Argúcia legal

El Govern espanyol vol donar cobertura legal a una situació que havia negat que s'estigués produint: els lliuraments a la policia marroquina d'immigrants que ja han entrat a territori espanyol, conegudes també com a devolucions en calent. Filmacions gravades a les fronteres de Ceuta i Melilla han demostrat que se'n produeixen; organitzacions humanitàries han denunciat que amb aquests lliuraments s'incompleix la normativa vigent i els convenis internacionals signats per Espanya, entre els quals hi ha el Conveni Europeu de Drets Humans. El ministre de l'Interior sosté que no són devolucions en calent sinó “rebuigs a la frontera”, però aquesta qualificació no es considera ajustada a la llei ni per la Defensora del Pueblo ni per un nombrós grup de juristes, entre els quals hi ha diversos magistrats que han format part del Tribunal Constitucional.

Ara el Govern ha presentat una esmena al projecte de llei de seguretat ciutadana que es tramita al Congrés per donar cobertura jurídica a aquests lliuraments. Això significa que els qui travessin la tanca podran ser retornats sense que es compleixin requisits bàsics de protecció dels drets humans. Quan un estranger entra en un país de manera irregular s'ha de poder determinar si es tracta d'un immigrant, si és menor d'edat o no o si és una persona susceptible d'acollir-se al dret d'asil. En qualsevol cas, ha de poder disposar d'assistència lletrada. El problema és que ni la triple tanca, ni les càmeres de vigilància ni les concertines reincorporades el 2013 a les tanques que segellen la frontera d'Espanya amb el Marroc dissuadeixen els immigrants, que aprofiten la més petita oportunitat per aventurar-se amb salts desesperats i, de vegades, perillosos. La imatge d'Espanya s'ha vist afectada per actuacions policials que no respecten els seus drets.

Per aquest motiu el ministre de l'Interior vol emparar ara aquestes pràctiques amb una ficció jurídica: la de considerar que l'estranger no ha entrat a Espanya, malgrat que ha trepitjat territori espanyol i que ha estat capturat per forces de seguretat espanyoles. Cal recordar que una sentència del Tribunal Constitucional el 1985 considera que la protecció dels drets i deures previstos a la llei d'Estrangeria és efectiva quan la persona es troba en situació de submissió a un poder públic, cosa que evidentment passa en aquests casos.

La iniciativa del Govern central pot considerar-se una ficció o argúcia legal que vulnera l'esperit de la normativa sobre estrangeria i drets humans. S'adopta a més per un procediment discutible: aprofitar una llei en tràmit, la de seguretat ciutadana, per introduir una esmena que en modifica una altra, la d'estrangeria. Es defuig d'aquesta manera entrar en un debat a fons sobre la qüestió; i s'evita que organismes com el Consell d'Estat, el Consell General del Poder Judicial o el Consell Fiscal emetin informes que podrien resultar incòmodes. Aquesta no és manera de procedir en un tema tan important.