Les incògnites de l’estrany ‘cas Nicolás’

El cas del petit Francisco Nicolás Gómez Iglesias es complica a mesura que es van coneixent més detalls de la vida que portava i la infraestructura que tenia per dur a terme les seves presumptes estafes. Quan la setmana passada va sortir a la llum la seva història tots van pensar que Fran, com el coneixien als cercles empresarials i polítics, era només un nen amb una capacitat d'imaginació desorbitada que s'havia fet passar per assessor de la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, i per una cosa semblant a noi dels encàrrecs del CNI per guanyar notorietat i fer algunes estafes d'estar per casa. S'ho van creure al principi fins i tot seus advocats. Ahir, dia en què feia una setmana des que el grup d'Afers Interns el va detenir, el jutge va decretar el secret de sumari de la investigació. Continuen augmentant les zones fosques de la història del petit Nicolás.

Els seus advocats (el bufet Sunkel y Paz), al despatx dels quals fan cua aquests dies els mitjans de comunicació, van explicar ahir a EL PAÍS que Fran es troba reclòs a casa de la seva família, completament “aclaparat” per la repercussió que ha tingut aquesta història. No obstant això, insisteix –i ells basen la seva estratègia de defensa en aquesta línia– que totes les seves relacions amb les altes esferes de la política, la Casa Reial i fins i tot el CNI que va esgrimir davant la policia i la jutgessa, són reals. Està acusat de falsedat, suplantació d'identitat (encara que sempre es va presentar amb el nom real) i estafa. Però ni tan sols la persona a qui presumptament va estafar i en la qual, en principi, es basava l'operació policial, pensa ara denunciar-lo.

La nit de la detenció, en Fran va deixar casa seva a J. M. H., un empresari amb qui des de feia mesos tenia una relació personal i comercial. Presumptament l'havia d'ajudar a vendre una finca a Toledo valorada en més de 10 milions d'euros a canvi d'una comissió que podia arribar a ser de centenars de milers d'euros. Per aquesta feina li havia demanat 25.000 euros per despeses, dels quals n'hi va acabar retornant 10.000. Quan J. M. H. va arribar al seu domicili, a la porta l'esperava una agent del grup d'Afers Interns que li va dir que estava sent víctima d'una estafa i el va portar a unes dependències al carrer Cea Bermúdez que no corresponien a cap comissaria de policia. La llarga declaració, segons fonts del cas, es va saldar sense que aquest denunciés Francisco Nicolás. Tampoc pensa fer-ho en un futur perquè, pel que sembla, no es considera estafat. Així que, de moment, no hi ha acusació particular per a aquest cas estrambòtic.

Els advocats d'en Fran van estar amb ell la tarda de dilluns i el noi es reafirma en tot el que va explicar sobre els seus contactes al més alt nivell i les gestions que feia en aquestes esferes. “Ell insisteix que té aquests contactes. A la policia fins i tot li va descriure instal·lacions del CNI amb tot detall. A més, ningú es cola a la coronació del Rei”, sosté Victor Sunkel, un dels seus lletrats, amb qui va contactar a través d'un oncle seu anomenat Carlos. Perquè aquesta és una altra incògnita: com pagava el fill d'una família humil una exclusiva universitat privada, els cotxes d'alta gamma amb què viatjava o fins i tot la minuta d'un bufet de prestigi que el defensarà ara?

Altres dades tampoc quadren amb la versió que només era un suplantador amb deliris de grandesa. Francisco Nicolás Gómez Iglesias, conegut ja com el petit Nicolás, estava empadronat en un xalet d'El Viso, al carrer Carbonero y Sol, número 32, propietat de Kyril de Bulgària, segons fonts del cas. Teòricament, com expliquen els advocats d'en Fran, aquest l'havia posat en mans d'una immobiliària que el llogava a una altra empresa que havia contractat els serveis d'aquest nano de 20 anys per fer tasques de relacions públiques. Els advocats prefereixen no revelar el nom d'aquesta companyia que el contractava, però al lloguer astronòmic (al voltant de 20.000 euros) caldria sumar el sou que aquesta presumpta empresa pagava a un universitari per fer “gestions”. A l'edifici, segons diverses persones que el van freqüentar, sempre hi havia escorta, desenes de càmeres i era fàcil trobar-hi diverses personalitats empresarials. El xalet es va buidar al juny. “Ens va explicar que ja havia trobat un altre lloc per fer aquestes gestions, també a El Viso”, explica un empresari que el coneixia.

Però a més de les presumptes relacions que Fran assegura tenir amb el CNI, el cas també ha esquitxat altres cossos de seguretat. L'agost passat, Francisco Nicolás va anar a Ribadeo (Lugo) en un cotxe oficial escortat per dos vehicles més de gamma alta amb llums com els que utilitzen els serveis de seguretat. Als seients davanters de l'automòbil on viatjava ell, segons va publicar El Mundo i va reconèixer l'Ajuntament de Madrid, anaven dos policies municipals de Madrid. Almenys un d'ells, J. G. H –de baixa aquests dies per malaltia–, es dedica a tasques d'escorta de l'alcaldessa Ana Botella i d'altres regidors quan ho requereixen. El Consistori ha obert una investigació sobre el tema perquè sospita que podrien haver fet el viatge quan es trobaven de servei. Botella va assegurar ahir que d'aquí dos dies se sabran els resultats de les investigacions.

Ara molts dels que van tenir tracte i van fer negocis amb ell insisteixen en la veracitat dels contactes que esgrimia. “Tenia qualsevol dada que li demanessis, feia trucades per comprovar matrícules”, explica un dels implicats. Als missatges de WhatsApp que enviava al seu entorn citava organismes de seguretat i polítics. Però fa uns mesos Francisco Nicolás va començar a tenir dubtes sobre el que estava fent i va començar a comentar a algunes de les persones amb qui tenia tracte que es volia “retirar” aviat. Va passar alguna cosa que li va fer pensar que les seves aventures, fossin estafes o bé gestions amb persones i entitats influents, com ell manté i defensen els seus advocats, podien acabar en alguna cosa tan seriosa com el que està vivint ara.