Precarietat i exclusió

Les altes taxes d'atur, la falta de perspectives laborals i la precarietat general en què viuen els joves a Espanya estan arribant als jutjats en forma de sentències que obliguen els progenitors a continuar pagant la pensió per aliments als seus fills, fins i tot quan aquests fa temps que han aconseguit la majoria d'edat i tenen una carrera universitària.

Es tracta en gairebé tots els casos de pares divorciats que havien deixat de pagar les pensions. Els tribunals, seguint l'article 3.1 del Codi Civil que insta a aplicar la llei “atenent a la realitat social”, han dictat unes sentències que fa 10 anys haurien resultat insòlites, però que ara responen a una situació cada vegada més dominada per la precarietat, com ha assenyalat l'últim informe sobre exclusió i desenvolupament realitzat per la Fundació Foessa, vinculada a Càritas.

L'informe analitza 35 indicadors socials i permet observar com s'ha deteriorat la situació a Espanya per la crisi. Només un 34,3% dels espanyols viu amb comoditat, amb totes les seves necessitats cobertes; en l'últim informe, fa sis anys, el percentatge arribava al 50,2%. El treball reflecteix que el 40,6% de la població pateix les conseqüències de la precarietat, el 24,2% sofreix una exclusió moderada i el 10,9% ja està en situació de marginalitat severa. Són xifres preocupants, a les quals cal sumar el recent advertiment d'Unicef sobre un altre indicador molt negatiu: la pobresa infantil ha passat en cinc anys del 28% al 36%.

Aquests informes mostren la deterioració que pateixen molts sectors de les classes mitjanes i populars, cosa que suposa una seriosa amenaça per a la cohesió social. És una situació que s'ha de corregir: la desigualtat és una injustícia i un obstacle per al creixement i el progrés econòmic. Evitar la fractura social hauria d'estar ara entre les màximes prioritats.