L’oposició brasilera es rearma

Durant 12 anys, el Partit dels Treballadors (PT), primer amb Luiz Inácio Lula da Silva (2002-2010) i després amb Dilma Rousseff (2010-2014), ha governat Brasil sense gairebé oposició. Una successió de formacions desarticulades i empetitides no feien ombra ni eren oponent per al totpoderós PT, una veritable màquina de guanyar eleccions i de conservar el poder.

En la propera legislatura, guanyada diumenge passat per Rousseff per un marge ajustadíssim de poc més de tres punts, tot canviarà: el Partit de la Socialdemocràcia Brasilera (PSDB) del candidat derrotat Aécio Neves ha aconseguit un 48,36% dels vots i surt d'aquesta elecció, malgrat la derrota, més fort i consistent de com va entrar.

De fet, va haver-hi un moment, a principi de setembre, quan Neves figurava el tercer en les enquestes, darrere de Rousseff i de l'ecologista Marina Silva, en què es va especular sobre la seva retirada i la desaparició consegüent de la formació que encapçalava, o, almenys, la reducció a la condició de partit lil·liputenc, minoritari i intranscendent. Neves, que es va negar a rendir-se, amb una fe en si mateix encomiable, va continuar en la pugna i va aconseguir el dia 5 passar a la segona volta, en superar Marina Silva. Ara, aquest senador de 54 anys, amb gairebé mig país darrere seu, es prepara per organitzar l'oposició a Rousseff amb un partit articulat.

No està sol.Té al seu costat —alguns asseguren que, de fet, està marcant-lo massa a prop— l'altre pes pesant del PSDB, Geraldo Alckmin, governador de São Paulo, reelegit en el primer torn, responsable, segons els seus seguidors, que l'Estat més poblat del país pertanyi d'una manera aclaparadora al PSDB i hagi votat massivament per Neves. La premsa brasilera ja fa especulacions sobre qui serà el líder indiscutible del centredreta brasiler i qui anrà a les eleccions del 2018, si el gairebé guanyador, però perdedor al cap i a la fi, de la gran lliga, és a dir, Neves, o el triomfador en una lliga menor, però triomfador sense mitges tintes (Alckmin). La incògnita començarà a resoldre's el 2015, quan el PSDB triï la direcció per als propers anys.

Neves es prepara per organitzar una oposició a Rousseff amb un partit articulat

Mentrestant, aquest partit recupera l'alè i la força perduts des de l'època en què el president Fernando Henrique Cardoso va governar el gegant sud-americà (1994-2002). Amb 53 diputats federals al Congrés, nou més que en la legislatura passada, se situa com la tercera força, després del PT i del Partit del Moviment Democràtic Brasiler (PMDB), una formació sense ideologia precisa, especialitzada en tripijocs a tort i a dret i a aliar-se amb qui, fet i fet, s'enduu la victòria.

En un Parlament fragmentat fins a un punt inversemblant com el brasiler, amb 28 partits, aconseguir 53 diputats pot considerar-se un èxit. De qualsevol manera, per convertir-se en la unió vertebradora de l'oposició que correspon al cabal de vots rebuts, el PSDB haurà d'afrontar algunes reformes.

La primera, i més important, segons el parer de l'analista polític de la Universitat de Brasília José Paulo Cunha, és trobar un horitzó precís. “El partit ha comès molts errors”, va assegurar Cunha al diari O Globo. “Sobretot, no té una ideologia i un programa clars. Això ho haurà de canviar si vol assumir autonomia i protagonisme polític en l'oposició”.