_
_
_
_

La patronal elèctrica: “La pobresa energètica no és la més urgent”

El president d'Unesa es nega a un rebut de la llum vinculat als ingressos del consumidor

Dani Cordero
Eduardo Montes, president de l'Associació Espanyola de la Indústria Elèctrica, el 2013.
Eduardo Montes, president de l'Associació Espanyola de la Indústria Elèctrica, el 2013.ULY MARTÍN

Pel president d'Unesa, Eduardo Montes, "la pobresa energètica és possible que no sigui la més urgent" de les diferents formes de penúries que hi ha a Espanya, motiu pel qual ha demanat que no es parli d'aquest terme nascut a Regne Unit i que assumim que s'ha de parlar de "pobresa en general". La seva negativa a utilitzar el terme ha xocat amb l'inici de la seva intervenció en una conferència a Barcelona, en què ha explicat que quan parla amb mestresses de casa sempre sosté que és molt pitjor que una casa es quedi sense electricitat que sense aigua, un altre "bé bàsic", perquè en una botiga no es pot comprar energia amb una potència de 220 volts mentre que sí que venen ampolles d'aigua.

El 2012 un total d'1,2 milions de llars espanyoles van haver d'afrontar talls elèctrics per la incapacitat de pagar el rebut de la llum i, segons un informe de l'Associació de Ciències Ambientals, el percentatge de famílies que han de destinar una quantitat desproporcionada dels ingressos per pagar factures del llum i el gas, que va pujar el 2012 fins a un 16,6%, cosa que suposa uns set milions de persones.

Más información
El Govern espanyol denuncia davant el TC la llei catalana contra la pobresa energètica (castellà)
Les entitats demanen que es condoni el deute de llum i gas als pobres (castellà)
“El menjar és bàsic, però fer-lo requereix electricitat” (castellà)

Malgrat aquestes dades, Montes aposta per "posar l'espatlla" entre tots per tractar el tema "com un problema de pobresa en general". Des d'aquesta òptica, l'executiu ha rebutjat –"M'aterreix", ha dit"– la proposta de Podem d'introduir un sistema de factura de la llei basat en els nivells de renda, de manera que els que menys ingressos acreditin, menys hauran de pagar. "No es pot agafar el sistema elèctric com el mal del sistema, que s'ha de pagar en funció de la declaració a Hisenda", ha afirmat a una pregunta del públic, en el marc d'una conferència organitzada per Fórum Europa. Montes s'ha mostrat obert a debatre canvis en el sistema elèctric amb qualsevol formació política perquè els canvis siguin "com menys lesius" millor.

El màxim representant de les cinc grans elèctriques espanyoles ha fet un discurs dur contra les diferents reformes per al sector elèctric del Govern espanyol, al qual ha acusat de carregar gran part de la culpa a les productores d'energia. Montes considera que l'Executiu central consideri un "bé públic" l'electricitat i que, en canvi, hagi carregat el rebut amb més càrregues que no estan vinculades als costos del subministrament: impostos (el 28%) i els costos de política energètica i social (33%). En tot cas, ha assenyalat que "si tothom compleix amb els seus compromisos", el dèficit de tarifa elèctrica "seria petit aquest any".

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Dani Cordero
Es integrante de la redacción de EL PAÍS en Barcelona, donde ha desempeñado diferentes roles durante más de diez años. Licenciado en Periodismo por la Universidad Ramon Llull, ha cursado el programa de desarrollo directivo del IESE y ha pasado por las redacciones de 'Ara', 'Público', 'El Mundo' y 'Expansión'. 

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_