“Això és un avís als polítics”

El primer vot del 9-N a Nova York s’ha dipositat a l’urna a les nou en punt del matí entre crits de “Visca Catalunya”, les llàgrimes d'algun dels presents i un retrat somrient del president Artur Mas. El portador de la papereta, Jordi Benach, de 44 anys, natural de l’Arboç (Penedès), havia arribat des de Chicago, on treballa en la indústria farmacèutica. “Voto pels meus avis, que no poden estar aquí. Pels que no van poder parlar en català. I pels meus nebots, perquè visquin en una Catalunya lliure i com a Estat d’Europa”, ha dit en l'inici d'una jornada sense validesa legal però inundada d'emocions.

Centenars de catalans, la majoria joves, s’han apropat a la representació de la Generalitat a Lexington Avenue, a Manhattan, on els esperaven dues meses de votació i una desena de voluntaris. Les petites dimensions del lloc han provocat llargues cues al carrer, sobretot al matí. El de Nova York ha estat un dels llocs de votació per als catalans als Estats Units. La representació del Govern català ha xifrat en unes 2.000 les persones susceptibles d'exercir el vot. L'altre “centre de participació” s’ha obert a San José (Califòrnia). Andrew Davis, delegat de la Generalitat als Estats Units, ha explicat que no hi haurà recompte de vots a Nova York. “S'enviarà tot a Barcelona, i allà faran l'escrutini”, ha aclarit.

Jaume Soler, president del Catalan Institute of America, un entitat sense ànim de lucre que es finança amb fons privats, no ha ocultat la seva satisfacció: “És un moment molt especial. Democràcia en estat pur. No som quatre polítics tancats en un despatx, ni quatre jutges al seu tribunal. Això no va de targetes opaques ni de sobres amb diners. Això és la gent expressant la seva voluntat”, ha declarat a EL PAÍS. El fet que la consulta no tingui validesa legal, que s'hagi fet malgrat les decisions del Tribunal Constitucional i del Suprem, ara no li ha semblat rellevant. El que importa és el demà: “Després d'això, tot és possible. Els polítics espanyols no podran seguir amb la mateixa actitud”.

De la mateixa opinió era Carmen Calderer, professora de matemàtiques de la Universitat de Minnesota, amb 35 anys d'experiència professional als Estats Units. “La gent aquí em pregunta per què els catalans volen la independència. Jo els dic que pel futur de la gent jove. No vull que visquin en un país mediocre”, ha explicat. No gaire lluny d’ella, Enric Aguilera, Joel Fernández, Pau Ortiz i Anna Domènech, un grup d'amics de Figueres, han gaudit d’una manera especial un dia més de les vacances a Nova York. “Aquest és el primer pas. Que el món ho vegi. Els catalans volem decidir el nostre”, ha afirmat l’Enric.

Jordi Puntí, de 47 anys, escriptor becat per la Biblioteca Pública de Nova York, ha deixat per unes hores la seva nova novel·la, que tractarà del músic Xavier Cugat, per exercir el seu “dret a votar”. El que passi a partir d'aquest dilluns és, ha dit, un incògnita: “Però intentarem que la incògnita ho sigui cada dia menys. Això, més enllà de la qüestió legal, és un avís als polítics”.

Rowan Ricardo Phillips, amb passaport dels EUA i residència a Espanya, s’ha acostat a votar amb la filla en braços. Amb un català ple de ressons del Carib i novaiorquesos, ha recordat que, fa deu anys, pensar en un president negre a la Casa Blanca “es considerava una ximpleria, i fixa't ara”. Phillips és escriptor i traductor, i treballa amb el poeta barceloní Melcion Mateu. La seva parella és catalana, per això viu entre Nova York i Barcelona. “Els catalans han de prendre les seves pròpies decisions. Hi ha d’haver diàleg. Des de Nova York aquest procés s'entén molt bé, perquè aquesta ciutat és als Estats Units com Catalunya a Espanya”.