Exteriors negocia amb el PSOE el reconeixement de l’Estat palestí
El Congrés debat una iniciativa que insta el Govern a seguir l'exemple de Suècia
El Parlament espanyol podria aprovar, per vegada primera, el reconeixement de l'Estat palestí si prosperen les negociacions que el Ministeri d'Afers Exteriors i el PP mantenen amb el PSOE i altres grups. El cap de la diplomàcia espanyola, José Manuel García-Margallo s'ha reunit aquest matí al Congrés, al final del debat sobre els pressupostos del seu departament, amb els portaveus a la Comissió d'Exteriors Trinidad Jiménez (PSOE), Jordi Xuclá (CiU) i José María Beneyto (PP), per discutir en quins termes podria produir-se aquest reconeixement.
El ple del Congrés debatrà dimarts que ve una proposició no de llei signada pel PSOE en la qual s'insta el Govern a “reconèixer Palestina com a Estat […], amb la convicció que només a partir de la coexistència dels dos Estats, Israel i Palestina, poden aconseguir-se mitjançant el diàleg i la negociació els acords que garanteixin la pau i la seguretat per a tots dos, el respecte als drets dels seus ciutadans i ciutadanes i l'estabilitat de la zona”. Al mateix temps, s'insta a promoure aquest reconeixement “de manera coordinada amb la Unió Europea”.
El Ministeri d'Afers Exteriors, segons fonts diplomàtiques, no rebutja la iniciativa socialista, que no estableix termini algun per a aquest reconeixement i deixa en mans del Govern la seva eventual execució, però insisteix que un pas d'aquesta transcendència s'ha de fer en coordinació amb els socis de la UE i quan serveixi per afavorir el procés de pau. La promotora de la iniciativa, Trinidad Jiménez —antecessora de Margallo com a titular d'Exteriors—, s'ha mostrat disposada a acceptar els suggeriments del Govern i està a l'espera d'una esmena transaccional del Grup Popular. És molt possible, segons fonts parlamentàries, que s'aconsegueixi consensuar un text que sigui aprovat fins i tot per unanimitat, cosa que tindria un alt valor polític, encara que poques conseqüències pràctiques a curt termini.
Espanya, el cinquè país
La iniciativa del PSOE de presentar una proposició no de llei al Congrés perquè Espanya reconegui Palestina com a Estat se suma a un creixent corrent a Europa al qual ja s'han adherit el Regne Unit, Irlanda, Suècia i França i al qual la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, ha donat un nou impuls en defensar la creació d'un Estat palestí amb capital a Jerusalem.
Suècia és, de moment, l'únic Govern de la Unió Europea que ha reconegut Palestina com a Estat. “En prendre aquesta decisió volem atorgar una nova dinàmica a l'estancat procés de pau”, va assegurar la ministra sueca d'Afers Exteriors, Margot Wallström, el passat 30 d'octubre, el dia en el qual el seu Executiu va aprovar el reconeixement. Polònia, República Txeca, Hongria, Romania, Bulgària, Malta i Xipre ja havien reconegut oficialment Palestina, però ho havien fet abans d'ingressar a la UE.
També a l'octubre, el Parlament britànic (el dia 14) i el Senat irlandès (el dia 23) van aprovar una resolució per sol·licitar als seus respectius Governs que facin el pas de reconèixer Palestina. Cap dels dos Executius va anunciar la seva intenció de seguir l'exemple de Suècia, però la pressió dels seus Parlaments pot condicionar la seva política a Pròxim Orient.
Els socialistes francesos també van anunciar ahir la seva intenció de portar a l'Assemblea una resolució perquè el seu Govern se sumi al reconeixement oficial de Palestina “amb vista a aconseguir un arranjament definitiu del conflicte”, atès que la situació actual “és insostenible i perillosa”.
L'última vegada que va parlar en públic sobre aquest assumpte, el passat 23 d'octubre al Senat, Margallo va assegurar que “ara com ara, la posició espanyola és que el reconeixement de l'Estat palestí haurà de produir-se com a resultat de les negociacions entre les parts […], d'acord amb les posicions dels Governs aliats i amics [...] quan resulti oportú i ajudi a portar la pau”. La diferència radica que el reconeixement de l'Estat palestí ja no estaria condicionat a l'acord previ d'Israel i els altres socis de la UE.
Suècia ha estat el primer país de la UE que ha reconegut unilateralment l'Estat palestí (abans d'entrar a la Unió ho van fer alguns països de l'Est, com Hongria i Polònia), fet que ha provocat les protestes diplomàtiques d'Israel. Però la Cambra dels Comuns britànica, el passat 14 d'octubre, i el Senat irlandès, el 23 d'octubre, han instat els seus governs a seguir l'exemple suec. L'Assemblea Nacional Francesa debatrà una moció similar el 28 de novembre. La nova alta representant per a la Política Exterior i de Seguretat de la UE, la italiana Federica Mogherini, s'ha marcat com a objectiu tenir un Estat palestí en un termini de cinc anys i ha iniciat el seu mandat amb una visita a la zona.
Més de 300 figures de l'esquerra israeliana —entre altres, l'exdirector general del Ministeri d'Afers Exteriors Alon Liel i el fundador de l'ONG Paz Ahora Amiran Golblum— han demanat a Espanya que abanderi el reconeixement de l'Estat palestí, una mesura que també ha demanat per carta a Margallo el seu homòleg palestí d'Exteriors, Riyad al-Maliki. Espanya va ser un dels països de la UE que va donar suport al reconeixement de Palestina com a Estat observador no membre de l'ONU el 2012.
Madrid espera la visita de Kerry
La diplomàcia espanyola espera rebre la setmana propera a Madrid el secretari d'Estat nord-americà, John Kerry. El motiu de la visita és una conferència internacional sobre Líbia, a la celebració de la qual està pendent precisament que es confirmi l'assistència del responsable de la política exterior d'Obama. Aquesta conferència es va concebre com la culminació d'una sèrie de reunions que van arrencar el 17 de setembre a la capital espanyola i van continuar quatre dies després a Nova York amb la presència de 13 països. Es tractava de beneir un eventual acord teixit per l'enviat especial de l'ONU, l'espanyol Bernardino León, en els seus múltiples contactes amb les parts. No obstant això, la decisió del Suprem libi de declarar il·legal el Parlament sortit de les eleccions del 25 de juny i reunit a Tobruk —l'únic reconegut per la comunitat internacional— ha enfonsat el procés en la confusió, fins al punt que no s'espera que hi hagi representants libis en la conferència de Madrid, al contrari que en les anteriors.
Però la caòtica situació de Líbia no serà l'únic assumpte a debatre amb Kerry. El secretari d'Estat està aquests dies a Pròxim Orient —ahir tenia previst reunir-se a Aman amb els presidents palestí i israelià—, per la qual cosa l'eventual reconeixement de Palestina com a Estat serà a les converses.
També hi serà el viatge que Margallo farà a Cuba el 24 i 25 de novembre, el primer d'un membre del Govern des que el PP va arribar al poder. De fet, Margallo tenia previst viatjar a Washington abans que a l'Havana, però els problemes d'agenda han fet impossible aquest desplaçament, a qui hauria de substituir la trobada a Madrid.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
