El PP viu en estat de xoc el degoteig d’imputacions

El PP viu una mena de xoc intern en una de les pitjors setmanes que es recorden al partit, amb dos dels seus grans referents, Rodrigo Rato i Ángel Acebes, amb problemes als tribunals. “Que s'acabi ja aquest degoteig, que ens diguin d'una vegada què hi ha, caigui qui caigui”, assegura un diputat incidint en una idea força estesa entre dirigents del PP i el Govern espanyol. Tots els consultats es queixen de la lentitud de la justícia i demanen que s'acabi ja la instrucció.

La imatge de la política està per terra i aquests nous escàndols —als quals aquest dimecres es va sumar la imputació de l'exalcalde de Toledo José Manuel Molina pel cas Bárcenas— retornen el PP a una època que creien superada, la dels pitjors moments de l'escàndol Gürtel el 2013, quan Mariano Rajoy es va veure obligat a convocar un ple extraordinari a l'agost per explicar el seu suport a l'extresorer.

Des de llavors, tota l'estratègia està centrada en el silenci, en no respondre res del que digui la justícia o la policia, i a centrar tot l'objectiu en Bárcenas. Però aquesta tesi s'afebleix amb la imputació d'Acebes, ja que va ser secretari general entre 2004 i 2008 i nomenat per Rajoy. Per això ara la cúpula del PP espera que aquesta imputació no tingui gaire recorregut judicial, i confia que el jutge el desimputi amb certa rapidesa quan declari.

Enmig del desconcert, la direcció va intentar llançar un missatge a la societat i sobretot als seus a través d'un comunicat molt breu. Va mantenir la línia oficial dels últims anys, en la qual nega que el partit tingués una caixa i una comptabilitat paral·lela, una cosa que tant el jutge Ruz com la policia que investiga el cas veuen indiciàriament provat. “En relació amb la interlocutòria del jutjat d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, amb data 21 d'octubre del 2014”, assenyala el comunicat sense citar en cap moment Acebes, “el Partit Popular manifesta el seu respecte a les decisions dels tribunals i reitera que aquest partit no té cap més comptabilitat que la presentada i auditada pel Tribunal de Comptes”. “Si hi ha una altra comptabilitat, per descomptat no és del PP”, remata el comunicat. Si el cas Gürtel és un etern maldecap encara que molts al PP afirmen que ja no té més cost polític, més inquietant, pel fons de l'assumpte, és per al PP i el Govern el cas de Rato i en general de Bankia, el gran banc controlat pels populars. A ningú se li escapa que el PP d'Aznar va col·locar-hi Blesa i el PP de Rajoy hi va posar Rato. En tots dos casos van ser decisions personals dels presidents, i amb aquest escàndol es posa en qüestió la imatge de la marca PP. Els marianistes proven d'assenyalar el “passat” com a origen de tots els mals, això és, l'època d'Aznar. I els aznaristes recorden que va ser Rajoy qui va posar Rato, qui va triar Acebes com a secretari general i qui va designar Bárcenas com a tresorer.

Acebes, segons persones que hi han parlat, està tranquil des del punt de vista judicial perquè creu que l'acusació no se sosté, però molt preocupat per l'enorme repercussió mediàtica del cas i el cost que té per a la seva imatge, amb la possibilitat que acabi fora del consell d'Iberdrola, la seva feina principal. Rato també està preocupat, tot i que disposat a defensar-se on sigui, diuen els seus, perquè està convençut de no haver comès cap irregularitat.

Però el que preocupa els dirigents no és ja el futur de Rato o Acebes, sinó la imatge del PP, un partit que té el gran avantatge de no tenir cap alternativa forta en el seu espectre polític, però que tem que els seus votants es quedin a casa. Rajoy, sempre el més tranquil en situacions així, ha decidit tornar a la seva clàssica estratègia de fugir de la premsa sense dir ni una paraula sobre Acebes. Ni a l'entrada, ni a la sortida del Congrés va voler ni tan sols deixar anar l'habitual “bon dia” o “moltes gràcies” en travessar el núvol de periodistes. Rajoy intenta altre cop deixar passar els dies a l'espera que, una vegada més, baixi la pressió mediàtica i l'escàndol. Però ningú al PP s'atreveix a endevinar quines conseqüències tindrà aquesta vegada una de les pitjors setmanes que recorden.