Investigades cinc distribuïdores per venda il·legal de fàrmacs

L'operació iniciada després de detectar-se un problema de desproveïment de medicaments ha destapat el que els investigadors consideren una trama criminal de dimensió nacional en tota regla. Almenys cinc magatzems majoristes de distribució —tres amb seu a Granada, un a Màlaga i un altre a Barcelona que operen a tot el país— són, presumptament, al centre d'una xarxa d'exportació il·legal que implica, de moment, més de 200 farmàcies. El nom de les empreses encara no ha transcendit. L'operació —liderada pel jutge d'instrucció número 3 de Terol, Jerónimo Cano, i el capità de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil d'aquesta província, Raúl Castillo— està sota secret de sumari. Els investigadors estimen que aquesta organització ha facturat a Espanya 50 milions d'euros de medicaments de preu intervingut que treuen del circuit legal i venen a països europeus aconseguint uns importants marges de benefici encara per quantificar. En els casos més extrems s'han arribat a vendre productes amb un lucre del 800%.

L'operació Convector es va iniciar després de la detenció el maig passat d'una farmacèutica de Palomar de Arroyos (un poble de Terol de 210 habitants) en una altra actuació anomenada Pharmakon. El Govern d'Aragó va demanar a la Guàrdia Civil que seguís estirant el fil i investigués les 739 farmàcies de la comunitat. Però el frau ha desbordat clarament l'àmbit autonòmic. El resultat a data d'ahir, després de 28 registres a tot Espanya, era de 30 persones detingudes, cinc magatzems clausurats i quatre oficines de farmàcia també tancades. L'instructor del cas veu indicis de fins a cinc delictes en funció del grau d'implicació: contra la salut pública, contra la hisenda pública i la Seguretat Social, falsedat documental, blanqueig de capitals i pertinença a grup criminal. Els investigadors assenyalen que la trama té una organització similar a la de grups mafiosos, amb una cúpula que pren les decisions i manté reunions periòdiques per coordinar tots els implicats.

Malgrat l'elevat nombre de farmàcies afectades, els grans beneficiaris del frau serien els distribuïdors. “Els farmacèutics són l'equivalent als camells en el tràfic de drogues”, assenyalen les mateixes fonts. Però són una peça clau, perquè si ells no accepten sol·licitar més medicaments dels que han de vendre no n'hi hauria per al mercat exterior, ja que el negoci consisteix a desviar aquests fàrmacs sobrants —i que s'han adquirit per un preu més barat, intervingut pel Govern espanyol— al mercat lliure estranger. Es tracta en general de compostos sense alternativa terapèutica i amb una elevada demanda, com immunosupressors per a pacients trasplantats, anticancerígens o anticonvulsius.

Paral·lelament a la seva activitat irregular, els magatzems de distribució implicats també mantenen el negoci legal, que consisteix a comprar als laboratoris i vendre a les farmàcies; fins i tot poden facturar-se entre ells. El que han fet les empreses investigades és simultanejar facturacions i subministraments de les dues activitats, així és més difícil perseguir les irregularitats. La trama s'ha destapat en el moment en què autoritats sanitàries, fiscals, policials i judicials s'han posat a treballar juntes i han creuat les dades. Això ha permès fer un salt i passar de les sancions administratives que diverses autonomies han imposat a les farmàcies que se salten l'obligació de vendre només a pacients, a la instrucció d'una causa per la via penal en considerar que formen part d'una organització criminal i que posen en risc la salut pública.

Les distribuïdores poden comprar fàrmacs als laboratoris per exportar-los. Però, llavors, no els resulta rendible, ja que les indústries del medicament els venen els productes al preu europeu, molt superior al que fixa el Govern espanyol per vendre en les 22.000 farmàcies que hi ha a Espanya.

Miguel Valdés, director general de la Federació de Distribuïdors Farmacèutics (Fedifar), la patronal que agrupa el 97% de l'activitat del sector, va desvincular ahir els seus socis d'aquest tipus de comportament. “No crec que [els implicats] estiguin entre els associats”, va dir. “No em consta. No sé qui són”.

Els laboratoris tenen acords amb els majoristes i són penalitzats si no venen els medicaments a les farmàcies i els desvien al mercat exterior. Els apliquen un recàrrec al preu fixat fins a aconseguir el cost mitjà europeu o el que estableixi la farmacèutica com a càstig.

Aquest és el motiu pel qual presumptament busquen la connivència de les farmàcies. L'estructura, que els investigadors consideren una sofisticada xarxa criminal, utilitzava diversos procediments. El més comú consistia a buscar farmàcies disposades a sol·licitar més medicaments dels que necessitaven, que després els venien a ells. Fins i tot hi ha una llista de peticions, que s'actualitza mensualment, que les distribuïdores implicades en la trama que distribueixen als farmacèutics. Aquesta llista, de prop de mig centenar de fàrmacs, estableix el benefici que n'obté el farmacèutic per producte. Així, acumular Paxtibi, per exemple, per tractar la depressió greu, resulta especialment rendible. Amb un preu de prop d'1,5 euros, es paga a l'estranger fins a un 800% més. En altres fàrmacs, el marge de guanys és inferior, entre un 80% i un 140%.

Fonts de la investigació calculen que el valor dels medicaments adquirits per aquesta via a Espanya supera els 50 milions d'euros. Les mateixes fonts són prudents i no s'atreveixen a donar una xifra del benefici que ha obtingut la xarxa per comercialitzar productes per aquest valor a l'estranger, fonamentalment al Regne Unit, Dinamarca, Holanda i Alemanya. En qualsevol cas, apunten que estaria per sobre de 50 milions més.

L'Agència Espanyola del Medicament, que participa en la investigació, ha detectat els tres últims anys problemes de desproveïment agreujats per aquesta activitat fraudulenta que es coneix com a distribució inversa. En desviar aquests medicaments a empreses que els distribueixen al mercat exterior en ocasions no arriben en suficient nombre als pacients. No només és un problema de frau econòmic, sinó també de salut pública.

Segons fonts de la investigació, del mig centenar de compostos que la trama distribueix entre els farmacèutics hi ha problemes de subministrament amb prop de 20. L'agència s'ha vist en ocasions obligada a importar-los.