La matança de Vitòria, un succés que va accelerar la fi del franquisme

La decisió de la jutgessa argentina María Servini de Cubría de sol·licitar l'extradició de l'exministre Rodolfo Martín Villa per la matança del 3 de març de Vitòria ha retornat a l'actualitat un dels successos del tardofranquisme que, en opinió dels historiadors, va accelerar el final de la dictadura. Al costat de Martín Villa, la magistrada també ha demanat a Espanya que li permeti interrogar a Buenos Aires un altre ministre del règim, José Utrera Molina, sogre de l'exministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón, i 18 càrrecs franquistes. 

Quan feia un any de la mort de cinc obrers durant una jornada de vaga general a Vitòria, un multitudinari funeral i concentracions a la capital alabesa van reviure la tensió d'un episodi que, segons els experts, va accelerar el final definitiu del règim franquista. Aquesta és la crònica publicada al diari del 4 de març del 1977.

Després de diversos mesos de vaga en demanda d'increments salarials, el 3 de març era jornada d'aturada general. Centenars de treballadors que es van reunir en assemblea a l'església San Francisco de Asís, a Zaramaga, van ser tirotejats quan s'escapaven dels gasos lacrimògens que la policia havia llençat a l'interior del temple.

Només hi havia una sortida, la porta principal. Ni finestres ni terrassa. Quan van començar a sortir per no morir asfixiats, la policia els va tirotejar. "Que enviïn forces aquí, que hem disparat més de 2.000 trets. Canvi", se sent als enregistraments.

Les cintes de les emissores policials mostren que el que va passar va ser més que una intervenció desafortunada. "Ja tenim dos camions de munició, eh? O sigui que a actuar a mansalva, i a netejar, nosaltres que tenim les armes; a mansalva i sense duel de cap tipus". Per la manera en què van relatar els fets els agents participants, va ser una victòria militar sense precedents contra treballadors desarmats: "A Salinas [plaça Martín de Salinas] hem contribuït a la pallissa més gran de la història. Canvi", reportava per la ràdio un policia.

La versió oficial, recollida en la sentència d'un tribunal militar, és que la policia va fer ús de la "legítima defensa per respondre a una agressió dels treballadors". La justícia militar va reconèixer que es tractava d'"homicidis", però va arxivar el cas en no trobar culpables. Les víctimes, tot i això, continuen exigint justícia, per la qual cosa han acabat recorrent als tribunals argentins.