El mòdul ‘Philae’ aterra a la superfície d’un cometa

A les 17.03 hora peninsular espanyola, exactament a l’hora prevista, la sonda Philae ha marcat una fita sense precedents en la història de l’exploració de l’espai: ha aterrat a la superfície del cometa 67P/Txuriamov-Gerasimenko després de viatjar pel sistema solar a 510 milions de quilòmetres.

“Philae ens ha parlat, ha aterrat... som a la superfície del cometa”, ha dit des del centre de control de la sonda a Colònia, Alemanya, un emocionat Stephan Ulamec, cap de l’equip de la sonda de descens, pocs minuts després de rebre el primer senyal. És només un senyal, però el fet que hagi estat capaç de transmetre’l, de dir “sóc aquí”, és important perquè significa que ha arribat a la superfície en bones condicions.

El mòdul ‘Philae’ se separa de ‘Rosetta’ en el seu camí a la superfície del cometa

El director general de l’ESA, Jean Jacques Dordain, no menys emocionat, no ha estalviat passió. “És un gran pas per a la civilització”. Amb sentit de l’humor ha afegit, els primers minuts després de l’aterratge, que “el problema de l’èxit és que sembla fàcil”, però no ho és. “Cal molt coneixement, molta dedicació, per aconseguir-ho”, va dir alhora que destacava la labor de més de dues dècades “dels experts europeus i en col·laboració amb els nostres socis”.

La sonda es va desprendre set hores abans de la nau Rosetta, que està fent voltes al cometa, i va començar el descens fins a la superfície, fins a un lloc batejat com a Agilkia. Mai fins ara no s’havia intentat el descens d’un robot en un cometa, fins que aquesta missió de l’Agència Europea de l’Espai (ESA) s’ho va proposar fa més de 20 anys. El senyal de l’aterratge va arribar al centre de control de l’ESA a Alemanya i als dos centres de la nau (a Tolosa, França) i de la sonda de descens (a Colònia, Alemanya). Al centre científic de l’agència, ESAC, a prop de Madrid, més de 200 persones que omplien de gom a gom la sala principal van esclatar en un llarg i eufòric aplaudiment, igual com als centres de control. Era una operació d’alt risc que ha acabat amb èxit. Poc després, l’equip confirmava que els arpons que porta la nau per subjectar-se a la superfície del cometa no havien funcionat, de manera que la nau només s’hi ha subjectat amb cargols. L’equip va a intentar tornar-los a disparar.

Durant cinc de les set hores de descens, s’han rebut a la Terra dades i fotografies de la Philae. La gran expectació era, després de l’aterratge, la imatge panoràmica que el mòdul ha d’agafar només arribar a la superfície. En aquests moments el cometa viatja pel sistema solar a 55.000 quilòmetres per hora. La Rosetta, amb la Philae enganxada, va sortir de la Terra fa 10 anys i ha completat un viatge de 6.400 milions de quilòmetres, fins a arribar al 67P/Txuriamov-Gerasimenko.

“És una missió molt ambiciosa: la primera destinada a trobar un cometa, la primera a acompanyar-lo cap al Sol i ara la primera a aterrar-hi”, va declarar Martin Kessler, cap d’operacions científiques de l’ESA, a ESAC, a Villanueva de la Cañada, a prop de Madrid.

Des de les 16.30, el senyal d’aterratge podia rebre’s en qualsevol moment i tots els centres de l’ESA estaven pendents de les pantalles. En realitat, el contacte amb la superfície del cometa s’havia produït gairebé mitja hora abans, però els radiosenyals triguen 28 minuts a recórrer els 510 milions de quilòmetres fins a la Terra.

Philae, a més de la minuciosa preparació de la difícil operació per part dels enginyers i científics de la missió, ha tingut sort. “A Agilkia hi ha roques i desnivells, i això que era el punt més fàcil dels possibles per a l’aterratge. Necessitem sort per no caure en un pendent o en una roca gran”, havia explicat pocs minuts abans Miguel Pérez Ayúcar, enginyer d’operacions de la Rosetta a l’ESAC. La cosa s’havia complicat des de primeres hores de la matinada, quan els encarregats de control de la Philae van constatar que no s’encenien els petits propulsors de la nau que havien d’ajudar en el moment de contacte amb la superfície. La resta de la maniobra va sortir com estava previst. El mòdul es va separar, va rotar, va desplegar les potes durant el descens… dues hores després es va restablir el contacte amb la Rosetta i de la nau amb la Terra. Van començar a arribar les primeres fotos i dades. Especialment aplaudida va ser la de la nau Rosetta fotografiada des de la sonda Philae just després de separar-se, i la de la Rosetta a la Philae, ja amb les potes desplegades, a una certa distància.

Però la missió Rosetta no es limita a aquesta reeixida operació d’aterratge. La nau continua al voltant del cometa, estudiant-lo, i ho farà durant mesos. “Tenim més d’un any per davant de ciència acompanyant el 67P/Txuriamov-Gerasimenko”, va explicar l’astrofísic espanyol Álvaro Giménez, director científic de l’ESA. I ara, a més, la sonda Philae ha de començar a captar dades científiques també des de la superfície.