Sisme polític

No hi ha certesa que Espanya s'encamini cap a un gir electoral, però és segur que l'opinió pública viu ara sota els efectes d'un tsunami polític, segons es dedueix del sondeig de Metroscopia publicat avui en aquest diari. La intenció de vot al Partit Popular cau amb força, el PSOE se sosté amb dificultats i la bossa d'ira social que s'ha format els últims anys creu que ha trobat en Podem la millor oferta per propinar als partits tradicionals el càstig demandat pel fracàs en el redreçament de la situació econòmica i política. La foto del present reflecteix el monumental empipament de la ciutadania i llança incerteses respecte a les encara llunyanes eleccions del 2015.

Encara que el treball de camp ha coincidit amb un període negre per al Partit Popular, és evident que aquesta força acumula desgastos respecte a l'enorme dipòsit de confiança rebut el 2011 en els diferents nivells polítics. El PSOE en surt més ben parat i s'observa una valoració del seu nou líder, Pedro Sánchez, clarament per sobre de la de Mariano Rajoy; tot i això, el seu recorregut és curt per considerar-lo una alternativa i verificar si els simpatitzants d'aquest partit resistiran l'opa electoral que Podem els ha llançat, a la clara, com a IU, als partits nacionalistes i fins i tot al PP.

Ni més ni menys que 9 de cada 10 persones creuen que la situació política és dolenta o molt dolenta, i això és una dada clau per comprendre la raó que part de la població compri el discurs de Podem com l'opció catalitzadora de la ira. En tot cas, aquest èxit tradueix el fracàs de les organitzacions principals del sistema polític i delata el perill latent de ruptura. Els greus defectes demostrats pel pas del temps s'haurien d'haver corregit amb altura de mires, reformes polítiques d'envergadura i un combat obert contra la corrupció. Per això és incomprensible que el PP, amb majoria absoluta a les Corts, s'hagi dedicat a menystenir el Parlament i a confiar la resolució de la major part dels problemes polítics al simple pas del temps. El seu engarrotament és tal que fins i tot es nega a debatre sobre la corrupció en un ple monogràfic del Congrés, sabent que l'assumpte preocupa molt seriosament l'opinió pública i que la responsabilitat dels dirigents sobre les maldats o els abusos dels seus militants no pot despatxar-se amb un jo no ho sabia.

Tot això no justifica deixar la societat en mans de Pablo Iglesias i de Podem, és a dir, d'un grup de diagnòstic catastrofista i voluntat desqualificadora, que nega que sigui d'esquerres o de dretes per ocultar el que en realitat és: simple i vulgar populisme com el que, amb altres aparences ideològiques, apareix en diverses parts d’Europa. El sondeig mostra que els votants potencials d'altres partits, per crítics que siguin cap a aquests partits, tampoc creuen en Podem com l'única opció en què es pot confiar. Una cosa és criticar i una altra de molt diferent oferir solucions solvents i realistes a una societat necessitada de bona gestió. Fins ara, les úniques receptes que hem sentit en boca dels líders de Podem són velles, fracassades o delirants.

L'opinió pública està avui més dividida que en l'últim decenni. De l'alta concentració de vots entorn de dos partits estatals —més alguns de nacionalistes— s'ha passat a una fragmentació d'opcions. El futur no està escrit, però cal preparar-se per a un possible escenari de governs de més d'un partit, també al capdavant de l’Estat. I una de les condicions necessàries és evitar crispacions gratuïtes i no polaritzar la societat en opcions irreconciliables. Per reparar els efectes d'un terratrèmol no n'hi ha prou amb la tàctica de jugar a Cassandres anunciadores de desgràcies; al contrari, es requereixen molts esforços constructius.