L’Alternativa mostra el millor cinema africà actual
El Festival de Cinema Independent de Barcelona comença dilluns la seva 21a edició, en què podran veure's 159 pel·lícules
Quan es pensa en el cinema independent, vénen a la ment produccions d'autor i pel·lícules complexes, plenes d'abstracció i proveïdes d'una palpable actitud anticomercial. No obstant això, la bellesa d'aquestes pel·lícules rau en la seva capacitat de donar a conèixer l'autenticitat de la poètica fílmica dels seus directors. Dins d'aquesta filosofia el Festival de Cinema Independent de Barcelona s'ha convertit en una referència per a tots els amants d'aquelles cintes que sovint no arriben a la gran pantalla i passen desapercebudes. La 21a edició de l’Alternativa presenta 159 pel·lícules en tres espais de la ciutat, el CCCB, l'Institut Francès i la Filmoteca de Catalunya.
“No volem que la gent s'espanti quan llegeixi els títols de les pel·lícules incloses en la programació pel simple fet que no les reconeix”, explica Tess Renaudo, que juntament amb Cristina Riera és membre de l'equip directiu de la mostra que aquest any proposa títols, entre d'altres, de Romania, Brasil, Xile, Turquia i Grècia.
Les dues grans retrospectives d'aquesta edició proposen rescatar la filmografia de dos prestigiosos cineastes del cinema d'autor. D'una banda, la suïssa Anne-Marie Mieville, coneguda sobretot per haver estat col·laboradora i parella de Jean-Luc Godard. El Festival de Cinema Independent pretén reivindicar la qualitat i l'experimentació cinematogràfiques d'una dona que, més enllà de la seva relació amb el precursor de la Nouvelle Vague, ha estat directora i guionista eclèctica i fotògrafa innovadora. Entre les vuit pel·lícules de Mieville que es podran veure, destaca la presència d'Ici et ailleurs, el documental denúncia del 1976 codirigit amb Godard, que més que un film senzill representa una reflexió filosòfica molt actual.
Un altre dels treballs que es revisaran seran els de Djibril Diop Mambéty, director senegalès considerat el veritable visionari del cinema africà contemporani. “La filmografia de Diop és molt curta, ja que està formada per dos llargmetratges i cinc curts. Tot i així, amb les seves pel·lícules radicals i compromeses, segueix sent un gran referent del cinema modern i ja no només en l'àmbit africà”, va defensar Renaudo després d'haver subratllat la projecció del clàssic de Diop Touki Bouki, que inaugurarà el festival dilluns al Teatre CCCB i que va ser guardonat el 1973 amb el Premi de la Crítica Internacional en el marc del Festival de Canes.
Malgrat el seu caràcter marcadament internacional, l’Alternativa no perd de vista el cinema independent local mitjançant la programació, en la secció Panorama, de sis llargmetratges i sis curts produïts o dirigits a Espanya. Al mateix temps, tal com s'ha fet en les últimes edicions, aquest any l'esdeveniment aposta per aproximar el cinema als més petits combinant-se amb la iniciativa El Meu Primer Festival, a més de sessions de pel·lícules, experiments musicals i l'inèdit taller de creació col·lectiva per a adolescents.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.