Compartir casa amb un fumador és “com viure a Pequín”

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, presumia en una entrevista a la revista El Fumador el 1996, quan era ministre d'Administracions Públiques, que fumava puros fins i tot en les reunions amb el ministre de Sanitat de llavors. Gairebé 20 anys després, una declaració així és inconcebible, en part per estudis com el que publica avui la revista especialitzada Tobacco Control sobre els fumadors passius.

Compartir casa amb un fumador és tan dolent per a la salut “com viure en ciutats fortament contaminades, com Pequín”, segons els autors del treball, de la Universitat d'Aberdeen (Regne Unit). Els investigadors han comparat les concentracions de partícules en suspensió finíssimes en cases de fumadors i en cases lliures de tabac. Aquestes partícules, conegudes amb el nom de PM_2,5, estan formades per metalls pesats o altres compostos derivats dels cigarrets o de la crema de combustibles fòssils, ja sigui carbó de la indústria o carburant dels cotxes. Els seus efectes inclouen l'agreujament de l'asma, danys pulmonars i fins i tot morts prematures en persones amb problemes de cor.

Els científics, dirigits pel metge John Cherrie, han detectat nivells d'aquestes partícules a les cases de fumadors que de mitjana multipliquen per 10 les que hi ha en habitatges on ningú fuma. A les primeres, les concentracions ronden els 31 micrograms per metre cúbic de mitjana, amb màxims habituals de 229, fregant els 250 que s'observen a Pequín. Els no fumadors en llars amb fum pateixen una exposició a les PM_2,5 que triplica els límits recomanats per l'Organització Mundial de la Salut, adverteixen els autors. L'estudi s'ha dut a terme en 110 cases a Escòcia.

Conviure tota la vida amb un fumador equival a fumar un cigarret al dia durant un any

“Creiem que els fumadors poden fer molt per actuar de manera responsable i fumar fora de casa”, opina Cherrie, que advoca per la conscienciació. El seu estudi calcula que la quantitat de partícules fines inhalades per un no fumador a casa es reduiria fins a un 86% si ningú hi fumés. Una persona que viu amb fumadors durant 80 anys arriba a respirar 5,82 grams de PM_2,5 durant tota la vida. Pot semblar poc, però cal tenir en compte que són partícules ínfimes i capaces d'endinsar-se en els pulmons i fins i tot entrar en el torrent sanguini, fet que pot desencadenar malalties cardiovasculars. “És l'equivalent a fumar un cigarret al dia durant un any”, segons Cherrie.

“Les concentracions exageradament altes a les cases indiquen el gran marge de millora que tenim”, opina l'epidemiòleg Esteve Fernández, director de la Unitat de Control del Tabaquisme de l'Institut Català d'Oncologia. Aquest expert, aliè a l'estudi britànic, ha mesurat les partícules PM_2,5 en domicilis de fumadors espanyols. Els resultats, encara sense publicar, mostren “concentracions fins i tot més elevades” a Espanya que a Escòcia, arribant a màxims de 400 micrograms per metre cúbic, davant dels 10 que es van mesurar en habitatges sense fum.

L'epidemiòleg subratlla que, no obstant això, l'exposició passiva al tabac a les cases espanyoles ha disminuït després de les lleis antitabac del 2006 i el 2011, i s'ha passat d'un 32% a un 27%. “Això és important perquè l'hostaleria i les tabaqueres s'oposaven a la prohibició en bars i restaurants perquè deien que es desplaçaria el consum a les cases, i no ha estat així”, recalca. “La gent pren consciència. Encara que siguis fumador, la família no en té la culpa”.