Preguntes i respostes sobre l’‘operació Púnica’

Mig centenar de detinguts, Administracions de quatre regions implicades i com a mínim 250 milions d'euros de diners públics adjudicats irregularment. L'operació Púnica ha irromput aquest dilluns com una nova macrooperació contra la corrupció a Espanya. Aquestes en són les claus:

 - Què investiga l'operació?

L'operació Púnica es dirigeix contra una trama de corrupció organitzada que operava en diversos nivells de l'Administració –Ajuntaments, Diputacions i Comunitats Autònomes– principalment a les regions de Madrid, Múrcia, Lleó i València. Empresaris de societats constructores, d'obres i de serveis energètics aconseguien irregularment adjudicacions de contractes i serveis públics mitjançant suborns a regidors i funcionaris, els quals utilitzaven les comissions que rebien per al seu lucre personal. Els empresaris també es valien d'intermediaris i operaven amb societats instrumentals. Mitjançant aquesta fórmula fraudulenta han aconseguit, només en els dos últims anys, contractes públics per valor de 250 milions d'euros.

- Com funcionava la trama?

Una vegada aconseguits els contractes públics de manera fraudulenta mitjançant suborns i comissions il·legals, l'organització blanquejava els beneficis a través d'un complex entramat societari. Totes aquestes empreses també els servien per aconseguir els serveis i contractes, vulnerant el principi de lliure concurrència en les licitacions públiques segons el qual els processos de contractació han d'incloure regulacions que fomentin la més àmplia, objectiva i imparcial concurrència, pluralitat i participació de postors possible. Els implicats en la trama modificaven els plecs de contractació amb els polítics i amb els tècnics municipals.

- És un cas de finançament irregular de partits polítics?

Fonts jurídiques asseguren que no hi ha finançament irregular, sinó que els càrrecs públics utilitzaven els diners de les comissions per al seu “lucre personal”. Les mateixes fonts afegeixen que alguns dels responsables públics es trobaven al final de la seva vida política, i aprofitaven precisament aquesta circumstància per corrompre's.

- Quantes persones hi ha implicades?

Hi ha 51 detinguts, segons ha informat la Fiscalia Anticorrupció, entre polítics, empresaris i funcionaris. Els polítics pertanyen a diversos partits, al PP, al PSOE i a formacions independents. Entre ells hi ha qui va ser l'home fort del Govern d'Esperanza Aguirre (PP), Francisco Granados, sis alcaldes en exercici de Madrid i el president de la Diputació de Lleó, Marcos Martínez Barazón, també del PP.

Dels sis alcaldes en exercici quatre pertanyen al PP –són els de les localitats madrilenyes de Valdemoro (José Carlos Boza), Torrejón de Velasco (Gonzalo Cubas), Casarrubuelos (David Rodríguez Sanz) i Collado Villalba (Agustín Juárez)–; un al PSOE –l'alcalde de la localitat madrilenya de Parla (José María Fraile)–, i un altre és d'un partit independent (d'Unió Democràtica Madrilenya, UDMA), del municipi de Serranillos de Valle (Antonio Sánchez Fernández). Entre els implicats també hi ha un exalcalde, el del municipi de Cartagena (Múrcia) entre els anys 1991 i 1995, José Antonio Alonso Conesa, del PSOE. Altres càrrecs investigats són el regidor d'Hisenda de Valdemoro, Javier Hernández; el càrrec de confiança de la regidoria d'Obres Públiques, Sostenibilitat i Serveis a la Comunitat de l'Ajuntament de Parla, Avelino Pérez, i el secretari tècnic de l'Institut de Turisme de la regió de Múrcia, Jesús Norberto Galindo.

Entre els empresaris s'investiga David Marjaliza, dedicat principalment a l'activitat immobiliària i lligat a Francisco Granados, i Alejandro de Pedro Llorca, relacionat amb la consultoria de serveis i la informàtica.

- Quins delictes se'ls imputen?

Els implicats han comès presumptament delictes de blanqueig de capitals, falsificació de documents, delictes fiscals, suborn, tràfic d'influències, malversació de cabals públics, prevaricació, revelació de secrets, negociació prohibida a funcionaris, frau contra l'Administració i organització criminal. La revelació de secrets apareix perquè un agent de la Guàrdia Civil va informar Francisco Granados que l'estaven investigant.

- Quina és la connexió entre les quatre Administracions implicades?

De moment es desconeix quin és el nexe comú entre les Administracions de Madrid, Múrcia, Lleó i València. El que sí se sap és que els empresaris David Marjaliza i Alejandro de Pedro Llorca, els dos aconseguidors, eren els eixos sobre els quals pivotava la xarxa. Tots dos, amb destacats contactes entre les Administracions locals i regionals –entre els quals hi havia Francisco Granados–, van estendre l'entramat. Marjaliza ho va fer, sobretot, a la Comunitat de Madrid i des de Valdemoro, on va consolidar la seva carrera com a constructor. De Pedro, a la costa mediterrània, on va desenvolupar un negoci de consultoria de serveis, cosa que el va portar a relacionar-se amb les Administracions valenciana i murciana, segons les primeres perquisicions.

- Quan comença l'operació?

Al gener d'aquest any la Fiscalia Especial contra la Corrupció i el Crim Organitzat va començar la investigació, que va liderar els mesos següents en coordinació amb la Policia Judicial i el grup de Delictes contra l'Administració de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil.

El Jutjat Central d'Instrucció número 6 de l'Audiència Nacional va incoar diligències el mes de juny, una vegada va rebre la “detallada querella”, en paraules d'Anticorrupció, que va presentar la Fiscalia, fruit del treball realitzat amb la UCO de la Guàrdia Civil, l'Agència Tributària i la Intervenció General de l'Estat.

Quatre mesos després, aquest dilluns 27 d'octubre,tenen lloc les detencions, els escorcolls i els manaments (un total de 259 a Registres de la Propietat perquè anotin la prohibició de disposar o vendre els immobles dels implicats, 400 a entitats bancàries i asseguradores per acordar els bloquejos de comptes corrents, valors o qualsevol altre producte amb la prohibició expressa de realitzar qualsevol moviment de fons, i 30 embargaments preventius de vehicles d'alta gamma dels principals investigats).

- Per què es destapa la trama?

La trama es destapa després de la troballa de la destinació final d'una part dels diners que van moure els sospitosos. La recepció, al gener d'aquest any, d'una comissió rogatòria de les autoritats suïsses per sospites greus de blanqueig va ser l'origen de la investigació de la Fiscalia Anticorrupció. Les autoritats helvètiques van enviar a Espanya la informació de dues persones amb comptes a Suïssa (Francisco Granados i l'aconseguidor David Marjaliza), després de bloquejar aquests fons dins d'una investigació en aquest país per un delicte de blanqueig de capitals agreujat. Suïssa va avisar Espanya perquè, segons les lleis helvètiques, estava obligada a prendre declaració a aquests imputats i davant la possibilitat que moguessin els diners.

- Per què se l'ha anomenada "Púnica"?

La Guàrdia Civil ha batejat aquesta macrooperació amb el nom d'operació Púnica per Punica granatum, el nom científic del magraner, l'arbre fruiter que dóna la magrana. És a dir, una referència al peix més gros dels detinguts com a presumptes integrants de la trama: l'exconseller de Madrid Francisco Granados.