El tribunal castrense revoca els processaments per tortures a l’Iraq

El tribunal militar territorial primer ha revocat el processament de cinc militars espanyols per un presumpte delicte de tortures contra dos iraquians detinguts a Base Espanya, Diwaniya (Iraq), el 2004. I no ho ha fet perquè cregui que el vídeo difós el març del 2013 per EL PAÍS —en el qual es veu com tres militars agredeixen amb fortes puntades de peu dos iraquians indefensos tancats en una cel·la sota la mirada de tres més— no és verídic. Perquè dubta de la identificació dels presumptes responsables —un capità, actualment destinat al Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), dos caps, un de la Legió i un altre de la Guàrdia Civil, i dos guàrdies civils, llavors legionaris— realitzada per la titular del jutjat togat militar territorial número 12, Patricia Moncada, després de més d'un any d'investigació. Ni tampoc perquè minimitza “la inqüestionable gravetat del presumpte delicte comès”, sinó per la “indefinició de la condició de les víctimes del delicte”: els dos detinguts objecte de la brutal pallissa.

El tribunal rebutja la pretensió dels acusats que no se'ls apliqués un delicte contra les lleis i usos de la guerra amb l'argument que Espanya mai no va declarar formalment la guerra a l'Iraq. Afirma que la declaració de guerra és “una decisió política que es plasma en un acte governamental i que no prejutja el que poguessin fer els tribunals de justícia atesa la situació real de les tropes en aquest territori”. Recorda, a més, que els convenis de Ginebra, que imposen l'obligació de protegir els civils i els qui ja no participin en accions armades (presoners o ferits) s'apliquen al marge que hi hagi o no una declaració formal per ruptura d'hostilitats.

Els jutges castrenses sospiten que les víctimes podrien ser terroristes

Al·lega que, si ho fossin, no se'ls aplicarien els convenis de Ginebra

No obstant això, en una sorprenent interpretació, el tribunal assegura que l'àmbit de protecció dels convenis de Ginebra, base del dret internacional humanitari, “inclou els presoners de guerra i el personal civil, però en cap cas els terroristes”. I suggereix la possibilitat que les víctimes dels maltractaments fossin els “tres presumptes terroristes” que, segons l'ordre de processament, van ser traslladats el 27 de gener del 2004 al centre de detenció de Base Espanya, “suposadament implicats en un atac amb morters contra Base Tegucigalpa”, quarter del contingent centreamericà.

El fet que “no hi hagi certesa sobre la condició dels agredits [que fossin presoners, civils o terroristes], la incertesa raonable sobre l'aplicació [a aquests] dels convenis de Ginebra”, i fins i tot sobre “la normativa que havien de complir les Forces Armades espanyoles pel que fa al tractament dels detinguts” porten el tribunal a considerar que la jutgessa es va precipitar en dictar l'ordre de processament, que revoca.

La idea que els convenis de Ginebra no s'apliquen als presumptes terroristes no és nova. Va ser la doctrina aplicada pel president George W. Bush per engegar el camp de reclusió de Guantánamo (Cuba). L'Administració nord-americana va considerar que els detinguts a l'Iraq o l'Afganistan no eren presoners, sinó “combatents enemics il·legals”, per la qual cosa es va negar a aplicar-los els convenis de Ginebra i els va posar sota jurisdicció de comissions militars creades ad hoc. No obstant això, el Suprem dels EUA va desmuntar el 2006 aquesta interpretació, sentenciant que les comissions militars eren il·legals i que els convenis de Ginebra s'aplicaven a Guantánamo.

La pèrdua del llibre de detinguts impedeix identificar els maltractats

La interlocutòria suggereix passar el cas a la justícia civil, on hauria prescrit

El tribunal militar espanyol no pretén que els maltractaments, que en cap moment nega, quedin impunes. Ordena a la jutgessa que segueixi investigant per determinar qui eren les dues víctimes. Però es tracta d'una tasca gairebé impossible, atès que l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra ja ha comunicat al jutjat que no troba el llibre on es van registrar les identitats dels detinguts per les tropes espanyoles a l'Iraq. Conscient d'això, el mateix tribunal anticipa que “en cas de persistir la indefinició de la condició” de les víctimes dels maltractaments, “el Ministeri Fiscal pot pronunciar-se sobre la competència de la jurisdicció”.

Els jutges militars suggereixen així la possibilitat que el cas passi a la jurisdicció ordinària i assenyalen, fins i tot, els articles que serien aplicables, el 609 i el 174 del Codi Penal comú, en comptes de l'article 76 del Codi Penal Militar, que és el que ha aplicat la jutgessa i que, segons el tribunal, requereix “l'existència d'una situació real de guerra”, encara que sigui no declarada.

L'article 609 del Codi Penal ordinari castiga qui, “en ocasió d'un conflicte armat, maltracti d'obra o posi en greu perill la vida, la salut o la integritat de qualsevol persona protegida” o “la faci objecte de tortura o tractes inhumans”. Gairebé el mateix que assenyala el 76 del Codi Penal Militar. Però el delicte comú es castiga amb una pena màxima de vuit anys de presó, i és probable que ja hagi prescrit, mentre que el delicte militar es castiga amb 10 a 25 anys de presó i és improbable que ho estigui.