la composició del cometa. Fins a la propera comunicació amb la Philae (sempre a través de la nau Rosetta en òrbita del cometa), fixada per a aquesta nit, no se sabrà què ha passat, ha explicat Stefan Ulamec, responsable de la sonda de descens. A més, “encara no sabem exactament on és la Philae”, ha declarat. Però ja s'han posat en funcionament els 10 instruments científics de la sonda.

El mòdul de descens va tenir una arribada accidentada a la superfície del 67P/Txuriamov-Gerasimenko, a 510 milions de quilòmetres de distància de la Terra. Va aterrar al punt previst, amb gran exactitud de tota la maniobra espacial, després d'un descens de set hores des que es va desprendre de la Rosetta. Però en arribar al terra no es van disparar els arpons que l'havien de fixar allà i la sonda va rebotar fins a dues vegades (en el primer salt es va elevar fins a un quilòmetre i es va desplaçar un altre quilòmetre). Al tercer aterratge es va quedar al terra, amb només dues de les tres potes en contacte amb la superfície, i al costat de parets rocoses que li fan ombra. Per això, els panells de la sonda no estan rebent prou llum solar per carregar les bateries.

En aquesta situació, ha explicat Ulamec, s'ha decidit activar el perforador, malgrat el risc que suposa de desestabilitzar la sonda, que no està ancorada al terra. “Ara mateix no sabem si [aquest instrument] ha pogut agafar mostres o no”, ha assenyalat el responsable de la sonda, del centre Aeroespacial Alemany DLR. Caldrà esperar al radiocontacte d'aquesta nit per tenir una resposta, ha recalcat, però també ha advertit que potser s'esgoten les bateries abans. Altres instruments de la Philae, com l'espectròmetre, estan funcionant i s'han rebut dades.

Amb la informació que ha enviat la Philae i la de la Rosetta, els experts estan intentant precisar el lloc on ha anat a parar la primera. El que és clar és que el lloc és desfavorable pel problema de l'ombra. “Tenim molt poca il·luminació”, ha declarat Valentida Lommats, del DLR. Per això, ha explicat que estan estudiant la possibilitat de rotar una mica la sonda perquè el panell més gran de la Philae rebi una mica més de llum solar. “Això ens donaria una mica més d'energia”. Ara un dels panells rep llum una hora i 20 minuts al dia (el dia cometari dura 12,4 hores) i un altre, 20 minuts, quan s'havia comptat amb sis o set hores d'il·luminació diària. “Creuem els dits… a veure quant temps funcionen les bateries!”, assenyalava Lommats.

Pel que fa a la nau Rosetta, “està funcionant molt bé, és sòlida com una roca i està mantenint perfectament les comunicacions amb la Philae, amb un contacte molt estable”, ha dit Andrea Accomazzo, director de vol del centre de control ESOC, de l'ESA, a Darmstadt (Alemanya).

Els experts estudien la possibilitat de rotar una mica la sonda perquè rebi una mica més de llum solar

Malgrat els problemes que han sorgit en l'aterratge, els experts consideren un gran èxit l'operació del descens de la Philae, i no només els europeus, sinó també els especialistes de la NASA, que han contribuït en la missió amb diversos instruments científics de bord. “Tothom està encantat. Felicitats!”, han dit dos científics de l'agència nord-americana durant una roda de premsa sobre la Rosetta, celebrada a ESOC i transmesa per Internet.

“Tenim la Philae i el cometa i funcionant”, ha recalcat Accomazzo. I Ulamec: “Sí, ha funcionat malgrat tot”.